Cañete busca refugi al camp

MadridMiguel Arias Cañete se sent còmode parlant d'agricultura. Li agrada i en sap. Els seus contrincants admeten, en privat, que és un terreny perillós per debatre amb el candidat del PP. Els populars, en canvi, no es cansen de preparar-li trobades amb representants de diferents àmbits del sector primari perquè pugui demostrar els seus coneixements i connectar amb l'electorat. La bona valoració que tenia com a ministre del ram és un potencial que l'equip de campanya no deixa escapar.

Després del debat amb Elena Valenciano -que per uns i altres va perdre el cap de llista conservador- i després de la patinada sobre la suposada dificultat dels homes per debatre amb les dones, Arias Cañete s'ha tornat a refugiar en el camp, com va fer els primers dies de campanya. El futur de la remolatxa, de la llet, l'anxova o del verat sempre tenen un lloc en el seu discurs. Divendres, el mateix dia de la relliscada, el president de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera, provant de gir full a la polèmica, ja va recordar el pes del món rural en una comunitat de "pa i vi" i la importància de situar a Brussel·les un home que ho conegués bé.

Buscant el vot de la gent més gran

Arias Cañete parla, míting rere míting (els últims dos dies a l'Aragó i a Extremadura) de la incidència de la indústria agroalimentària en l'economia espanyola, un 17% del comerç exterior (38.500 milions cada any), situant-se en la segona posició després dels béns d'equip. L'altra dada que ressona pavelló rere pavelló són el 47.000 milions d'euros de fons estructurals que va aconseguir el govern de Mariano Rajoy, perpetuant Espanya com un país receptor d'ajudes. Enfront d'aquestes dades, dibuixen un PSOE que passa del camp.

La pregunta és si n'hi ha prou apel·lant a la pagesia, recorrent explotacions ramaderes, vinyes i cooperatives d'agricultors per guanyar unes eleccions europees, tot i la centralitat indiscutible d'aquest sector per a qualsevol país. La resposta no pot obviar una segona capa de lectura: hi ha un intent del PP de mobilitzar l'electorat de més edat, més propens a votar que no pas els joves i, en alguns territoris, majoritàriament conservador. No obstant, els comptes no són tan senzills: a les últimes eleccions autonòmiques andaluses, alguns analistes apuntaven que el PSOE havia guanyat precisament perquè els pobles petits havien anat a votar més que no pas les ciutats.

En qualsevol cas, després de l'error electoral que va cometre a finals de setmana, Arias Cañete ha optat per refugiar-se a explicar allò que més coneix. Objectiu electoral però, també, pragmatisme.