"No som establishment del Barça, ens considerem la candidatura del soci"

BarcelonaLluís Fernández Alà (Barcelona, 1967) defensa que va ser el segon precandidat a anunciar que optaria a presidir el Barça. D’això fa més de mig any. Aquest empresari porta un any treballant en la seva candidatura i, després de donar suport a la moció de censura, diu que és "optimista" en aquest procés electoral, començant per passar el tall de firmes.

Porta un any treballant, però per a molts socis encara és una cara desconeguda.

És molt diferent ser precandidat que candidat, que això ens donarà molta més visibilitat. Un any treballant vol dir fer molta taca d'oli. Crec que no hi ha cap comarca de Catalunya on no tinguem cap voluntari. Comptem amb una vuitantena de punts de recollida. Si els excels no ens fallen, compto que passarem bé el tall de firmes. Sobrats.

Ja em perdonarà, però em sorprèn l'optimisme generalitzat que hi ha a gairebé totes les candidatures. Recolliran firmes enmig d'una pandèmia i amb les festes de Nadal pel mig.

Et dono la raó, és molt complicat. Però per això portem un any treballant. En dos mesos és impossible organitzar tot això, tenir gent a tot arreu, parlar amb grups d'opinió o amb les penyes. Tenim molta acceptació. Ara bé, el que em fa por són les firmes que puguin estar duplicades, per allò que un soci vol quedar bé amb més d'un amic...

Com definiria la seva candidatura?

Ens vam marcar l'objectiu de fer una precandidatura com si haguéssim de governar el Barça, analitzant què faltava i buscant aquestes peces. Una barreja de professionalitat i sentiment. Som la candidatura que ofereix un canvi total. A més del fet que som independents, la resta de candidats, d'alguna manera o altra, ja han estat vinculats al Barça. Són establishment del club. Nosaltres no. Ens considerem la candidatura del soci. Volem que el soci recuperi el protagonisme. Que les penyes tinguin veu a la directiva, per exemple. Que a cada queixa hi puguem trobar una solució.

A diferència de la majoria de precandidats, vostè ha estat anunciant noms des del primer dia. En molts equips això ho guarden com un secret d’estat.

Aquests dies ja han sortit molts noms i dimecres farem la presentació de l'equip. Però n'hi ha alguns que no els podrem dir perquè tenen contracte en vigor. Com el secretari tècnic, per exemple. La idea era envoltar-me de gent que estigués preparada per gestionar un pressupost de 1.000 milions. I no hi ha tantes empreses a Catalunya que facturin això. A nivell econòmic, comptem amb l'exdirector financer d'Inditex. O l'antic director general de Sony, per encarregar-se de la marca Barça. He creat un equip molt preparat en cada àrea.

I com s’ho ha fet per convèncer-los?

Potser nosaltres no som tan mediàtics, però sí que som coneguts al nostre sector. Vaig estar cinc anys liderant la promoció econòmica a Sant Cugat i això fa que coneguis molts empresaris i executius. Tot ha arribat a través del meu entorn i dels seus contactes.

Li agradaria que Leo Messi seguís al Barça?

Messi i Barça són dos noms que han d'anar lligats. Penso que encara no ha arribat el seu moment, que li queden ben bé tres anys de bon futbol. És un prodigi de la natura, com Federer amb el tenis. Potser no et marcarà 50 o 60 gols per temporada, però tindrà molta incidència. Crec que Messi ha de liderar la transformació que nosaltres volem fer. Cada cop el seu rendiment ha anat a menys perquè no ha tingut un bon equip al costat. Cal una sacsejada. Ha de veure un projecte competitiu i guanyador. Ja hem explicat part del projecte al seu entorn i sap que tornarà un home com Albert Benaiges. Els noms que trobarà a la nostra candidatura li agradaran.

Diu que ha parlat amb el seu entorn. Què li han dit?

Ens consta que vol quedar-se. Que ell vol un projecte guanyador, no el desgavell d'aquests últims anys.

I renovar-lo és compatible amb el moment econòmic actual?

Estic d'acord que s'ha de revisar la seva fitxa. Però s'ha d'anar alerta. Hi ha molts jugadors que cobren molt i que, amb ells o sense, la marca Barça no se'n ressent. Amb Messi, no. Si treus Messi, la marca perd molt a nivell d'ingressos.

Ha parlat amb algun altre jugador?

Tenim una llista de 32 jugadors que estem controlant. Ho revisem gairebé cada dia amb el secretari tècnic i hem anat parlant amb representants. Però, esclar, com a precandidat tinc la força que tinc, que és poca. Com a candidat en tindré una mica més. I quan guanyi les eleccions...

Què faria amb Koeman?

Ja vam dir que la nostra aposta era Garcia Pimienta. No vam entendre que es fitxés Setién tenint Pimi al filial. Ara hi ha Koeman, de qui ens agrada molt que aposti pel planter i la gent jove. S'ha de veure si el seu projecte funciona. Si no, Garcia Pimienta és una opció, tot i que també estem mirant altres entrenadors.

Defensa el model de joc cruyffista?

Crec que no s'ha de ser un talibà amb el sistema ni amb renunciar a coses com els gols de contraatac. Però sí, defenso el joc de posició, el domini de la pilota, el joc que ens ha fet grans. El que cal és mantenir aquesta idea i evolucionar-la, com ja van fer Rijkaard i Guardiola en el seu dia.

Ja té l'aval bancari?

Està preparat. És una de les primeres coses que vam fer i ho vam aconseguir per la seriositat del projecte. Si guanyem les eleccions, el segon dia el podrem presentar.

Voldrà aixecar les catifes?

És diferent una mala gestió d'una gestió fraudulenta. Intentarem allunyar-nos dels jutjats el màxim possible, perquè sempre és una notícia pèssima haver-hi d'acudir. Però és un tema que s'ha d'estudiar molt bé.

Quant de temps creu que necessitarà perquè el Barça torni a aspirar als triplets?

El primer és que el Barça torni a ser el Barça. La gent està desencantada. Cal recuperar la passió. I també, i molt important, recuperar el pes a les institucions, que s'ha perdut els últims anys. ¿A nivell esportiu? Al soci se li ha de demanar paciència. Difícilment es podrà revertir la situació en un any.

Però vostè creu que el soci del Barça en té, de paciència?

Faig el mateix paral·lelisme que la temporada 2003. Els resultats van costar d'arribar però la gent va tenir paciència perquè es veia que s'estaven fent coses per recuperar el club. Que hi havia un projecte guanyador al darrere. Nosaltres portem això i sabem que el soci tindrà paciència. Però no serà eterna, evidentment.