Al voltant de la Denominació d’Origen Costers del Segre hi ha un territori divers, repartit en 7 paisatges, que dona fruit a vins units en la seva intensitat, amplitud i equilibri. Vins amb bona acidesa, frescor, força i caràcter. Aquestes vinyes arrelades a terres lleidatanes donen vins de gran qualitat. La seva producció s’estén al llarg de la conca del riu Segre i del Pirineu de Lleida. Muntanyes, valls i planes de Lleida aboquen les seves aigües al riu Segre en una extensa varietat de gent i paisatges regits per la continentalitat i l’alta varietat tèrmica.
De les vinyes arrelades a les terres lleidatanes neixen vins de gran qualitat. En aquest territori, que s’estén al llarg de la conca del riu Segre i del Pirineu de Lleida, el clima continental amb influències del clima mediterrani provoca fortes oscil·lacions tèrmiques, ideals per al cultiu de la vinya.
Les varietats blanques predominants a la DO Costers del Segre són parellada i macabeu, que proporcionen un perfil clàssic, lleuger i afruitat als seus vins blancs. Pel que fa als negres, destaquen raïms autòctons com l’ull de llebre, la garnatxa i el trepat. També podem trobar, d’origen francès, el cabernet sauvignon, el merlot i el chardonnay, ja que Costers del Segre va ser el primer territori a introduir aquests tipus de raïm en el nostre país.
La DO Costers del Segre té una extensió de conreu de vinya de 4.182 hectàrees i compta amb un total de 35 cellers. A Catalunya, en total, es produeixen 340 milions d’ampolles de vi – 90 de vi tranquil i 250 d’escumós– un 50% de les quals es comercialitzen a Catalunya. La resta es comercialitza a Espanya i a l’exterior – principalment al Regne Unit, Suècia, Alemanya, i els Estats Units.
A més de la DO Costers del Segre, Catalunya disposa actualment de deu denominacions d’origen més de producció de vi: Priorat, Montsant, Terra Alta, Conca de Barberà, Penedès, Catalunya, Tarragona, Empordà, Pla de Bages i Alella.
La Ruta del Vi a les Terres de Ponent
Resseguir la ruta que s’endinsa per les Terres de Ponent permet descobrir una de les cares més expressives, originals i desconegudes del vi català: dels vins d’altura que arrelen amb força al Pirineu, als cellers que recuperen una tradició que estava extingida, de petits projectes que valoren la viticultura de secà, a cellers que han apostat per l’elaboració de vins amb caràcter.
Aquesta ruta permet conèixer pobles de postal, una cuina rural de gust popular, paisatges virginals i viticultors francs i oberts disposats a revelar-vos els secrets de la Catalunya menys coneguda.
I és que parlar de Lleida és parlar de vi. La ruta del vi de Lleida compta amb la complicitat de 22 cellers que obren les portes als visitants de fora, 7 empreses hoteleres que ofereixen allotjament i 16 restaurants. Els primers indicis del conreu de raïm en aquestes terres dates de l’època ibera, però són els romans els qui introdueixen el conreu de la vinya, que arriba a la màxima esplendor durant el segle XIX, amb 120.000 hectàrees de conreu.
Aquesta etapa d’expansió es va veure truncada per una plaga de fil·loxera que provenia d’Amèrica del Nord i que va atacar el continent europeu entre 1895 i 1909. Els productors de les Terres de Lleida, lluny d’abandonar el conreu, van apostar per introduir noves varietats de raïm i refer-se. Aquest esperit innovador es tradueix en l’actualitat en els cellers amb la tecnologia més modera i la tradició generacional del conreu del cep que propicien la producció d'exquisits vins tan diversos com el territori pel qual s’estén la Ruta del Vi de Lleida.
L’enoturisme a Catalunya
Darrere de cada ampolla que es produeix a Catalunya hi ha un univers que se’t mostra en destapar-la. I en tastar-la, et revela el seu caràcter franc, la naturalesa del paisatge on ha nascut, la personalitat de qui l’ha forjat i l’esperit de qui l’ha fet créixer.
Viatjar per tots els racons del país, evocar paisatges, escoltar persones, submergir-se en la seva història i compartir un llegat mil·lenari, entendre els seus orígens, encetar una ampolla, sentir el viatge i assaborir la vida: això és l’experiència de l’enoturisme a casa nostra.
En total, Catalunya disposa de més de 300 cellers que són visitables. T’obren les portes de casa seva perquè tastis les seves especialitats i, alhora, coneguis el seu context històric, social i cultural, que converteix casa nostra en una destinació enoturística única.
En aquests més de 300 cellers, i també als 22 de la DO Costers del Segre, podràs conèixer des de l’arribada del cultiu de la vinya a casa nostra fins al centenar de cellers cooperatius d’estil modernista, coneguts com a catedrals del vi, les barraques i els cups de pedra recuperats enmig dels boscos, els museus de la vida pagesa, les festes tradicionals dedicades al vi que encara es conserven i els grans cellers del país que s’aixequen com a símbols contemporanis de la importància del vi en la gastronomia catalana.
I és per tot això que podem dir que a Catalunya, el vi és cultura.
Espai Empar Moliner: DO Costers del Segre
Una cassola de tros a Costers del Segre
M’agraden els vins de la DO Costers del Segre i, per tant, m’agrada la gent que els fa, entre els quals tinc amics (sempre em voldré fer amiga de la gent que és bona en lo seu). Hi ha una xarxa de viticultors i ramaders seguint el Segre, a les planes i a les desconegudes muntanyes (joves i vells) que ajuden a tancar el cercle. La DO Costers del Segre no pot ser més ecològica (en el sentit més modern). Si un dia aneu a visitar cellers a Costers del Segre, us emocionareu i sorprendreu a parts iguals en veure on són les vinyes i de veure com allò que sempre s’ha fet (simbiosi entre animals i plantes) no només fa vins extraordinaris, sinó també gastronomia extraordinària.
Quina diferència de paisatges i quina diversitat, doncs, de vins, els dels Costers del Segre. La proposta que ens hem de fer, aquest any, és haver tastat almenys un vi de cada una de les nostres DO. Tasteu un Costers! Tindreu un vi sens dubte mediterrani, però amb caràcter continental. Potser per això, pel caràcter continental i pels canvis de temperatura que ens dona la Terra Ferma (com m’encanta, l’expressió) aquesta va ser la primera DO en plantar varietats franceses, com el chardonnay, per la banda blanca, i el merlot i el cabernet, per la negra. Ah, però als Costers hi tenim, sobretot, macabeu i parellada i ull de llebre, garnatxa i trepat. Per a mi, els vins de la DO Costers del Segre expressen la idea d’un plat que m’encanta: la cassola de tros. És el plat que es feien els pagesos “al tros”, amb el que es duien de casa i el que trobaven allà (amb sort, caragols). Són vins que tenen la senzillesa més bella, la bellesa més contundent, la contundència més elegant, l’elegància més senzilla. Cercle tancat.
