Economia de noms a la campanya de Laporta
L’expresident no compta amb Xavi ni Jordi Cruyff a curt termini, ja que entén que són apostes de Font
BarcelonaHi haurà eleccions al Barça el diumenge 7 de març. I amb vot per correu ordinari per primera vegada a la història del club. La pandèmia de coronavirus, que ja va provocar que la data original dels comicis (24 de gener) s’hagués d’ajornar a causa de les estrictes restriccions de mobilitat, motivarà també l’aplicació d’una novetat sense precedents a la institució. L’objectiu és garantir la màxima participació en un context de confinaments perimetrals que impedeix l’accés de tots els socis als punts de votació establerts. Amb l’asterisc de veure com evolucionen els indicadors de la pandèmia les pròximes setmanes, els tres candidats a la presidència (Joan Laporta, Víctor Font i Toni Freixa) coneixeran aquest dimarts el calendari oficial dels comicis i podran tornar a engegar la maquinària per seguir explicant els seus respectius projectes. Si bé encara disposen de més d’un mes per convèncer la massa social culer, saben que tampoc es poden fer pesats. La sobreexposició mediàtica pot ser contraproduent.
El número u a les enquestes, Joan Laporta, s’esforça per treure’s de sobre aquest paper. “Vaig amb moral guanyadora, però sentir-me favorit seria una falta de respecte”, va manifestar l’expresident blaugrana (2003-2010) en la seva entrevista més recent, a TVE. Fins ara, Laporta ha dedicat monogràfics a l’àrea social, la fundació i l’àrea econòmica, en què va presentar en societat un dels pesos pesants del seu equip: l’exdirector general de La Caixa, Jaume Giró. En els dies vinents té previst presentar la seva proposta per a l’Espai Barça i per a les seccions del club. Però els socis esperen amb candeletes que doni detalls sobre la política que aplicaria al futbol en cas d’un hipotètic retorn a la llotja. Per ara, l’exmandatari culer evita ser concret amb determinats perfils “per no desestabilitzar l’equip”. Prefereix l’economia de noms fins al punt que ha arribat a silenciar amablement el suport públic de tres exjugadors que al seu dia ell va fitxar: Samuel Eto’o, Rafa Márquez i Anderson Deco. A més, té clar que, en cas de ser escollit, no comptaria a curt termini amb Xavi Hernández i Jordi Cruyff. D’una banda, perquè sap que tots dos formen part del projecte de Víctor Font malgrat que no ho hagin dit clarament. I, de l’altra, perquè creu fermament que Ronald Koeman té encara marge per guanyar-se la continuïtat a la banqueta. Només prescindiria de l’entrenador holandès si el seu director esportiu, del qual tampoc ha facilitat el nom, l’hi recomanés.
Els dubtes de Puyol
A diferència del 2015, quan va aconseguir que Éric Abidal li fes costat com a futur director esportiu de l’entitat, Laporta s’està guardant aquesta carta. I, segons com, podria repetir l'estratègia del 2003, quan va anunciar Txiki Beguiristain un cop va ser escollit. Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, dos aspirants favorits, també van esperar a guanyar les eleccions del 2010 i el 2015 per nomenar, respectivament, Andoni Zubizarreta i Robert Fernández com a homes forts de la planificació esportiva.
Al 2021, els dos adversaris de Laporta a les urnes ja han desvelat a qui confiarien aquesta tasca en cas de ser escollits. Toni Freixa va anunciar fa dies que Lluís Carreras seria el seu director de futbol, mentre que Víctor Font va presentar tot un organigrama amb Xavi com a mànager general (i entrenador si Koeman no es guanyés la continuïtat), Jordi Cruyff com a director esportiu i Tito Blanco com a secretari tècnic.
En contrast amb Laporta, l’empresari de Granollers ja ha presentat totes les potes del seu projecte i aprofitarà les setmanes vinents per aprofundir en tots els camps i sumar més suports. Qui sap si aconsegueix també el de Carles Puyol, a qui Xavi ja va temptejar fa un temps perquè formés part del seu organigrama. L’excapità, però, no té clar encara si voldria tornar al Barça.
