Víctor Font: quan amb un projecte innovador no n'hi ha prou

BarcelonaVíctor Font es va endur una sorpresa desagradable ara fa tres mesos, abans d'iniciar el procés de recollida de signatures. Una enquesta li donava poc més del 50% de popularitat. En altres paraules, la meitat dels socis no sabien qui era aquell empresari de Granollers que aspirava a presidir el Barça. Fins i tot estava per sota d'alguns precandidats que no van passar el tall de firmes. En canvi, al gener es convertia en candidat amb l'aval de 4.431 butlletes i diumenge quedava segon a les eleccions amb 16.679 vots. A la maquinària de Sí al Futur li va costar arrencar, però la seva progressió va ser meteòrica.

Lluny queda aquell mes de maig del 2015, quan Font va reunir un grup de periodistes a Granollers per parlar-los d'un "projecte de futur". S'havia rumorejat alguna cosa, però aquella era la gran posada en escena davant dels mitjans de comunicació. Feia uns mesos que s'havien anunciat eleccions al Barça, per a aquell estiu, però l'empresari explicava que no hi concorreria, sinó que s'esperaria a les següents, quan tingués encara més madurada i enllestida la seva proposta per canviar el model de govern del club. El juny del 2018 faria el pas. Anunciaria formalment que es presentava en un acte que va reunir 600 persones a l'auxitori AXA de Barcelona. L'acompanyaria el seu amic Antoni Bassas, que posteriorment s'acabaria incorporant també a la candidatura.

Donar-se a conèixer

Font va polir el seu projecte, va començar a fer soroll organitzant actes pel territori –que, fins a la pandèmia, tenien una presència de públic notable– i va ajudar a fer caure Bartomeu participant molt activament en la recollida de signatures de la moció de censura, durant la tardor del 2020. Paradoxalment, la dimissió en bloc de la junta el perjudicava més que cap altre cosa. "No ens esperàvem pas que la moció tindria aquest èxit", confessava un membre destacat del seu equip. Necessitava molt més temps per donar-se a conèixer entre els socis. La sort, però, li va somriure dues vegades. Primer, el president de la gestora, Carles Tusquets, estirava els terminis i no convocava les eleccions fins al gener. I segon, per la pandèmia, els comicis s'ajornaven un mes i mig, fins a principis de març. "Sempre he defensat votar com més aviat millor, però no m'amagaré que aquest ajornament m'afavoreix perquè soc el menys conegut", confessava aleshores el candidat.

La recollida de firmes durant la pandèmia va condicionar tot el procés electoral. També l'estratègia. I per això es van accelerar els actes per presentar organigrames i noves incorporacions. "Havíem d'arriscar", reconeixia Albert Roura, el seu cap de comunicació, en una taula rodona al Col·legi de Periodistes. Víctor Font havia teixit, pel vot de censura, una xarxa de 200 voluntaris arreu del territori que havia sigut clau per a l'èxit d'aquella iniciativa. A l'equip van pensar que el que havia servit aleshores també serviria per recollir avals de precandidat. Es van equivocar. "Laporta va arrasar. L'objectiu inicial era treure més avals que ningú, però al cap de poc vam veure que ja faríem molt passant el tall. Per sort, a l'última setmana en vam poder recollir força", reconeix un dels voluntaris de les comarques de l'interior. No van tenir les mínimes necessàries fins a tres dies abans. Al final, van passar de sobres.

La irrupció de Laporta

Precisament la irrupció de Joan Laporta ho va fer trontollar tot. Molta gent els veia com a representants similars. "Això perjudica Font. Laporta té un votant fidel i representa un perfil molt concret. El Víctor s'haurà de moure. I amb això corre el risc o bé de no sentir-se còmode o de caure en contradiccions", analitzava abans de la recollida de firmes un antic candidat, que considerava "clau" saber el nombre de precandidats que passarien el tall. "Un cara a cara amb Laporta el pot beneficiar. Si n'hi ha més, és fàcil que el vot es diversifiqui, cosa que limitaria molt les seves opcions". Vist amb perspectiva, tenia part de raó.

El cap de llista de Sí al Futur va voler seguir amb el seu programa. "Mai vam treballar pensant en una campanya sinó en un projecte. El nostre repte més gran era canviar el marc mental. Queda clar que som millors fent projectes que campanyes", explicava Roura. Des de l'Hotel Olivia Balmes, que es convertiria en la seva seu de campanya, l'equip de comunicació s'encarregava de dissenyar els missatges. "El Víctor és el líder, ell pren l'última paraula, però abans escolta tothom". L'objectiu era elemental: imposar la proposta de Font a la de Laporta presentant persones amb noms i cognoms, amb organigrames sobre com estructuraria cada àrea, o desgranant una a una les noves vies d'ingressos. També va provar de burxar Laporta acusant-lo d'haver improvisat el seu equip electoral, dient que no donava prou pes a les dones, que la seva solució econòmica –els "bons Laporta"– era molt arriscada, que allò que havia servit el 2003 ja estava obsolet el 2021 o, senzillament, que no tenia projecte. Ho feia amb mítings, entrevistes, presentacions i conferències de premsa. L'adversari, avui president electe, no va picar a l'esquer.

Errors propis

Font va declinar presentar-se el 2015 i, a ulls dels seus rivals, es va equivocar. "Hi ha errades de novell. Si llavors s'hagués presentat, encara que fos per no guanyar, tindria un bagatge que avui potser li hauria servit", coincidien a dir durant la campanya des de l'equip de Joan Laporta i de Toni Freixa. Parlaven, per exemple, de quan va reaccionar a la lona del Bernabéu amb un vídeo o mencionant-la constantment quan parlava en públic –"això és publicitat gratuïta"–; de basar el projecte esportiu amb Xavi i Jordi Cruyff; d'utilitzar una frase de Piqué parlant del futur en benefici propi –"qui coneix bé els jugadors ja sap que no es mullaran en campanya"–, o de no ser hàbil en el cos a cos durant els debats.

En canvi, l'equip de Sí al Futur parla únicament de "dues errades". La primera, quan va dir que Koeman no seria el seu entrenador "ni guanyant un triplet". La segona, quan va incorporar Jordi Majó a la directiva. "En la primera volíem dir que havíem treballat el nostre projecte, que no improvisàvem. I la segona va ser, precisament, per improvisar. Se'ns va oferir la possibilitat d'incorporar algú amb experiència com Majó, però a ningú se li va acudir mirar què havia publicat últimament a les xarxes socials". En tots dos casos van haver de rectificar.

Malgrat tot, Víctor Font arribava a l'última setmana amb alguna esperança. Asseguraven tenir enquestes internes que parlaven d'un "canvi de tendència" i de tenir "només deu punts de diferència" amb Laporta. Era un miratge. Però això no treu que, un cop fet l'escrutini, Víctor Font s'hagi guanyat el dret a representar la figura de cap de l'oposició blaugrana. Ja ha dit que no pensa fer oposició activa. De moment obre un procés de reflexió per decidir si abandona definitivament la cursa a la presidència o si ho torna a intentar en els següents comicis. Vol analitzar com ha anat. Després, ja decidirà.