El Sí al Futur de Font continuarà sent un projecte de futur

BarcelonaEren les 22.35. Víctor Font portava un parell de minuts esperant pacient fora del box de Joan Laporta per felicitar el nou president del Barça. Es van fondre en una abraçada sentida, amb bromes i clatellades amistoses, s’hi va sumar Toni Freixa, i posteriorment Font va entrar fins i tot al box de Laporta per felicitar un per un tots els membres de l’equip guanyador. L’empresari de Granollers va voler acabar el projecte que va iniciar fa set anys amb el cap alt, no només pels més de 16.000 vots obtinguts, sinó a l’hora d’encaixar la derrota. “No és el resultat que volíem, però estem contents de veure que el missatge de com ha de ser el Barça del futur ha començat a calar”, va dir Font, que, això sí, no va revelar si repetirà en un futur en unes eleccions del Barça, però sí que va voler deixar clar que el projecte de Sí al Futur continua viu. “Hem de sumar esforços, estem molt orgullosos que després d’unes eleccions amb rivalitat ens haguem unit. Hem d’estar amb el nou president”, va afegir Font.

“Ja ho sabíem”

Els crits al box de Laporta van contrastar amb les cares serioses a la seu de Sí al Futur, al carrer Balmes. L’únic crit en tota la jornada va ser pel gol de Benzema en l’empat entre el Madrid i l’Atlètic. Durant la resta del dia l’ambient era el d’una derrota esperada fa temps. “Ja ho sabíem”, assumien els membres de la candidatura després del sondeig de TV3, mentre Font abraçava un per un tots els membres del seu equip i familiars que l’acompanyaven. Desenes d’abraçades, la primera amb Antoni Bassas, número 2 de la llista i fidel escuder de Font, que agafava el seu amic per l’espatlla just quan sortien els percentatges del sondeig, i tots dos aplaudien malgrat que els números no els eren favorables.

Ja durant la tarda, conscients del que vindria, els membres de l’equip que passaven per la seu feien l’exercici d’analitzar els errors comesos durant la campanya. Una de les mancances, no aconseguir marcar el perfil del candidat, presentar millor i posar en valor la trajectòria empresarial de Font. I, sobretot, la sensació d’haver construït un projecte molt sòlid però basat en uns jugadors que finalment no van fer el pas endavant. Dolguts amb el silenci de Xavi, però sobretot amb les paraules de Jordi Cruyff. Eren peces fonamentals de tot el que s’havia treballat durant els últims anys, i no haver aconseguit unes paraules seves per reforçar el projecte va ser tan decisiu com feridor. Mentre l’equip directiu de Font esperava el final del recompte al Camp Nou, una quinzena de persones continuaven a la seu. Entre ells, Toni Jané, el que havia de ser home fort al bàsquet, i Tito Blanco, la figura que havia de liderar la secretaria esportiva.