Si ets dona pateixes més discriminacions

Segons l'última Enquesta sobre discriminacions a Catalunya (desembre 2024), les dones són les més discriminades. En la majoria de supòsits, les xifres de discriminació són més altes quan responen les dones. L’objectiu de l’enquesta, que ha estat impulsada per l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació conjuntament amb el Centre d’Estudis d’Opinió de Catalunya, és conèixer en profunditat l’estat de la discriminació a Catalunya. A partir de la diagnosi de les dades, el departament d’Igualtat i Feminisme fixarà les línies estratègiques del Pla d’Igualtat de Tracte i No-discriminació, i les mesures necessàries per prevenir, erradicar i corregir qualsevol forma de discriminació a través de les polítiques públiques del Govern.

Dijous a la tarda, el Goethe Institut Barcelona va acollir el taller organitzat pel diari ARA amb el suport de la Generalitat de Catalunya, per reflexionar sobre com lluitar contra les discriminacions i els discursos d’odi per garantir la igualtat. La trobada va comptar amb la participació de Gina Pol Borràs, secretària d'Igualtats del departament d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya; Anna Manso, escriptora i guionista; Amanda Mauri, escriptora i investigadora, i Karlos Castilla, jurista, professor de dret de la UPF i responsable de recerca de l'Institut de Drets Humans de Catalunya.

La mirada determina la percepció

Tots coincidien en la importància de comptar amb estudis quantitatius i qualitatius, i a partir d’aquí el que pot marcar la diferència és que les dades s’acompanyin de propostes de transformació cultural i social que siguin realment efectives. El que més sobtava als ponents era la diferent percepció que hi ha entre dones i homes sobre la discriminació. Només el 26% dels homes consideren que les dones pateixen discriminació, en canvi en el cas d’elles puja fins al 43%. Tot i la diferència, Anna Manso estava convençuda que són moltes més les dones que pateixen discriminacions, “però les dones estem tan discriminades que a moltes els sembla el més natural”. A més, entén que algunes dones no han respost que han patit discriminació perquè consideren que admetre-ho les situa en un estadi de debilitat i no volen sentir-se víctimes: “En realitat quan ho reconeixes estàs en posició d’alçar la veu i poder canviar les coses, no es pot canviar allò que no té nom, i si no ho denuncies et podran continuar discriminant”, assegura la guionista. D’aquí que el jurista Castilla insistís en la importància dels resultats de l’enquesta: “Són un primer pas per prendre consciència de les discriminacions existents”, reconeixia. La secretària d’Igualtats recordava que malgrat que cada any s’incrementa el nombre de denúncies que s’interposen a l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació, tan sols un 4% de les persones que han patit discriminació ho denuncien: “Aquest és un dels desafiaments importants, cal passar de la queixa a l’acció”. I la investigadora Mauri afegia que per aconseguir-ho hi ha un repte d’educació i comunicació; també cal que es conegui l’existència dels punts de denúncia i fomentar la legitimació de la denúncia.  

Reproduint discriminacions

En l’àmbit digital es reprodueix la realitat del món analògic. Tan sols el 22% de les persones que produeixen IA a Catalunya són dones. Això suposa que els biaixos discriminatoris segueixin estant presents a l’univers digital, on es repeteixen i fins i tot es potencien les mateixes discriminacions. Per combatre aquests biaixos la investigadora Mauri reclama la necessitat d’un diàleg entre diferents àmbits de producció de coneixement que permeti avançar: “Si l’àmbit tecnològic no estableix un diàleg real amb l’àmbit filosòfic o el sociològic, serà impossible introduir canvis que ampliïn el paraigua de subjectivitats que existeixen i les realitats que la IA pot generar, fent que se segueixin reproduint els mateixos patrons”. 

Entre els joves la percepció de discriminació entre nois i noies és encara més acusada, fins al 58% de les noies de 16 a 24 anys creuen que les discriminacions a les dones són molt o bastant habituals, una xifra que baixa fins al 22% dels nois. Aquestes percepcions diferents s’expliquen per diversos factors com la falta d’educació, la manca d’empatia per ignorància o la manca d’esperit crític, que per descomptat no troben a les xarxes. Mauri considera que a molts joves no els importa que els guiï l’algoritme: “S’ha canviat la imaginació, la lectura, l'associacionisme… per l'algoritme, que dona una sensació de llibertat que és falsa. Són més captius que mai d’unes voluntats que els són completament alienes”. Per canviar aquesta situació, la secretària d’Igualtats proposava “repensar la masculinitat des de l’educació i sumar l’home al feminisme per transformar conjuntament el món”.

El canvi a millor és possible 

Manso plantejava que el veritable repte és transformar la percepció de discriminació de les dones, que passin de ser víctimes a persones que actuen, convertir la reivindicació en una veu que es pot unir a altres veus: “Més enllà d’aquesta transformació també necessitem polítiques públiques que ajudin a revertir la situació actual, perquè si no, el retorn que reps és la impotència, i això és un perill social”. Per al jurista Castilla és necessari fer un parell d’exercicis autoreflexius: “Primer adonar-nos dels nostres privilegis –per exemple, on estic posicionat com a home i on ho estan les dones–, i veure els prejudicis que tinc, perquè són el punt de partida per a un discurs de l'odi cap a l’altre”. L’educació, l’empatia, el respecte i els valors humans són més elements que han sorgit al debat com a eines poderoses per aconseguir la màxima igualtat i la mínima discriminació. “Cal actuar en molts àmbits”, reconeixia la secretària d’Igualtats.