BarcelonaToni Freixa va començar la cursa presidencial el 2015. Acabava de sortir -bastant malament- de la directiva de Bartomeu l’any del segon triplet. Així que va muntar el seu equip i es va instal·lar de lloguer en una seu als Jardinets de Gràcia. La va decorar amb referències al Barça, com marquen els cànons, i va creure oportú que la cirereta del pastís fos una Champions on els socis -i curiosos en general- s’hi podien fer fotos. Feia quatre dies que l’equip havia aixecat l’orelluda a Berlín i el reclam tenia èxit entre els assistents. Però resulta que aquell trofeu que hi havia exposat tenia un defecte subtil. Al darrere, l’última inscripció gravada no era la del Barça, sinó del Reial Madrid, que havia guanyat el títol el 2014. Per tant, no era pas l’autèntica. I doncs? Es tractava d’una rèplica propietat d’un particular. “Ens l’han deixat fins que s’acabi la campanya”, explicaven. “Qui?”, pregunta un servidor. Ningú en sabia res perquè, com ja passa en aquestes coses compromeses, resulta que se n’havia encarregat algú altre. Al final, a un directiu se li va escapar: “Ens l’ha deixat un soci del Madrid”. I així ho vam publicar. Quan el cap de premsa se’n va assabentar, es va posar fet una fúria. “Quina colla de passerells...” Per cert, els que es van fer la foto amb la Champions falsa, ¿encara la guarden?
