Egipte vota president sota l'ombra allargada del llegat de Hosni Mubàrak
Els egipcis estan cridats aquest dissabte a les urnes pers escollir entre l'islamista i líder dels Germans Musulmans Mohamed el-Mursi i el candidat continuista Ahmed Xafiq. La dissolució del Parlament egipci per part de la junta militar amenaça les eleccions
BarcelonaEls egipcis estan convocats aquest dissabte i diumenge a les urnes per escollir el seu futur president. Les opcions sobre la taula són dues: optar per la via islamista que promou el líder dels Germans Musulmans, Mohamed el-Mursi, o bé escollir la continuïtat de l'ex número dos del dictador Hosni Mubàrak, Ahmed Xafiq. Les eleccions no es podien celebrar en un moment més convuls i polèmic.
Interrogants sobre la transició
La decisió del Tribunal Constitucional dijous d'invalidar el Parlament i donar llum verd a la candidatura de Xafiq, tot i estar vinculat amb l'antic règim, han enrarit el clima democràtic i sembrat interrogants sobre la transició, iniciada després de la caiguda de Mubàrak el febrer del 2011.
El líder dels Germans Musulmans ha apel·lat a la por de tornar als vells temps autoproclamant-se el "candidat de la revolució". Però tant els joves laics com els blogaires veuen, entristits, que ni una opció ni altra representa el canvi real que esperaven del país.
L'amenaça de la junta militar
El portaveu d'aquesta transició, la junta militar, s'ha convertit en últim moment en el cavall troià que ha mogut fitxa a favor de l'antic ordre. Prèviament a la decisió del Constitucional, la junta va decidir dotar de poder tant militars com agents d'intel·ligència per detenir i ordenar jutjar per tribunals militars civils. Una mesura que es contemplava en l'antiga llei d'emergència, abolida per donar concessions als revolucionaris. Els manifestants a la plaça Tahrir consideren que la iniciativa és una mostra més que el general Hussein Tantawi i els seus afins estan preparen una "contrarevolució".
De poc ha servit la condemna a cadena perpètua de Mubàrak, que s'ha interpretat com una sentència simbòlica amb el rais de cap de turc, després que el tribunal que processava les morts de manifestants a Tahrir decidís exonerar tant els seus fills com els alts càrrecs de la policia.