N'hi ha 40 hectàrees a Sant Cugat Sesgarrigues, als peus del Garraf. Unes quantes més a Sant Martí de Maldà, a l'Urgell. També a Siurana d'Empordà, Falset i Sant Joan de Vilatorrada. De les 52.000 hectàrees de vinya que relliguen el paisatge de Catalunya, cada cop n'hi ha més on oneja la bandera del cultiu ecològic. Actualment al 44% de la superfície el raïm que s'hi conrea esquiva o limita l'ús de productes químics, segons dades de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi). De fet, Catalunya és un dels territoris de l'Estat d'on surten més vins ecològics: dels 1.321 cellers i embotelladors de vins que han abraçat el concepte eco arreu de l'Estat, 369 són catalans, tal com indiquen càlculs del ministeri d'Agricultura. Ara bé, que el vi sigui ecològic no vol dir, necessàriament, que sigui sostenible. En què es diferencien els dos conceptes i què ha de tenir un vi català per ser considerat respectuós amb el medi ambient?
"El vi sostenible ideal ha de ser ecològic o estar cultivat amb tècniques molt eficients, que redueixin al màxim l'ús d'agroquímics, fins i tot el coure i els sulfats, que estan permesos en l'agricultura ecològica", descriu el doctor Carles Gasol, director de desenvolupament de negoci d'Inèdit, una empresa del Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) dedicada a la investigació aplicada en el camp de la sostenibilitat. També hi afegeix dos conceptes més: "Ha de ser produït i consumit localment, i ha de tenir un envàs reutilitzable", completa.
Malgrat que a Catalunya encara no hi ha cap celler que comercialitzi els seus vins en ampolles de vidre reutilitzables, els cellers s'han esforçat a millorar totes les etapes del cicle de vida del vi. "A banda de les accions que han fet en els cultius, alguns han optimitzat l'envàs aprimant el gramatge del vidre o buscant alternatives d'envasos de més volum, com els bag in box", puntualitza Gasol. "Més que parlar de vins sostenibles, hauríem de parlar de cellers sostenibles", completa José Luis García Victorino, expert en el sector i codirector del curs d'especialització en enoturisme i processos de vinificació que ofereix la UAB. "És una filosofia de treball", rebla.
En aquest tarannà també hi té un pes important la manera com el celler es relaciona amb el territori que l'envolta. "La logística i el transport han de tenir l'empremta de carboni més petita possible i els llocs de treball s'han de cobrir amb persones que visquin als municipis propers", afegeix García Victorino. "La sostenibilitat d'una zona vitivinícola equival a preservar el territori i el seu patrimoni", resumeix.
La demanda, a l'alça
Cada vegada hi ha més cellers catalans que cultiven el valor de la sostenibilitat i cada cop més consumidors el tenen en compte quan trien quins vins comprar. Tanmateix, el fenomen va néixer més enllà de les fronteres catalanes. "La demanda de vins ecològics i la preocupació per la sostenibilitat dels cellers catalans ha vingut impulsada per les exigències que s'han trobat a l'hora d'accedir a mercats estrangers", analitza Gasol. L'expert assenyala que ha estat posteriorment quan s'han sensibilitzat el consumidor català i l'espanyol. "Avui dia la sostenibilitat ja és una exigència de mercat i els consumidors d'arreu valoren que els vins la incorporin", assegura.
Ara bé, la sostenibilitat també té un cost per als cellers, i no tots són capaços d'assumir-lo. "Té un cost elevat d'adaptació que dificulta que petits cellers o productors puguin adoptar-la, però tots tenen clar que és el camí a seguir", apunta García Victorino. Per això l'expert subratlla com molts dels cellers estan afrontant el repte i avançant, en part, cap a la producció sostenible. "En la darrera dècada molts cellers catalans estan fent el salt a la sostenibilitat adoptant noves tecnologies i nous conceptes de producció, així com aliant-se amb l'administració local i destinant recursos per protegir el territori i el patrimoni", continua.
L'objectiu és clar: neutralitzar el canvi climàtic de cara al 2050. "D'una forma progressiva tot el sector anirà utilitzant les eines per adaptar-se a la sostenibilitat: tenen les eines i el coneixement per fer-ho, però els falta múscul financer per implementar-ho", adverteix García Victorino.
L'etiqueta de la DO Catalunya
Una de les denominacions d'origen (DO) que ja han mogut fitxa per promocionar els vins sostenibles és la DO Catalunya. Ho ha fet impulsant la distinció Barcelona Sustainable Catalunya. Es tracta d'una iniciativa pionera que busca agrupar els vins de cellers que disposin de verificació de càlcul de la petjada de carboni d’acord amb la norma ISO 14.064-1. Tot per facilitar aquesta informació als consumidors i consumidores amb transparència i rigor.
"El vi català, i especialment els cellers DO Catalunya, han estat sempre proactius respecte als reptes mediambientals i, especialment, en la reducció de la petjada de carboni", explica a l'ARA Xavier Pié, president de la DO Catalunya. Per a Pié, la distinció Barcelona Sustainable Catalunya no només mostra la corresponsabilitat dels cellers que s'hi adhereixen envers els reptes mediambientals, sinó que projecta internacionalment el territori, amb la introducció del nom de Barcelona, que actua com a reclam pel seu reconeixement global. "Barcelona representa, a més, la capitalitat del nostre país vitivinícola, on el 50% de la producció del vi tranquil s’empara sota la DO Catalunya, i dona un impuls a la vocació exportadora dels vins de la DO", contextualitza.
La distinció es va posar en marxa l'any passat i ja hi ha dos cellers que han aconseguit acabar el procés per aconseguir-la. "El camí és exigent", reconeix Pié. Tothom qui acabi tenint el segell haurà d'assumir un doble compromís: reduir progressivament les emissions anuals, fins a arribar a o superar una reducció l’any 2030 del 50% respecte a l’any base 2008, i assolir un percentatge d’energia renovable autoproduïda de com a mínim el 35% l’any 2030. Es comprometen també a arribar a la neutralitat climàtica l’any 2050.
La reutilització dels envasos de vi: l'assignatura pendent del sector
Per avançar del tot cap a la sostenibilitat, el sector vitivinícola encara té un escull: trobar la manera de poder implantar la reutilització de les ampolles de vidre. Si altres sectors com el de l'aigua i el dels refrescos ja han trobat la manera de fer-ho, el del vi encara no. A Catalunya el projecte Rewine va estudiar la viabilitat d'un sistema sostenible de recollida, neteja i reutilització d'aquestes ampolles. El projecte estava liderat pel Parc de Recerca UAB i hi va participar Inèdit, l'Agència de Residus de Catalunya, la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, la planta de rentatge Maria Nutó i diversos cellers catalans, com la Cooperativa Falset Marçà.
"Es va demostrar que és viable i favorable en termes econòmics i ambientals aplicar la reutilització dels envasos de vidre, i que no hi ha problemes tècnics ni de salut alimentària que no es puguin resoldre", conclou Carles Gasol, director de desenvolupament de negoci d'Inèdit. Segons l'estudi, a Catalunya es necessitarien 5 o 6 plantes de rentatge de mida mitjana escampades pel territori per donar servei als diferents cellers i canals de distribució. "La tecnologia existeix i la viabilitat està contrastada. Ara cal voluntat política i empresarial", acaba.