El cooperativisme català commemora 125 anys
El model singular de CoopCat, la organització representativa de cooperatives de Catalunya, és referent a Europa i destaca per la seva diversificació, territorialització i innovació
Sota el lema "Evitem el col·lapse", el moviment cooperatiu de Catalunya ha celebrat el primer congrés des de la restitució de la democràcia a l’Estat. Un esdeveniment històric que commemora els 125 anys de tradició cooperativista a casa nostra amb participants d’aquí i d’arreu del món, en què s’ha posat en relleu aquest model singular català que és referent a Europa i que destaca per la seva diversificació, territorialització i innovació.
Fent valdre la rica història del cooperativisme català i abordant els reptes globals actuals, com les desigualtats creixents o el canvi climàtic, el 4 de juliol s’ha celebrat al Palau de Congressos de Barcelona aquest esdeveniment amb l’objectiu de debatre i repensar el model cooperatiu com una solució viable davant reptes globals com la desigualtat creixent i la crisi climàtica.
Hi han participat personalitats destacades del sector polític, econòmic i acadèmic com el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès; el president del Parlament, Josep Rull; Víctor Meseguer, comissionat especial per a Economia Social del govern d’Espanya; Ariel Enrique Guarco, president de l’Aliança Cooperativa Internacional, o Giuseppe Guerini, president de la Confederació Europea de Cooperatives Industrials i de Serveis. La jornada l’ha inaugurada l'alpinista Araceli Segarra, la primera dona catalana a assolir el cim de l'Everest. Segarra ha destacat l'esforç col·lectiu necessari per aconseguir grans fites. El tancament ha anat a càrrec de l’exfutbolista i entrenador del Futbol Club Barcelona, Pep Guardiola, que ha posat èmfasi en la unitat d’equip, reflectint els principis associats tant al cooperativisme com a l’esport per assolir un objectiu compartit.
Durant el congrés, expertes com Eva Ortigosa, de Sostre Cívic; Borja Monreal, de SIC4Change, i Javier Sotil, de Mondragón, entre altres, han analitzat com el cooperativisme pot respondre als reptes de la societat actual i futura. També s’ha comptat amb la presència d'expertes internacionals com Panos Tournavitis i Renata Farkasova, que han aportat perspectives sobre com les cooperatives poden crear resiliència a escala internacional.
A més del congrés, s’ha impulsat la campanya Persones. Planeta. Propòsit. La campanya ha estat llançada amb quatre murals artístics –ubicats a Mataró, Valls, Maldà i Palafrugell– que celebren els pilars del cooperativisme, el benestar de les persones, el respecte pel planeta, el compromís amb el bé comú i el propòsit del cooperativisme. També destaca la tradició cooperativista catalana i els grans valors d’aquest moviment en auge.
Més enllà del congrés i els murals, la campanya és visible arreu del país en els pròxims dies amb espots que s’han rodat en els mateixos municipis on hi ha els murals. També inclou la celebració d’un concert musical gratuït i cooperatiu amb un cartell d’artistes de l’escena musical actual a l’octubre.
El cooperativisme català ha experimentat un creixement sostingut les últimes dècades. Segons un estudi de Takticom (2024), les cooperatives són el model d'empresa més valorat per la societat catalana, amb una puntuació de 7,4 sobre 10. A més, el 81,3% de la població considera que les cooperatives haurien de tenir un paper significatiu en l'economia.
Actualment, Catalunya compta amb més de 4.700 cooperatives, que representen el 19,17% del total estatal, i destaquen per la seva innovació, diversificació i arrelament territorial. En els últims deu anys, s'han constituït 1.562 noves cooperatives, malgrat la crisi econòmica i la pandèmia, cosa que consolida el model cooperatiu com una força essencial en l'economia catalana.
