Cara a cara de Laporta i Font en el primer debat entre tots els candidats

Calia esperar gairebé dos mesos perquè arribés el primer debat entre els tres candidats a la presidència del Barça, però n’hi havia prou amb un parell de minuts perquè arribés la primera enganxada entre ells, quan Joan Laporta va dir que el procés s’estava fent llarg i que “ja s’hauria d’haver acabat” si les votacions s’haguessin fet quan tocava, el 24 de gener. Toni Freixa va respondre amb ironia dient que “és una llàstima que des del club no es pugin modificar les dades epidemiològiques” i Víctor Font hi ficava cullerada lamentant que aquest fos tot just el primer debat a tres bandes, “havent-hi 20.000 socis que ja han votat per correu”. I això que la presentadora, la periodista Marta Carreras, tan sols havia tingut temps de preguntar-los cordialment que com estaven.

A estones tensos, amb alguns retrets personals, però sempre amb respecte i cordialitat, Laporta, Font i Freixa contrastaven els seus projectes al debat organitzat per la Confederació Mundial de Penyes, el primer amb presència dels tres que aspiren a la llotja del Camp Nou. El model econòmic, l’esportiu, el social, el patrimonial, el paper de la dona i, finalment, el moviment penyístic eren els blocs d’aquest intercanvi d’opinions sobre les propostes per liderar el club a partir del 8 de març.

No va ser un dia de grans idees noves. Tampoc s’esperaven. El fet que s’ajornessin les eleccions i es dilatés la campanya durant set setmanes feia que els candidats ja haguessin dit, majoritàriament, el que havien de dir. Però quedava la incògnita de com respondrien en el cara a cara entre ells. Tampoc hi va haver sorpreses. Van atacar amb sobrietat i van defensar amb solvència, pendents de no sortir del guió en el primer dels tres debats previstos per a la setmana decisiva.

Joan Laporta, a qui les enquestes assenyalen com a principal favorit, va adoptar una actitud prudent, amb respostes llargues i fidel a la seva política de no dir noms i d’apel·lar a l’experiència dels seus set anys com a màxim mandatari. Sense estirabots però picant la cresta als oponents, com quan els va acusar d’“imaginar un món idíl·lic” i de fer “promeses irrealitzables”. Conscient que encapçala la cursa electoral, va preferir no cremar cartutxos i guardar-se asos de cara als altres debats de la setmana.

Al seu torn, Font va apostar pel seu discurs de campanya, posant l’accent en la política esportiva i apel·lant al seu model econòmic, i amb diverses referències a Laporta, de qui va lloar la tasca com a president del 2003 al 2010 però qüestionant que estigui capacitat per “reinventar el club”. L'empresari té detectats 35.000 indecisos i va centrar el seu missatge en adreçar-s'hi, mirant fixament a càmera, interpel·lant-los i apujant el to en els temes sensibles.

En canvi, en un segon pla, però actiu i solvent quan intervenia, Toni Freixa gairebé no va entrar en el cos a cos amb els altres rivals i va optar per defensar una agenda pròpia, centrant-se en els temes del debat sense sortir de la carretera i amb referències constants a la massa social i a les penyes. Però això no va evitar que, en un d’aquests comentaris, quan criticava que durant el mandat de Laporta no s’hagués obert la llista d’espera per als abonats, l’expresident li etzibés: “Treu-te la rancúnia que portes dins cap a tot el que vam fer”.

Font va parlar del seu projecte esportiu i quan Laporta li qüestionava que realment tingués el suport de noms mítics com Xavi Hernández o Jordi Cruyff, l’empresari va saltar: “Si algú troba una declaració de Xavi dient que estic mentint, em retiro de les eleccions”. Laporta no va voler posar cara al seu projecte per “no desestabilitzar el club”, al·legant que esperaria a prendre possessió per parlar amb els implicats, però va assegurar tenir les idees clares. I Freixa, que compta amb Lluís Carreras com a secretari tècnic, va assegurar que és “l’únic que ha explicat al soci com ho farem en l’àrea esportiva”.

Laporta es va defensar dels “missatges catastrofistes” que li arribaven quan es tractava el tema econòmic. L’expresident parlava de “situació reversible” i defensava que la seva emissió de bons -batejats per Font com a bons Laporta- és una pràctica habitual i segura en qualsevol empresa que necessita capital de manera immediata. Freixa també vol ingressar més però va defensar que el futur no passa tant per generar més sinó “administrar millor els recursos”. Tots tres, això sí, van coincidir en dir que el model de propietat, en mans dels socis, és innegociable.

També hi havia consens en remodelar ja el Camp Nou, amb el matís que Laporta deixa oberta la possibilitat d’anar a Montjuïc i els rivals s’hi oposen. Sobre els mandats dels presidents, tots volen fer canvis. Font és partidari de fer que durin quatre anys, amb un màxim de dos de consecutius, i també vol reformular els estatuts perquè un expresident no pugui tornar-se a presentar. “Ens serveix la seva experiència, però no per liderar el club”. Laporta, que evidentment no hi coincidia, defensa passar els mandats de sis a cinc anys, amb la limitació de dos, com ara. I Freixa, que també aposta pels quatre anys, considera que s’ha d’eliminar la limitació. “Si no, un president que no pot presentar-se té poca autoritat en els últims dies de mandat”. Tanmateix, no hi havia acord en l’aspecte social, en què Freixa s’oposava frontalment a obrir la llista d’admissió de nous socis: “No ho pot ser qualsevol”. Justificava que tenir molts socis quan hi ha una limitació d’aforament del Camp Nou “genera incomoditats”. Laporta i Font, en canvi, volen més socis al club.

De la resta, poques sorpreses. Els tres candidats defensaven que el Barça ha d’apostar per reforçar el paper de la dona al club i acabaven, en un debat emmarcat en el Congrés Mundial de Penyes, picant l’ullet al moviment penyístic, que segons el cens té més de 15.000 socis amb dret a vot.