Mas Doix, vins de qualitat al cor del Priorat
Mas Doix s’ha fet un nom entre els que aprecien els vins de qualitat. És un actiu i reconegut celler del Priorat amb unes arrels molt profundes
Cada dia, en restaurants de renom, en celebracions i festes, en aperitius i àpats familiars, d’amics i de professionals, es beu vi del Priorat.
D’uns anys ençà, el vi del Priorat ha aconseguit reconeixement i prestigi mundial. Aquest territori està vinculat al vi des de fa un munt de segles, concretament des de l’Edat Mitjana, quan els monjos de la cartoixa d’Escaladei van començar a elaborar-ne. Actualment un dels cellers més actius és Mas Doix.
El Celler Mas Doix es va crear l’any 1998, a iniciativa dels germans Valentí i Ramon Llagostera i amb la participació inicial de Josep Maria Doix i Maite Mora, per elaborar vi amb els raïms de vinyes velles que veremaven i que s’entraven a la Cooperativa de Poboleda. Els germans Llagostera arriben a Poboleda de la mà del seu pare, Ramon, que hi anava per veure la seva tieta Teresa Cases Gorga, casada amb en Juan Doix Extrems.
Al Priorat la producció de vi va ser interrompuda a causa de la fil·loxera a finals del segle XIX. Al Priorat, esclar, també hi va arribar aquest insecte, que va arrasar totes les vinyes d’Europa i que va suposar una tragèdia econòmica i social per la pèrdua de llocs de treball relacionats no només amb l’elaboració sinó també amb la seva conservació (boters, tapers, vidriers...) i transport. La família Doix va ser una de les poques de Poboleda que van decidir continuar amb l’activitat vitivinícola i van replantar garnatxes i carinyenes, ara amb el peu americà, immunes al maleït insecte. L’activitat vitivinícola va continuar amb les cooperatives que es van crear a cada un dels pobles i que elaboraven els vins a doll que es comercialitzaven per tot l’Estat per millorar altres vins.
A Mas Doix, com arreu del Priorat, la verema és força tardana en comparació a la resta de Catalunya. Tot i estar situat al sud, on el clima és més càlid, el fet d’estar en una zona protegida i rodejada per un seguit de muntanyes (dues barreres naturals, el Montsant i la serra del Molló) li dona dies de calor de sol mediterrani però nits frescals, més típiques de zones continentals. És pels forts contrastos entre la temperatura diürna i la nocturna que el procés de maduració és més lent.
Pel que fa al sòl, és relativament àcid, amb molt poc material orgànic. Principalment format per pissarra, és un dels sòls més antics de Catalunya, d’entre 310 i 360 milions d’anys, conegut localment com a llicorella. Un sòl que no té capacitat de retenció d’aigua. Quan plou, l'aigua s’escorre per les escletxes de la llicorella.
És en aquestes escletxes per on creixen i es troben les arrels de la vinya, a la recerca d’aigua i nutrients. I és precisament la combinació del clima específic del Priorat, amb aquest sòl de llicorella i els raïms de les varietats plantades, la garnatxa i la carinyena, el que proporciona als vins del Priorat les seves virtuts més grans. Són vins amb concentració i frescor que expressen les característiques d’aquest terrer tan especial. Amb tot això, es pot entendre per què els rendiments de la collita són tan baixos, de menys d'1 quilo per cep de mitjana, i per què a la d'aquesta zona se l’ha anomenat "viticultura heroica". D’altra banda, cal indicar que el Priorat té el reconeixement de DOQ, Denominació d’Origen Qualificada.
Al Priorat tampoc hi arriba el neguit de la vida urbana. És un microclima també en aquest sentit. Qui du pressa se li esvaeix a l’instant així que entra al Priorat. Aquí tot va més a poc a poc. I també la vinya hi creix lentament.
Aposta per l’agricultura ecològica
Una de les característiques de Mas Doix, que s’ha anat refermant els darrers anys, és l’aposta per la viticultura ecològica. Així, per exemple, l’estricte control de malalties com l’oïdi i el míldiu, endèmiques a la vinya, es fa amb productes ecològics i de la manera més respectuosa possible amb el medi ambient. “No fem servir ni una gota d’herbicida”, assegura Valentí Llagostera.
Mas Doix té la certificació del CCPAE (el Consell Català de la Producció Agrària i Ecològica) des del 2016, que garanteix que tot el procés vitivinícola s'ha fet seguint les normes de l’agricultura ecològica.
Un nou celler completament sostenible
La creixent demanda de vins Mas Doix demanava la creació d’un nou celler, que substituiria el situat a l’entrada del poble de Poboleda, que havia quedat petit. El nou celler, inaugurat el 2020, en un indret de força pendent –que les mules llauren com ho feien segles enrere–, és una ambiciosa aposta de futur: permetrà passar d’una producció de 60.000 ampolles anuals a unes 150.000 anuals de forma progressiva.
El celler està situat a força altura, al damunt d’un turó al principi del barranc de les Foreses, cosa que li proporciona unes vistes privilegiades de Poboleda. Del celler estant hi ha una magnífica visió del poble –aproximadament a un quilòmetre de distància–, una concentrada agrupació de cases entorn d'una església realment gran, que posa de manifest la puixança d’aquest municipi sobretot al segle XVIII, quan es van construir les cases més senyorials i la mateixa església. La vista panoràmica del celler també comprèn la vall del riu Siurana i la magnífica serra de Montsant, parc natural des del 2002.
L'edifici del celler és totalment sostenible, i bona part dels materials constructius provenen de l’entorn. Per exemple, la llicorella dels murs surt de les excavacions que es van fer per soterrar el celler. Aquesta és una altra de les singularitats de l’edifici: es troba mig submergit en el terreny, la qual cosa fa que el seu impacte visual sigui mínim. Fins i tot l’aparcament dels cotxes està situat en una plataforma de dos metres sota la planta baixa, de manera que des de l’edifici no es veuen.
Un conjunt de plaques solars li proporcionen l’electricitat necessària i uns grans dipòsits situats a una altura superior recullen l’aigua de la pluja. D’aigua se'n fa servir força per netejar a fons les tines, entre altres tasques.
El celler, doncs, es troba plenament integrat a la natura. I és que no podria ser d’altra manera en una zona d’edificacions senzilles, de poca alçada, que formen petits pobles de pessebre.