El conte de la vaca

BarcelonaJosep Lluís Núñez i Sixte Cambra es disputaven les eleccions del 1989. Un dels temes estrella va ser -oh, sorpresa!- l’econòmic arran d’una auditoria que s’acabava de publicar. Cambra retreia a Núñez que s’havia disparat el deute i el president, enginyós, va idear el “conte de la vaca”, una història feta a mida on ell es presentava com un “revolucionari” que havia vingut onze anys abans “per donar vida” al club. En la història, Cambra representava un model conservador, el de “la gran família, la casa central” que havia gestionat històricament el club, amb menys deute però també menys patrimoni. En canvi, Núñez era el mag que havia multiplicat exponencialment els ingressos. “Abans hi havia 10 vaques i es devien les 10 vaques. Quizir que es devia tot el patrimoni. En canvi, onze anys després, jo tinc 100 vaques i només en dec deciocho. I el que en tenia 10 i en devia 10 anava dient: «aquest [Núñez] deu deciocho vaques i jo en dec 10»”. Sorpresos, els periodistes van tardar a reaccionar. Quan ho van fer, les rialles indiscriminades van esclatar. Per reblar el clau, Núñez va afegir que s’havia vist obligat a inventar-se el conte per ajudar Cambra a comprendre els resultats de l’auditor, “que són tan fàcils i clars, i que un home de gran projecció no sap apreciar”. Al final, un redactor li va preguntar, amb perícia, per la “mala llet” del missatge. I el pecident, que sempre havia de dir l’última, va respondre: “Es dona la casualitat que el cap de setmana em concentro per treballar en un lloc on estic rodejat de vaques [Puigcerdà] i tenen molt bona llet”. Núñez, no cal dir-ho, va guanyar els comicis.