El poble de 25.000 habitants on a totes les cases viu, almenys, un cooperativista
Olesa de Montserrat és l'únic municipi que confia la gestió de l'aigua a una cooperativa, la Comunitat Minera Olesana. Va ser fundada el 1868 per veïns del poble i avui gestiona el subministrament amb els valors de l'economia social. El resultat, una factura més barata i una gestió més democràtica de l'aigua
L'Albert viu a Olesa de Montserrat. Quan obre les aixetes de casa seva, l'aigua que en raja té un aspecte idèntic a la que surt de les aixetes de la resta de Catalunya. Ara bé, la gestió que se'n fa és del tot diferent. En aquest municipi de 25.000 habitants del nord del Baix Llobregat, la concessió de l'aigua recau en una cooperativa, la Comunitat Minera Olesana. És un fet insòlit: això no passa enlloc més del país. A la resta de localitats catalanes, qui s'encarrega del subministrament d'aigua és un organisme públic, una empresa privada o una estructura mixta, com el gegantí grup Agbar. Això converteix Olesa en la Gàl·lia del cooperativisme en el ram de l'aigua.
"Com que subministrem aigua a totes les cases del municipi, podem dir que, almenys, en cadascuna hi viu un soci cooperativista", explica Joan Arévalo, president de la Comunitat Minera Olesana. Actualment, la cooperativa olesana té 10.620 socis i dona servei a 11.303 punts de consum, a través de 131,7 quilòmetres lineals de xarxa que tenen una eficiència del 89%. La Comunitat Minera Olesana controla tot el procés de l'aigua: des de la captació, la potabilització i el tractament fins a la impulsió i la distribució a tot el terme municipal. Però, exactament, què hi guanyen els habitants d'Olesa havent confiat la concessió d'un bé tan essencial a una cooperativa?
L'aigua, de tothom
A Olesa, el poder per decidir com es gestiona l'aigua recau per igual en totes les cases del poble. "Cada soci té els mateixos drets i pot votar a l'assemblea general, que és el nostre òrgan sobirà", explica Arévalo. L'assemblea es convoca un mínim de dos cops cada any, està oberta a tots els socis i és on poden decidir els membres del consell rector de l'entitat, que s'encarrega de la gestió diària de la cooperativa. "Amb la nostra fórmula, qualsevol dels nostres socis pot arribar a ser president de la Comunitat Minera Olesana", adverteix Arévalo. Aquest funcionament contrasta amb la gestió privada o publicoprivada que es fa a la resta de municipis, unes fórmules en les quals es prenen decisions de manera més centralitzada i més condicionada per temes polítics i empresarials.
"La governança cooperativa de l'aigua ofereix avantatges significatius en termes de resiliència, transparència i sostenibilitat", explica Arévalo. I insisteix "El cooperativisme i l'economia social és la forma més democràtica de gestionar un bé comú com l'aigua". Per a ell, garantir una gestió cooperativa de l'aigua és crucial en un context d'emergència climàtica com l'actual. "En un escenari així, els sistemes cooperatius poden ser una alternativa més robusta i adaptativa per garantir un abastiment d'aigua sostenible i just", explica el president.
Com que es gestiona posant l'accent en valors com la proximitat i l'autogestió, la factura de l'aigua també és més barata que als pobles del voltant. Alguns anys el preu ha arribat a ser entre un 25% i un 35% més baix. Avui, a Olesa, el preu mitjà de consum domèstic és d'1,39 €/m³, fins a un 37% més barat que a la resta de Catalunya. Orientativament, el 2022 el preu mitjà de l'aigua a Catalunya va ser de 2,22 €/m³, segons les últimes dades anuals facilitades per l'Agència Catalana de l'Aigua.
El compromís social
Ser cooperativa implica, també, gestionar l'aigua amb els valors propis de l'economia social. "Les cooperatives construïm un món millor per a tothom", recorda Arévalo. Per això, des de la Comunitat Minera Olesana, es té una especial sensibilitat social. Cada any la cooperativa realitza aportacions econòmiques a entitats olesanes destinades a combatre la pobresa i l’exclusió social, amb ajudes a les beques de menjadors o a la gent gran, entre d’altres.
Entre les accions que realitza per dinamitzar la cultura local i el compromís amb l'entorn, també hi ha la publicació de llibres d'interès local. La Comunitat Minera Olesana forma part del grup cooperatiu Clade, un dels més grans de Catalunya, del qual formen part també Abacus Cooperativa, Fundació Blanquerna o Suara Cooperativa. Amb Clade i la cooperativa Rax van constituir la cooperativa de segon grau Aigua.coop. "L'objectiu era ajudar la resta d'ajuntaments catalans a copiar el nostre model i intercooperar amb altres entitats com Sostre Cívic, d'habitatge cooperatiu", apunta Arévalo. La iniciativa no ha aconseguit implantar el model cooperatiu en la gestió de l'aigua d'altres municipis, però sí que ha dut a terme projectes vinculats amb l'estalvi hídric i el reaprofitament d'aigües grises d'equipaments públics.
L'any 1868 un capellà, un cafeter, un fabricant i quatre terratinents d’Olesa de Montserrat van fixar-se un objectiu: abastir tots els habitatges del municipi d'aigua potable. Era una època convulsa: les fonts i els pous es contaminaven amb facilitat i malalties com el tifus feien estralls entre la població. De seguida s’hi van afegir 140 veïns més i, amb una prèvia aportació d’entre 10 i 200 rals, van crear una entitat de copropietaris per aconseguir-ho: la Comunitat Minera Olesana.
L’any 1993 la societat es va reconvertir en cooperativa. "Era la fórmula jurídica que més s'adequava a l'esperit dels fundadors", explica Joan Arévalo, actual president de la Comunitat Minera Olesana. "No es va fer una empresa per facturar metres cúbics d'aigua, sinó per donar un bon servei i garantir la salubritat del subministrament", recorda. Avui, més de 150 anys després, la cooperativa continua tenint la concessió i portant l'aigua a totes les cases d'Olesa, amb més d'11.300 punts de servei i 10.620 socis.
XIFRES DESTACADES:
88,7% d'eficiència de xarxa
10.620 socis de la cooperativa
11.303 punts de servei
131,7 quilòmetres lineals de xarxa
