BarcelonaEra una tarda de maig. De cop arribava un mail que parlava d’un projecte de futur per al Barça. Ens citaven per l’endemà al matí a plaça Catalunya, on ens recolliria un autocar i ens duria a Granollers. Hi havia expectació. Bartomeu havia convocat eleccions feia uns mesos i el Barça esperava nou president electe per al mes de juliol. Aquell 2015 prometia emocions. El nom de Víctor Font era, fins aleshores, desconegut per a la gran majoria. Però la proposta era llaminera i l’acte va tenir molta acceptació. Viatge, esmorzar i roda de premsa abans de tornar al migdia a Barcelona. La Fàbrica Roca Umbert s’havia vestit per a l’ocasió. Després d’una sessió de fotos bastant extensa, Font agafava el micro. “Som aquí per anunciar un nou projecte per a la presidència del Barça”. Tots ens vam afanyar a escriure al portàtil i a preparar les xarxes per anunciar-ho. Però quan ja ho teníem tot a punt, ho va refredar: “No serà per a aquestes eleccions sinó per a més endavant”. Ep! Frenada en sec. Mirades entre companys i sorpresa. ¿Estava fent el mateix que Puigdemont amb la República, però molt abans que ho fes Puigdemont? El cert és que ens va costar explicar una mica que algú no mediàtic havia fet una roda de premsa per anunciar que no es presentaria. Uns anys després, tot ha agafat sentit.
