El debat dels candidats catalans: cinc duels pel vot fronterer amb la crisi de rerefons
Contrast de projectes per reactivar l’economia i el procés del 9-N entre Tremosa, Terricabras, López, Urtasun i Fisas en el debat de la Cambra i l’ARA
This browser does not support the video element.
BarcelonaSetè dia de campanya i cita electoral a la Casa Llotja de Mar. Els cinc candidats catalans a les eleccions europees van desplegar ahir el seu argumentari en el debat coorganitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’ARA i moderat per Antoni Bassas. El títol de l’acte, Europa com a motor econòmic, convidava al contrast de projectes per deixar enrere les angoixes de la crisi. Hora i mitja de debat amb un punt menys d’aspror que en altres conteses electorals. El bon to, però, no va impedir el foc creuat i els duels puntuals. Cadascú va buscar castigar les febleses rivals i, sobretot, mossegar pels flancs ideològicament més propers.
L’austeritat a examen
Els candidats polemitzen sobre el culpable del declivi a Europa
Les eleccions del 25-M estan precedides de cinc anys de declivi econòmic, en què els països del sud del continent s’han acostat a l’abisme. Aquest va ser el punt de partida: fer balanç de la gestió europea de la crisi. El cap de cartell d’ICV-EUiA, Ernest Urtasun, va estrenar el torn d’intervencions esmenant de dalt a baix les polítiques d’austeritat estimulades des de Brussel·les, que va qualificar d’“autèntic desastre”.
El número u a la llista d’ERC, Josep Maria Terricabras, i el candidat del PSC, Javi López, també van arrencar amb una bateria de retrets a les polítiques dictades per la troica -formada per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional- per obligar la rescatada Grècia o la desconcertada Espanya a reduir el deute. El cap de llista de CiU, Ramon Tremosa, va corregir-los el punt de mira: gran part de les culpes, va dir, no són atribuïbles a Europa sinó als governs grecs, que van “falsejar” durant anys les seves estadístiques, o a l’estat espanyol, que inverteix en alta velocitat mentre obliga ajuntaments i comunitats a “retallar”.
El representant del PP, Santiago Fisas, en canvi, va preferir veure el got mig ple: el govern de Rajoy “va evitar” que Espanya fos rescatada com Grècia i hagués d’aplicar retallades “molt més dures”.
Pols a l’esquerra
Urtasun i López topen per voler abanderar el discurs alternatiu
No va trigar gaire a definir-se el primer duel del debat. Urtasun va buscar les contradiccions de López recordant que va ser José Luis Rodríguez Zapatero qui va posar els “fonaments” de les mesures de xoc que després va aplicar Rajoy. Emparentant socialistes amb populars, Urtasun pretenia evitar que López abanderés el discurs contra l’austeritat.
El candidat del PSC va defensar-se subratllant que el predomini de governs de dreta en l’últim lustre és el que ha arrossegat el continent europeu fins aquí. La constatació de López anava acompanyada d’una crida a canviar el dia 25 la “correlació de forces” al Parlament Europeu, una idea que va acabar de reblar ja al vespre -en un míting a Cornellà- en advertir els votants d’esquerres que CiU i ERC són “dues cares de la mateixa moneda”.
Xoc bipartidista
Els candidats del PSC i el PP busquen el cos a cos
Més confortable va trobar-se el socialista López en el seu pols directe amb Fisas, que reproduïa la dialèctica bipartidista entre PP i PSOE, clau per mobilitzar els seus respectius electorats -tan apàtic com el català- a tot l’Estat. Fisas duia preparat un dard: “Cada vegada que governen els socialistes ens deixen un país destrossat”. “No és veritat”, va replicar-li el candidat del PSC, que va afanyar-se a desmentir que els populars ho hagin “arreglat” tot.
La falca liberal
Tremosa reparteix retrets cap a socialistes i populars
Entremig de socialistes i populars va fer-se lloc Tremosa. L’endemà de fer d’amfitrió del candidat liberal a presidir la Comissió, Guy Verhofstadt, Tremosa va desaprovar “l’austeritat i prou” dels conservadors i la “solidaritat sense límits” de l’esquerra d’un sud d’Europa que veu delmat econòmicament per les seves “elits extractives”.
La medalla pel corredor
Fisas enerva Terricabras i Tremosa atribuint el mèrit al PP
El debat va motivar un quart duel, més sectorial, al voltant del corredor mediterrani. Va obrir foc Fisas, dient que els catalans haurien d’estar “contents i agraïts” per les connexions d’alta velocitat. I va assegurar que “gràcies al PP hi haurà corredor mediterrani”. Va interrompre’l amb vehemència Terricabras: “No és gràcies al PP, en tot cas el PP ara ho accepta”. Assentia Tremosa, que va recordar que Madrid havia apostat per la travessia central dels Pirineus. Fisas va admetre que José María Aznar no veia clara la via mediterrània. Però Rajoy sí, va afegir.
La consulta, en campanya
Els candidats sobiranistes veuen enfortida la inversió estrangera
Abans de tancar l’acte, Bassas va introduir un últim bloc, no específicament econòmic: la consulta. I el duel pel corredor va reproduir-se amb els mateixos protagonistes. Tremosa i Terricabras van posar en relleu les xifres “rècord” d’inversió estrangera per demostrar que el procés no espanta les multinacionals. L’estat propi, va afegir el candidat de CiU, “multiplicarà” les inversions. Segons Fisas, els inversors no se’n van perquè descarten la independència, però si Catalunya forcés el procés sí que “s’inquietarien”, va advertir.
No tot va ser intercanvi de cops. Va haver-hi coincidència en alertar que una alta abstenció el 25-M seria “terrible”. Les crides a la participació seran, un cop més, l’únic punt d’acord dels candidats en un esprint final de campanya en què previsiblement tots apujaran el to.