Com es viu en un habitatge cooperatiu?

És la nit de Sant Joan. A diferència d'altres anys, al bloc de pisos que hi ha a la cantonada del carrer Pau Casals amb el carrer Colom, a Olesa de Montserrat, hi ha llum a les finestres. També se senten converses i rialles que surten de la terrassa comunitària de l'edifici. Els veïns de l'escala celebren la revetlla. "Som una pinya", explica Conchi Relancio, veïna de La Xicoira. És el nom que rep l'immoble, el primer habitatge cooperatiu en cessió d'ús del Baix Llobregat. Ella hi viu des de la inauguració, l'octubre passat. Aquest és el primer Sant Joan amb l'edifici habitat i els nous inquilins han decidit celebrar la revetlla junts. "Hem fet banderetes de decoració, hem sopat plegats i demà farem una mica de vermut", explica emocionada Relancio, que té 74 anys.

L'escenari contrasta de ple amb l'aspecte que tenia l'edifici abans del 2022, quan va començar la rehabilitació. Fins aleshores era un esquelet gris de formigó, amb portes i finestres tapiades. "D'un edifici abandonat que generava impactes negatius al barri se n'han fet 25 habitatges plens de vida, i en règim cooperatiu", corrobora Marc Serradó, regidor d'habitatge de l'Ajuntament d'Olesa. El projecte que ha fet reviscolar la promoció immobiliària fallida té el segell de Sostre Cívic, l'entitat pionera a Catalunya a l'hora d'impulsar el model de l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús. La cooperativa es va crear el 2004 i, des d'aleshores, ja ha impulsat 14 projectes com La Xicoira, amb 170 habitatges ja en funcionament i 12 projectes més en construcció, que es traduiran en 400 nous allotjaments cooperatius.

Habitatge amb valors

"Estem molt orgullosos de la feina conjunta que vam fer a La Xicoira, amb un suport important de l'administració pública", explica José Téllez, responsable de comunicació de Sostre Cívic. Per ell, l'edifici d'Olesa és un cas d'èxit per al model d'habitatge cooperatiu a Catalunya. "Allò que el capitalisme no va aconseguir, nosaltres ho hem fet possible, i amb valors", rebla. En aquesta fórmula, la propietat dels habitatges recau en tots els socis de la cooperativa. No els poden vendre ni llogar. En molts casos, poden gaudir de l'habitatge de forma indefinida o per a terminis molt llargs. "És una alternativa al mercat especulatiu de l'habitatge", explica Téllez. Per entrar-hi a viure, els propietaris han de fer una aportació inicial que serveix per afrontar el cost de construcció i que se'ls retorna si algun dia es retiren del projecte. Quan ja s'hi han instal·lat han de pagar una quota mensual, fixada tenint en compte el preu de cost i no el preu de mercat.

Un dels veïns de la Conchi és en Daniel Buson. És informàtic, té 35 anys i també hi va anar a viure l'octubre passat. "Estar-me en un habitatge cooperatiu en cessió d'ús em dona tranquil·litat", confessa. No pateix per la finalització del contracte ni per la pujada del preu del lloguer. Reconeix que és una manera de no formar part de les lògiques especuladores del mercat de l'habitatge. A més, també ha descobert una nova manera de viure en comunitat. "Tots els veïns ens coneixem i col·laborem per gestionar La Xicoira", explica. De fet, en aquest tipus d'habitatges, es comparteixen espais com les terrasses o la bugaderia. "Quan faig rentadores, xerro amb els veïns que hi trobo i passem la tarda", exemplifica Relancio.

Des d'entitats com Sostre Cívic defensen que l'habitatge cooperatiu no només té un impacte positiu per a les persones que hi viuen, sinó també per a la comunitat que les envolta. A Olesa de Montserrat en donen fe. "S'ha rehabilitat un bloc que estava abandonat de forma ràpida, efectiva i amb resultats de qualitat, amb 25 allotjaments cooperatius nous per a un municipi que té una forta demanda residencial i una absència d'oferta de lloguers assequibles", cita Serradó. En el cas de La Xicoira, a més, la signatura d'un conveni de l'Ajuntament d'Olesa amb Sostre Cívic va permetre que hi hagués un accés preferent de la ciutadania d'Olesa en 12 dels habitatges. "L'adjudicació va prioritzar els joves de menys de 35 anys i les persones de més de 65 amb més de dos anys d'empadronament al municipi", explica l'actual regidor d'habitatge. Amb La Xicoira, el poble també ha guanyat una sala polivalent inclosa dins l'edifici, que pot fer servir tota la ciutadania, i una comunitat de veïns dinàmica que organitza activitats al barri.

Un model a l'alça

Actualment, a tot Catalunya, hi ha 67 projectes com el de La Xicoira. La majoria, a Barcelona. En total, sumen 1.190 habitatges cooperatius, dels quals 656 són de protecció oficial, segons dades de Llargavista, l'observatori català de l'habitatge cooperatiu. "Després d'anys d'experiència, estem a punt per fer que l'habitatge cooperatiu sigui una alternativa real i assequible per a tothom", explica Téllez. De fet, en l'àmbit internacional, recorda que a països com Alemanya, Suïssa o Dinamarca és un model molt estès: al voltant d'un 10% del parc d'habitatge és cooperatiu. El mateix passa a ciutats com Nova York, on ja hi ha 400.000 allotjaments amb aquest règim.

Els bons auguris que detecta Sostre Cívic per a la implantació d'aquest model a Catalunya són compartits per Habicoop, la Federació de Cooperatives d'Habitatges de Catalunya. "És un model que ha arribat per quedar-se, que es pot replicar, que funciona i que aporta nous valors necessaris a la societat", coincideix Maria Josep Làzaro, de la cooperativa Perviure, amb representació al consell d'Habicoop.

Tanmateix, perquè Catalunya assoleixi xifres de països com Dinamarca, el sector sap que encara ha de superar diversos esculls. "Falta garantir l'accés al sòl per construir o rehabilitar, i al finançament", resumeix Téllez. En el camp dels diners, el moviment de l'habitatge cooperatiu compta amb aliats com Fiare o Coop57, cooperatives de serveis financers ètics i solidaris, però també amb subvencions públiques i el suport de l'Institut Català de Finances (ICF). A Habicoop, citen aquests mateixos dos reptes, però n'afegeixen un altre. "Cal promoure un canvi cap a una societat més comunitària, on el sentit de la propietat privada cada vegada sigui menor i menys individualista, per poder atansar el model cada vegada a més persones", conclou Làzaro.

Cinc claus per entendre millor l'habitatge cooperatiu

1. Ni privada, ni pública: la propietat és col·lectiva. La cooperativa sempre és i serà la titular dels habitatges. Això evita l'especulació i fomenta la participació democràtica dels socis en la gestió de l'immoble.
2. Un habitatge estable. Els socis poden gaudir de l'habitatge indefinidament o per un període molt llarg de temps. Poden planificar un projecte de vida i arrelar al territori.
3. Preus assequibles. La cooperativa fixa un cost de l'habitatge d'acord amb el preu de cost i sense ànim de lucre. El preu de mercat no es té en compte. Es fa una aportació inicial per finançar el projecte, que es retorna quan el soci marxa del projecte, i quotes mensuals per a l'ús.
4. Habitatges amb valors. El model potencia l'autogestió, l'empoderament i la corresponsabilitat dels socis. Lluita pel dret de l'habitatge i potencia la vinculació dels seus habitants amb el territori, a més d'apostar per la sostenibilitat.
5. Un model cada cop més estès. A Catalunya ja hi ha prop de 1.200 habitatges cooperatius. En l'àmbit internacional, en països com Alemanya, Dinamarca o Suïssa la fórmula ja representa un 10% del parc d'habitatge.