Despertar la curiositat a través de la ciència

Fa molts anys que la Gemma Toboso, pallassa d’El Rinclowncito i educadora social, treballa amb infants: “Són els millors, com una mena de miniclowns, directes, sincers, ingenus, crítics, i s’atreveixen a tenir idees boges!” Considera que amb tallers com aquests s’ho passen bé, és una oportunitat per estar una estona en família, fer coses diferents i a més els aporta creativitat i els convida a fer volar la imaginació. David Bueno, fundador de la Càtedra de Neuroeducació de la UB, explica que la creativitat és una eina útil per aprendre, però sobretot és una derivada de l’aprenentatge: “Per ser creatius cal aprendre coses, treballar-les, tenir temps perquè aquest coneixement vagi fluint i recombinant-se, i tenir l’objectiu de buscar més enllà de tot allò que hem après”. Resulta que pel simple fet de ser creatius no s’aprèn més, sinó que el fet de ser creatius vol dir que hem après bé allò que hem après. 

Ciència nadalenca

Entre tots els tallers organitzats per l’ARA amb el suport de la Generalitat de Catalunya, un dels que els nens i nenes esperaven amb més ganes era el laboratori de Nadal, per experimentar la ciència nadalenca creant neu artificial i petits llums màgics. Afegint bicarbonat a l’aigua, en la mesura del que es necessiti, es pot fer des de gel a fins flocs de neu i fins i tot ninots de neu. “Les manualitats sempre agraden, però la ciència té molta tirada, és una temàtica relativament nova que els genera molt interès”, comenta la Gemma, i el Nadal, que continua sent un ganxo infal·lible, “els encanta”, afegeix. 

La creativitat és una de les eines imprescindibles amb què treballen a eXplorium, l’Associació de lleure STEM (Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques), que es dediquen al lleure científic, organitzen tallers, extraescolars i colònies on les disciplines STEM són les protagonistes. En Pol Landman Brignoni, matemàtic, educador STEM i codirector d’eXplorium, reconeix que el més senzill seria inventar activitats en què expliquessin per què passa el que passa. En canvi, ells generen situacions que permeten als participants construir el seu propi aprenentatge: “Ho fem amb gran diversitat de materials, dissenyant activitats manipulatives, que s’embrutin i aprenguin fent, havent de treballar en equip. I per aconseguir-ho la creativitat és una gran aliada”, reconeix Landman. Per generar aquestes situacions també és necessària la motivació per crear activitats amb les quals nois i noies assoleixin un aprenentatge significatiu. I per poder generar tot això cal donar-se temps, pensar, tenir la ment oberta i preparada, provar per passar de la imaginació a la realitat, manipular, conèixer diferents materials, discutir amb els companys, anar per la vida amb una mirada científica i infantil i juvenil per divertir-se amb les coses com es divertiran les persones a qui van destinades les activitats que dissenyen. “Com més culturitzat estiguis sobre aquell tipus d’experiències, millor, així faràs més connexions, que t’ajuden a teixir ponts per unir conceptes i donar fermesa a l’estructura de coneixement que estàs generant”, afegeix el matemàtic.  

Tots coincideixen en la importància de fer arribar la ciència de la forma més propera possible i que faciliti que tothom la pugui entendre. Per això la comunicació científica és necessària”, apunta Landman. Assegura que per comprendre com funcionen les dinàmiques del món que ens envolta, on la ciència té un pes molt important, cal desenvolupar una base científica i matemàtica forta: “El primer per aconseguir-ho és no tenir al·lèrgia a les disciplines STEM, i perquè això passi s’ha de comunicar bé”. 

Les emocions que afavoreixen l’aprenentatge

David Bueno explica que la motivació és el que més afavoreix els aprenentatges, i aquí les emocions juguen un paper important, no és imprescindible emocionar-se per aprendre, però les emocions afegeixen un plus d’eficiència a tot allò que aprenem. Els estats emocionals que més ajuden a adquirir aprenentatges eficients són la curiositat i la confiança. La curiositat activa la motivació que energitza el cervell, i fa que rebi més glucosa i oxigen per poder funcionar. A més la zona que gestiona la motivació també gestiona les sensacions de benestar, plaer i optimisme, i permet anticipar-nos a recompenses futures. Pel que fa a la confiança, la persona que confia en ella mateixa és més capaç de prendre decisions empoderades, i també és important confiar en els altres, perquè aprenem d'aquells en qui confiem. “És important que els docents confiem en els nostres alumnes perquè la confiança s’encomana”, proposa Bueno. Un matís que convé tenir en compte és que amb les emocions molt intenses el cervell es bloqueja i pot arribar a bloquejar la part reflexiva del cervell, llavors l’aprenentatge no és tan global ni eficient.