El diagnòstic precoç, clau en la lluita contra el càncer digestiu

L’aparició del CoV-2 i de la seva malaltia pandèmica COVID-19 ha generat un ventall molt gran de dificultats en la sanitat, al marge dels efectes propis de la malaltia. Un d’aquests efectes negatius és l’endarreriment en el diagnòstic i tractament d’un càncer digestiu.

La telemedicina s’ha hagut de generalitzar de cop, i malgrat la situació els gastroenteròlegs i hepatòlegs ens veiem obligats, i no sense respecte, a reiniciar tant les nostres consultes presencials com els procediments endoscòpics habituals. Però veiem amb preocupació com el temor dels malalts a contagiar-se pot generar greus conseqüències. Hi ha un augment exponencial de les llistes d’espera, ja que s’han de reprogramar les exploracions endarrerides i seguir programant les necessitats actuals. Tot plegat genera el mencionat endarreriment en el diagnòstic. En aquest context, treballar per a un diagnòstic precoç del càncer digestiu és cabdal.

Càncer digestiu

El càncer digestiu a expenses del colorectal és el segon tumor més freqüent, i el primer si sumem homes i dones. Ho és en l’àmbit de la Unió Europea, i a Catalunya el nivell d’incidència és de més de 60 casos per 100.000 habitants i any. L’estimació per al 2020 és de gairebé 50.000 casos nous a Espanya, segons dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM). Cal afegir que a nivell mundial el càncer colorectal és el tercer tumor en incidència per a homes i dones i suposa la segona causa de mort per càncer.

Per tot això hem de considerar que el càncer digestiu és un dels principals problemes de salut dels països desenvolupats. Les activitats preventives tenen com a objectiu evitar la malaltia (prevenció primària) o millorar-ne el pronòstic i les seqüeles (prevenció secundària i terciària).

Requisits

Per poder portar a terme programes de detecció i prevenció del càncer digestiu són necessàries les següents condicions:

1. Saber quins són els factors causals i els grups de risc (població diana).

2. Disposar de mètodes de cribatge relativament senzills i amb sensibilitat i especificitat altes per realitzar un diagnòstic precoç.

3. Canviar el pronòstic mitjançant tractaments curatius personalitzats en els casos diagnosticats aviat.

4. Els programes de cribatge i vigilància han de ser cost-efectius (com la sang amagada a la femta en el cribatge del càncer colorectal), o com a mínim rendibes.

Factors causals, grups de risc i malalties premalignes

En l’etiologia del càncer digestiu hi intervenen múltiples factors, des dels genètics (Síndrome de Lynch) fins els infecciosos (bactèries i virus), com és el cas de l’Helicobacter Pylori (en el càncer i limfoma gàstric) i els VHB i VHC en el càncer hepàtic. També el Papilomavirus intervé en la gènesis del càncer oro-faringo-esofàgic. En el càncer colorectal la seqüència pòlip-adenoma-carcinoma és fonamental. Pel que fa al càncer de pàncrees, la causa és més desconeguda, tot i que el tabaquisme i la història familiar hi poden contribuir de manera important.Igualment, existeix una nombrosa llista de malalties premalignes, les més freqüents de les quals són l’esòfag de Barrett, la Gastritis Atròfica (a vegades associada a la presència de l’Helicobacter Pylori a l’estómac, detectable amb un UBTest, a través de l’alè), la cirrosi per alcohol i er virus VHB i VHC al fetge, la pancreatitis crònica i el càncer de pàncrees familiar.

I en el càncer de còlon tenim la història familiar, la Síndrome de Lynch (càncer colorectal hereditari no polipòsic) i sobretot els pòlips adenomatosos (més del 25% detectats per endoscòpia).

Estratègies per a la detecció precoç

El càncer digestiu és molt prevalent (el colorectal suposa entre un 10% i un 14% de tots els càncers) i és un greu problema de salut, de qualitat de vida i de mortalitat. I més ho serà si tenim en compte l’envelliment de la població mundial. A Catalunya hi ha un Pla Director d’Oncologia a la sanitat pública, i les iniciatives privades se centren en les revisions digestives.

A la sanitat pública s’ha implementat la sang amagada a la femta cada dos anys entre els 50 i els 70 anys d’edat com a mètode de cribatge dels càncer colorectal.

Addicionalment han aparegut tests no invasius que examinen la microbiota a la femta per detectar el càncer colorectal (RAID-CRC, distribuït a Espanya per Palex) i per detectar la síndrome de l’intestí irritable (RAID-Dx, també de Palex), amb sensibilitats i especificitats pròximes al 90%.

En aquest context, creiem que per al digestòleg la mà dreta és l’endoscòpia i la mà esquerra l’ecografia. Amb aquestes tècniques i mitjançant protocols ben establerts podrem realitzar un diagnòstic inicial o precoç dels tumors de mida petita al tub digestiu i al fetge.

I associant l’ecografia a l’endoscòpia apareix l’Ecoendoscòpia o Ultrasonografia Endoscòpica, que resulta molt útil per a l’estudi del pàncrees, tant exocrí com endocrí. Així es poden diagnosticar tumors neuroendocrins i càncer de pàncrees de mida petita mitjançant punció aspirativa amb agulla fina.

Tractament

El diagnòstic precoç del càncer digestiu farà que mitjançant tractaments individualitzats (endoscòpics, laparoscòpics, cirurgia, etc.) puguem millorar la supervivència i disminuir la morbi-mortalitat.

L’erradicació de l’Helicobacter Pylori i del VHC al nostre país sembla que ha fet disminuir la incidència i la prevalença del càncer gàstric i hepàtic, respectivament. És evident que hi ha una disminució de la mortalitat per càncer gàstric, però el càncer de la unió esofago-gàstrica, el càncer colorectal i el càncer pancreàtic sembla que segueixen augmentant, encara que segons les dades del 2018 de la SEOM la mortalitat s’hauria estabilitzat en les dues últimes dècades o fins i tot disminuït, com en el cas del càncer de còlon. Amb aquest escenari ens hauríem de centrar en desenvolupar protocols específics per al diagnòstic precoç del càncer digestiu, però sobretot per al diagnòstic precoç del càncer colorectal i pancreàtic.

Amb el suport de:

CLÍNICA PLANAS

Unidad para la prevención del cáncer digestivo

Tel.: 93 203 28 12

Modesto-J. Varas Lorenzo. 7256mvl@comb.cat

Ramón Abad Belando. 9698rab@comb.cat