Crònica inicial: El somni és el camí

AvinyóJa tenim bitllets, marxem el 15 de gener. L'emoció és màxima des que hem entrat en aquest 2013. Feia mesos que ho esperàvem i ara ja no hi ha volta enrere. Ens esperen 5 mesos apassionants, plens d'aventures i experiències úniques. Sembla impossible, però marxem a l'Himàlaia, aquella zona del planeta que tant ens ha fet somiar a través dels relats dels més grans aventurers de la història. L'hem somiat, pensat, gaudit, patit... però sempre en la distància. D'aquí uns dies la viurem en carn pròpia.

Fa molts mesos que preparem el projecte i fa anys que en parlem, 3 anys per ser exactes. Jo estava a Bolívia rodant el documental 'Del vent al blau'. En Rusky, passejant per l'Argentina. Feia molts anys que no ens vèiem, no havíem sortit mai junts a la muntanya, però alguna cosa ens connectava. I això devia notar aquell 14 de desembre del 2009 quan vaig tenir l'impuls d'enviar un 'mail' a en Rusky que ens precipitava cap a un futur en comú perseguint els nostres somnis.

Aquest és el 'mail' que li vaig enviar des de La Paz:

Rusky, gràcies per enviar-me les teves cròniques plenes de passió i sentiment i que llegeixo amb delit i molta enveja sana de veure com et mous per aquests paratges tan impressionants.

Per aquí va tot de conya. Ja portem un mes a La Paz, i la veritat és que hem conegut gent molt interessant tant "gringos" com gent del país. En hi hem adaptat molt bé, i ja començo a sentir el país molt endins. He tingut la sort de poder viure moments històrics i tot el procés de les eleccions generals. Ha estat emocionant veure com un poble s'està aixecant per decidir com gestionar el país i no que "alguns" de fora els hi gestionin, com ha passat durant els últims 500 anys.

Es increïble la vista de La Paz des de les antenes i la visió de les muntanyes del voltant com l'Illimani. Estem tan ocupats filmant que encara no he pogut sortir de la ciutat ni fer cap excursioneta. Jo em miro i remiro cada dia l'Illimani, però de moment no podrà ser. La setmana vinent anirem al nord, a la selva de Pando, a filmar unes comunitats indígenes, per denunciar que el seu territori serà inundat per culpa d'unes preses que el Brasil està construint per generar energia elèctrica [...]

I ara et llanço un somni/desig/proposta o digues-li com vulguis! T'haig d'advertir, però, que es tracta d'una proposta boja boja. Ja fa mesos que em ronda pel cap un projecte de documental sobre natura i muntanyes. No m'agradaria fer tan sols un documental sobre una aventura o gesta, sinó també tenir molt en compte el sentiment i la poesia envers la natura. Barrejar els dos conceptes: esforç-aventura-gesta amb poesia-sentiment-passió. I tot això filmat per fer-ne un documental. Jo havia pensat d'intentar muntar una expedició finançada per fer alguna muntanya ben parida, però caldria pensar quina (alguna també que fos el suficientment atractiva per als espònsors). T'atreviries amb un 8.000? Segurament pensaràs que estic boig, però si alguna cosa he après és que la vida és bogeria, i que els reptes són el motor de la vida! També t'haig de dir que seria un projecte a mitjà termini, ja que jo tinc feina amb altres documentals fins al 2013. Així que seria per al 2013 o 2014. Però això ja ens aniria bé, ja que per preparar una cosa així es necessita temps i paciència. Un altre dels temes complicats, per si no n'hi ha prou amb tot el que representa una expedició d'aquestes característiques, és el tema del finançament, perquè caldrà trobar espònsors que es facin càrrec de totes les despeses. Penso, però, que entre la teva experiència com a alpinista i la meva com a documentalista formem un equip que com a mínim els espònsors i les teles ens escoltaran. I en ser un projecte a 4-5 anys vista, tindríem temps suficient per rumiar, planificar, entrenar i formar un equip fort, valent, capaç i sensible. Penso també que potser podríem involucrar algú que ja tingués experiència en expedicions d'aquest tipus.

Què hi dius? T'hi apuntaries? Alguna proposta? Pensa que aquest 'mail' pot ser l'inici d'una gran aventura i una experiència única!!

Una abraçada i gràcies per compartir les teves vivències!!!

Pere

Aquesta és la seva resposta, 5 dies després:

Hola Pere!!!!!

Estic molt content que Bolívia t'hagi entrat fins a dins, suposo que ets dels que senten més enllà de les paraules, i per això et puc entendre, et puc sentir també!!!!

Collons, collonssssssssssssssssssssssssssssssssss, si, si, si, siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!! Aquesta proposta que llances és el senyal que fa uns dies els explicava i els explico a la gent...

Potser, algun dia, quan els astres s'alineïn, potser aquell dia serà el dels Himàlaies. I aquí està, aquí ha arribat el dia, en què un ésser amb sentiment i passió m'ha llançat una corda per lligar-m'hi!!!!

Doncs sí, Pere, estic disposat a aquest projecte, a embarcar-me amb tu fins on sigui per trobar una història, una aventura que ens faci més purs, més humans i més a prop de les grans muntanyes.

No m'ho he pensat gens, saps per què??? Doncs perquè sabia que en algun moment, un ésser bondadós voldria compartir amb mi una cosa així, i aquí estàs, el destí ha volgut que siguis tu, aquell que fa uns anys em sorprenia amb la pilota als peus, aquell que em feia riure i tenir ganes de ser feliç, el Pere!!!!!

Cegament vull ser el que vagi amb vós als Himàlaies, quan ens trobem per Catalunya hi anirem donant forma i ulls, estic disposat a buscar sota les pedres, on sigui!!!!

Feliç i emocionat de rebre el teu correu et desitjo el millor en terres andines o selvàtiques, amb els pobles originaris de la terra, amb gent que esta lligada a la Pacha mama. Continua enviant-me tot el que sentis, continua amarant-me de tot el que vius, jo necessito això com oxigen a sis mil metres, merci.

Gràcies per pensar en mi, això, com dius, és el principi d'una gran aventura, d'un somni que es farà realitat, junts viurem i sentirem les grans muntanyes, els grans Apus!!!

Des d'Argentina et desitjo un bon Nadal, o el que sigui en aquests dies!!!

Salut i força, Pere!!!!

El bateg dels Himàlaies ja ressona dins nostre, com el cor d'un nen petit!!!!!!

Encara m'emociono quan recordo aquests 'mails'. Volia compartir-los amb tots vosaltres, l'embrió de tot plegat. Aquest és un projecte molt especial i tenim moltes ganes de compatir-lo. Intentarem fer-ho de la millor manera possible. Esperem que aquest bloc sigui una finestra a través de la qual somieu amb nosaltres. Som-hi!!