Els pobles petits i els entorns rurals, bressol per a noves cooperatives
En comarques amb baixa densitat de població com l'Alta Ribagorça o el Pallars Sobirà hi estan apareixent noves cooperatives. Al capdavant hi ha persones joves i compromeses amb el territori, que veuen en aquest model una fórmula per frenar el despoblament
Si, quan ets a Sort, agafes el cotxe i enfiles la carretera LV-5223, passaràs a tocar d'Altron. És un petit nucli de cases ubicat dins el terme municipal de la capital del Pallars Sobirà. Només té un carrer i encara no hi ha passat mai el cotxe que fa les fotografies per a Google Street View. Si t'hi endinses, hi trobaràs l'església de Sant Serni, un mecànic, un hotel d'una estrella i una casa rural. Però, des de fa sis anys, és també el municipi on ha sorgit Coop d'Era, una cooperativa d'arquitectura compromesa amb el territori i amb l'entorn rural. Darrere hi ha un equip de sis joves professionals amb ganes de viure la professió de l'arquitectura des d'un altre punt de vista: de manera assembleària, horitzontal, autogestionada i enxarxada amb el territori. A través dels seus projectes, busquen reduir la petjada ecològica dels edificis abocant-hi criteris d'eficiència energètica i dissenys bioclimàtics.
Quan van decidir tirar endavant el projecte, de seguida van apostar pel model cooperatiu. "Ens fa sentir molt còmodes: donem importància al treball en equip, a les cures i al suport mutu", explica a l'ARA Júlia Leigh, sòcia treballadora de la cooperativa i membre de la Xarxa d'Economia Solidària (XES) Pirineu i Aran. La seva aposta contrasta amb la tònica del sector de la construcció. "És un àmbit que, generalment, és competitiu, jeràrquic, masculinitzat i que prioritza l'acumulació de capital", recorda. Engegar un projecte amb els valors de Coop d'Era i fer-ho en un entorn amb poca densitat de població no els ha estat senzill. "Viure de la nostra professió de manera assembleària i horitzontal al territori de l'Alt Pirineu és tot un repte en el qual encara estem treballant", reconeix.
Tanmateix, Coop d'Era no és l'única cooperativa que ha nascut darrerament –i que ha sabut consolidar-se– als territoris rurals i pobles petits de Catalunya. Relativament a prop, a la Seu d'Urgell, cada dia aixeca la persiana El Refugi. És una llibreria cooperativa de pensament crític i arrelada al Pirineu. Va néixer ara fa tres anys, de la inquietud de Miquel Albero i Eva Múrcia, socis de treball del projecte. "Vam comprovar que a la Seu i als voltants existia un xup-xup cultural que podia donar sentit al nostre projecte, i fer-lo viable", expliquen a aquest diari. Ara la cooperativa ja té més de 30 socis i sòcies col·laboradors, que prenen decisions de manera assembleària, col·lectiva i democràtica. "Intentem desenvolupar unes condicions laborals dignes, en les quals la part de les cures és fonamental: no ens centrem en el creixement sinó en la sostenibilitat del projecte", continuen.
Coop d'Era i El Refugi comparteixen territori i han creat vincles entre elles: totes dues participen en la XES territorial. Coop d'Era també s'ha encarregat de la reforma integral del local d'El Refugi. Per la seva banda, El Refugi també ha impulsat l'espai La Traça Cultural, juntament amb La Lluerna de Ripoll, una altra llibreria cooperativa del territori. La iniciativa convida a reflexionar sobre l'accés a la cultura que hi ha als pobles de muntanya. "Ara mateix, al Pirineu estem vivint un bon moment, pel que fa a l'estat del cooperativisme", valoren Albero i Múrcia. Des de Coop d'Era, ho comparteixen. "De mica en mica, va creixent el model cooperatiu a la nostra zona, que ja té experiències cooperatives en el sector agrari i, més recentment, en sectors vinculats als serveis i al tercer sector", apunta Leigh. Explica que tenen relació amb moltes de les cooperatives de la zona i que entre elles s'ajuden.
Una altra filosofia
El Pallars Sobirà és la segona comarca de Catalunya amb menys habitants. En té prop de 7.200. El Pallars Jussà en té uns 14.000. L'Alt Urgell, 20.200. Malgrat la poca densitat de població, en els últims anys, al territori del Pirineu i Aran han florit cooperatives de sectors molt diversos. Més enllà de Coop d'Era, hi ha Alba Jussà Pallars, un projecte d'agricultura social, a Tremp; Incorpora'm, de serveis de neteja ecològica, a Puigcerdà; EntreMóns, d'assessoria i consultoria, a Sort, i Officinalis, un equip que treballa per a la planificació i la gestió del territori, a Gerri de la Sal, per exemple.
Majoritàriament, darrere seu hi ha talent jove. "Hi ha un element molt característic de la joventut que és projectar el futur i imaginar en quin món es vol viure", explica Eloi Serrano, director de la Càtedra d'Economia Social i Solidària del TecnoCampus-UPF, a Mataró. Per a ell, l'esclat de les cooperatives al món rural liderat per persones joves s'explica perquè hi ha un segment important de joves que no estan còmodes al món on viuen i volen transformar-lo, també, des de l'economia. "Aquestes decisions acaben tenint un impacte positiu sobre el conjunt de la comunitat, per exemple, com a antídot contra el despoblament", apunta l'expert.
El retorn al territori
Des de les institucions, hi ha projectes com els Ateneus Cooperatius, que busquen fomentar l'aparició de cooperatives arreu del territori. Però, exactament, quins són els beneficis que pot aportar aquest model empresarial al món rural? "Des de Coop d'Era, a banda de donar resposta a la nostra necessitat d'autoocupació de qualitat, volem solucionar les necessitats del territori on vivim, contribuint-hi des del nostre àmbit d'expertesa", apunta Leigh, sòcia de la cooperativa. Explica que, en el seu projecte, el context és un element que condiciona molt la seva feina i que, dia a dia, treballen per adaptar-s'hi. "Som poquetes persones en un territori extens", resumeix. Això ha dut Coop d'Era a haver d'exercir un model d'arquitectura molt ampli, però amb el compromís d'aportar-hi sempre la visió pirinenca i arrelada.
Entre els àmbits de treball que realitza habitualment Coop d'Era hi ha l'arquitectura sostenible, l'acompanyament proper, l'habitatge al món rural i l'espai públic i el disseny participatiu. "Projectes com aquest són una manera de facilitar l'arrelament de les persones a un territori en el qual predomina el sector turístic i les feines temporals i precaritzades", conclou Leigh.
Per la seva banda, des d'El Refugi asseguren que aporten al territori una altra manera de fer les coses i de relacionar-se, tant amb la gent com amb l'entorn. "També mostrem un model a seguir, sobretot, per a la gent jove", apunten. Recorden que viuen en una zona on el despoblament és "preocupant" i on "malauradament, els diferents governs aposten per macroprojectes turístics que l'únic que fan és destrossar el territori i oferir treballs precaris i estacionals". Entre els exemples, citen els Jocs Olímpics d'Hivern. "La gent d'aquí no volen més turisme, sinó tenir una vida que pugui ser viscuda amb dignitat", assegura. En aquest context, creuen que els projectes cooperatius i basats en els principis de l'economia social i solidària poden aportar el seu granet de sorra per fer avançar el territori.
Les reclamacions
El nombre de cooperatives als entorns rurals ha anat creixent els darrers anys, però ha crescut tímidament. Per això, des del sector reclamen a les administracions de proximitat, com els ajuntaments i els consells comarcals, que apostin decididament per accions que potenciïn i ajudin els seus projectes. "Per exemple, podrien introduir l'opció de l'empresa cooperativa de forma transversal a les propostes formatives o als recursos de les agències de promoció econòmica local, promoure ajuts per a la transformació d'empreses i associacions en cooperatives o donar suport a l'organització de fires locals i comarcals d'economia social i solidària", exposen des d'El Refugi. La llibreria cooperativa de la Seu d'Urgell també els demana introduir cooperatives en la dinamització dels mercats municipals i fomentar l'aprenentatge del cooperativisme a l'educació primària i secundària, entre altres.
Per la seva banda, des de Coop d'Era, expliquen que cal donar a conèixer el cooperativisme al món rural. "Gran part dels valors de l'ESS i del cooperativisme beuen de valors i maneres de fer del món rural, mentre que de vegades sembla que aquests vinguin de la ciutat", explica Leigh. També aposten per recuperar valors perduts del món rural com el fer comú i l'organització comunal, la relació i el respecte per l'entorn i l'autosuficiència. "Alhora, hem de donar suport i treballar colze a colze amb les cooperatives agràries que, en molts casos, han perdut aquesta referencialitat i aquest fer cooperatiu: a nivell de governança i de donar resposta a les necessitats del territori podrien millorar molt", expressa. En definitiva, reclamen generar un relat on el cooperativisme guanyi espai i es pugui plantejar com una alternativa a l'emprenedoria convencional.
En català, la paraula aljub s'utilitza per referir-se a un dipòsit d'aigua destinat, específicament, a recollir l'aigua de pluja. Des de fa uns mesos, però, també és el nom del nou servei que han engegat les cooperatives Officinalis, Coop d'Era i Jamgo. De fet, té molt a veure amb el significat de la paraula. Les tres cooperatives han intercooperat per crear un sistema que facilita l'aprofitament d'aigües pluvials i la reutilització de les aigües grises, és a dir, les que provenen d'ús domèstic. L'han finançat gràcies a la línia d'intercooperació de les subvencions Projectes Singulars, de la Generalitat de Catalunya.
Amb l'experiència de les tres cooperatives, han desenvolupat una eina en línia i gratuïta que permet preveure la dimensió que hauran de tenir els equips de recol·lecció de l'aigua tenint en compte paràmetres específics com la pluviometria de l'indret on es vol instal·lar. També han creat una guia que recull els principals dubtes que poden sorgir a l'hora d'instal·lar Aljub i que serveix per sensibilitzar la ciutadania sobre la necessitat de reutilitzar l'aigua, que és un bé escàs. El document és obert i gratuït. Com a tercera pota del projecte, ofereixen serveis d'assessorament i d'acompanyament a qui s'hi interessa, especialment del món rural.
"Ha estat un bon motiu per treballar plegades, conèixer-nos més i confirmar que treballar en xarxa genera projectes de molta qualitat pel fet de ser un equip pluridisciplinari", explica Júlia Leigh, sòcia treballadora de la cooperativa Coop d'Era i membre de la Xarxa d'Economia Solidària (XES) Pirineu i Aran. És un projecte pensat des del món rural i per al món rural. Coop d'Era és una cooperativa d'arquitectes d'Altron, al Pallars Sobirà. "Nosaltres hem aportat expertesa en el camp de l'arquitectura, les normatives i els usos de l'aigua", explica. En el cas d'Officinalis, ubicada a Gerri de la Sal, també al Pallars Sobirà, ha aportat el coneixement de modelatge i ha parametritzat els fluxos hídrics del sistema. En últim lloc, Jamgo, una cooperativa de Barcelona, s'ha encarregat de la part de programació de l'eina.
"De la mateixa manera que actualment és un requisit tenir en compte els criteris d'eficiència energètica en els edificis, creiem que ben aviat passarà el mateix amb l'aprofitament d'aigües", conclou Leigh. "Amb aquest projecte, fem un pas endavant", rebla.