DO Montsant: joventut i empenta
Elaborar vi a l’empara d’una denominació d’origen és garantia d’origen i qualitat
La DO Montsant, el paisatge i el vi que s’hi elabora han anat de bracet al llarg dels segles. Aquesta denominació d’origen és la més jove de Catalunya, però això no redueix l'empenta i l'entusiasme que els productors posen en la seva feina i en l’elaboració d’un vi que mira cap al futur.
En una zona eminentment agrícola, el paisatge ha format part sempre de la riquesa patrimonial, que ha estat considerada un dels béns més preuats pels viticultors i cellers que formen aquesta denominació d’origen.
I, com no podia ser d’una altra manera, els vins de la DO Montsant són fidels al seu origen: són vins que parlen de com, en un clima mediterrani ple de contrastos, amb una orografia accidentada, la variabilitat de sòls, les varietats de raïm i la mà de l’home influeixen per donar vida a uns vins singulars, amb identitat pròpia i amb un caràcter i riquesa únics.
Els vins negres són els més comuns a la DO Montsant. Dels prop de 7,5 milions de quilos anuals de producció de raïm, el 90% correspon a varietats negres amb una destacada presència de garnatxa i carinyena. La garnatxa negra té un perfil aromàtic molt sensual, de gran complexitat, i produeix uns vins ben estructurats. Per la seva banda, la carinyena és un raïm aromàticament molt intens i dona lloc a vins de grau moderat i amb molt bona acidesa. Pel que fa a la producció de blancs, s’elaboren majoritàriament amb garnatxa blanca i amb macabeu, dues de les varietats tradicionals de la zona.
La DO Montsant compta amb una extensió de conreu de 1.875 hectàrees i 53 cellers. A Catalunya, en total, es produeixen 340 milions d’ampolles de vi –90 de vi tranquil i 250 d’escumós–, un 50% de les quals es comercialitzen a Catalunya i la resta a Espanya i a l’exterior –principalment al Regne Unit, Suècia, Alemanya i els Estats Units.
A més de la DO Montsant, Catalunya disposa actualment de deu denominacions d’origen més de producció de vi, a banda de la DO Cava: DO Priorat, Tarragona, Terra Alta, Conca de Barberà, Penedès, Catalunya, Costers del Segre, Empordà, Pla de Bages i Alella.
La Ruta del Vi a Montsant
La DO Montsant i la DOQ Priorat uneixen forces en la seva ruta del vi, perquè Montsant és dins de la comarca del Priorat. Del total de cellers que es poden visitar en aquesta ruta compartida, una vintena formen part de la DO Montsant. La Ruta del Vi a Montsant compta també amb la complicitat de 99 allotjaments que queden dins la ruta, 43 restaurants i 19 empreses més d’activitats relacionades amb l’oci i el turisme.
L’enoturisme a Catalunya
Darrere de cada ampolla que es produeix a Catalunya hi ha un univers que se’t mostra quan es destapa. I, en tastar-la, et revela el seu caràcter franc, la naturalesa del paisatge on ha nascut, la personalitat de qui l’ha forjat i l’esperit de qui l’ha fet créixer.
Viatjar per tots els racons del país, evocar paisatges, escoltar persones, submergir-se en la seva història i compartir un llegat mil·lenari, entendre'n els orígens, obrir una ampolla, sentir el viatge i assaborir la vida: això és l’experiència de l’enoturisme a casa nostra.
En total, Catalunya disposa de més de 300 cellers que són visitables. T’obren les portes de casa seva perquè tastis les seves especialitats i, alhora, coneguis el seu context històric, social i cultural que converteix casa nostra en una destinació enoturística única.
En aquests més de 300 cellers, i també als 20 de la DO Montsant, podràs conèixer des de l’arribada del cultiu de la vinya a casa nostra fins al centenar de cellers cooperatius d’estil modernista (coneguts com a catedrals del vi), les barraques i els cups de pedra recuperats enmig dels boscos, els museus de la vida pagesa, les festes tradicionals dedicades al vi que encara es conserven i els grans cellers del país que s’aixequen com a símbols contemporanis de la importància del vi en la gastronomia catalana.
Per tot això podem dir que, a Catalunya, el vi és cultura. Una cultura que el Govern vol donar a conèixer amb la campanya del vi català més ambiciosa fins ara, de la mà del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i de l’Incavi.