L'11 de desembre de 2010, a les 12 en punt del migdia, la sala d'actes de la Casa de Cultura de Girona ja era pràcticament plena. El públic assistia a l'Assemblea Constituent de Som Energia, una cooperativa pionera a Catalunya decidida a impulsar un model de producció i consum d'energia 100% renovable. "Tot just estem començant i encara estem donant forma al projecte, però ja us podem donar alguns detalls del que farem", avançaven els responsables als 150 socis que omplien el pati de butaques. Aquesta va ser la llavor d'una cooperativa energètica que ha crescut com l'escuma. Tres setmanes després de l'acte, ja sumava 350 socis i sòcies. Avui, pràcticament quinze anys després, ja són més de 85.000.
"Volem ser un instrument de canvi cap a un nou model energètic més just i, per aconseguir-ho, vam veure clar que havíem de constituir-nos en cooperativa", explica Nuri Palmada, tècnica de l'equip de nous projectes de Som Energia. Actualment, la cooperativa produeix energia elèctrica provinent de fonts renovables -com el sol, el vent, el biogàs o la biomassa- i la comercialitza als particulars i a les empreses que en són sòcies. En total, ha signat més de 117.650 contractes per subministrar electricitat verda. Però, què hi guanya el consumidor contractant l'energia amb una cooperativa en comptes de fer-ho amb una operadora convencional?
"Les persones, entitats o empreses que es fan sòcies de Som Energia passen a tenir una comercialitzadora pròpia i a contribuir a l'autoabastiment de l'energia que consumim entre totes", comença Palmada. Això suposa tenir una capacitat de decisió directa sobre els projectes que emprèn la cooperativa. "Cada soci és un vot i, per tant, pot dir-hi la seva quan prenem decisions estratègiques", apunta. També destaca que, a banda del capital inicial de 100 euros que cal abonar per ser soci de la cooperativa, qui se'n fa pot realitzar aportacions voluntàries de capital social per invertir en nous projectes. "Formar part de Som Energia és convertir-se en un activista per a la transformació ecosocial", conclou la tècnica.
La primera llavor
Si bé durant l'última dècada la preocupació per la crisi ecosocial ha fet brotar diverses iniciatives com Som Energia, les cooperatives energètiques van començar a treure el nas fa prop d'un segle. "Abans de la Guerra Civil hi havia prop de 2.000 cooperatives d'energia repartides per tot el territori espanyol", detalla Alfonso García. És el president de la Unió de Cooperatives de Consumidors i Usuaris d'Energies Renovables, una entitat que agrupa 24 cooperatives d'àmbit municipal i regional d'Espanya. "Les companyies d'aleshores sovint no aconseguien atendre les necessitats energètiques de tothom i això provocava que alguns municipis s'autoorganitzessin per solucionar-ho", apunta. Així van sorgir les primeres cooperatives, que fins i tot van arribar a encarregar-se de construir part de les xarxes de distribució.
La compra d'aquestes petites cooperatives per altres empreses energètiques més grans va acabar convertint les cooperatives energètiques en "una fórmula residual" a principis de la dècada de 1990, segons García. Ara bé, amb l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea, el panorama va fer un tomb. "Van aparèixer nous actors que veuen l'energia com un bé de consum i no com una mercaderia", apunta l'expert. Això es va traduir en el renaixement de les cooperatives energètiques. "La fita definitiva va ser la publicació de la directiva d'energies renovables i del mercat de l'electricitat de la Unió Europea, que va definir com podien ser les comunitats energètiques", apunta.
Un país pioner
A Catalunya, l'embranzida del sector la va protagonitzar Som Energia. "Quan vam aparèixer, les cooperatives energètiques que s'estaven creant es basaven, principalment, en la comercialització d'electricitat renovable", contextualitza Marc Roselló, tècnic de l'equip de comunitats energètiques de Som Energia. Ara, però, detecta que el panorama ha canviat. "Estem veient com neixen desenes d'iniciatives que volen transformar el cooperativisme energètic", explica. Són projectes que incorporen els valors el cooperativisme i de l'economia social i que, per tant, tenen el benefici comú i ambiental com a objectiu principal. La participació oberta i democràtica en la gestió n'és l'altre pal de paller.
Per a Roselló, Catalunya està sent un referent per a les cooperatives energètiques d'arreu del món. "A Osona s'estan creant desenes de comunitats energètiques organitzades al voltant d'una cooperativa de segon grau i, en terres gironines, la Diputació de Girona està impulsant l'autoconsum compartit sobre cobertes municipals perquè siguin la llavor de noves comunitats energètiques", cita com a exemples el tècnic de Som Energia.
Una de les darreres iniciatives -i una de les més potents- que s'han materialitzat a Catalunya els últims anys va arribar fa uns mesos de la mà de la Federació de Cooperatives de Treball. Es tracta de la creació del segell de qualitat CEL Coop. Darrere hi ha una quarantena de cooperatives que han unit esforços per avançar cap a la transició ecosocial i la justícia energètica. Per fer-ho, promouen la formació de comunitats energètiques locals en forma de cooperativa. "Volem posar les eines i l'espai per accelerar la transició ecològica, així que, amb la creació del segell, oferim acompanyament integral en el procés de creació de comunitats energètiques", explica Moisès Martínez Fèlix, un dels impulsors del segell i membre del consell rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.
Una comunitat energètica local és una fórmula que uneix la ciutadania, les empreses o les administracions -com a usuaris finals d'energia- per cooperar en la generació, la distribució i el subministrament d'energia de fonts renovables. Es poden constituir en cooperativa i, per a Martínez, té tot el sentit que sigui així. "La fórmula de cooperativa assegura una democràcia participativa en la presa de decisions de la comunitat i promou l’autoajuda, la capacitació dels socis i de la societat que l’envolta", assegura. Concretament, CEL Coop ofereix serveis de consultoria tècnica, d’instal·lació, de gestió energètica i d’acompanyament legal, financer o social a tothom qui vol crear una comunitat energètica local en forma de cooperativa.
Els reptes pendents
Malgrat l'expansió d'aquest model de comunitats energètiques, les cooperatives que sorgeixen s'enfronten a diversos esculls. "El principal repte és la seguretat jurídica amb relació a l'autoconsum compartit -enceta Roselló, de Som Energia-. És un model de negoci regulat per un reial decret, un fet que planteja un cert risc: ja hem viscut canvis reguladors desafortunats", continua. El tècnic també assenyala un altre punt conflictiu: la competència de preus amb empeses grans del sector energètic. "Són preus molt difícils de superar i s'han de buscar altres mecanismes per tal d'assegurar que les persones sòcies no pateixin un greuge econòmic respecte a la resta de la ciutadania", apunta. Perquè això no passi, aconsella desenvolupar conceptes i valors com la flexibilitat o l'eficiència energètica.
Des de CEL Coop i Unión Renovables posen l'accent en les mancances que té la transposició del text europeu sobre comunitats energètiques a Espanya. "La falta d'un marc jurídic clar que doni seguretat sobre aquesta nova figura fa que actors lligats al finançament siguin reticents a donar suport a projectes de comunitats energètiques locals", apunta Moisès Martínez Fèlix, de CEL Coop. Ara bé, destaca "la valentia" de cooperatives de finances ètiques com Coop57 o Fiare, que estan obrint la porta al finançament d'aquests projectes. "Tanmateix, la mobilització de la banca pública i de la banca convencional continuen sent imprescindibles per escalar el model", explica. També hi ha un repte vinculat a la promoció. "El repte més important que tenim és fer que les comunitats energètiques que es creïn i consolidin ho facin seguint el model cooperatiu, buscant l'empoderament ciutadà en el camp de l'energia", acaba Alfonso García.
Què és i com funciona una comunitat energètica local cooperativa?
Les comunitats energètiques locals són iniciatives conjuntes que treballen per generar energia renovable i destinar-la a l’autoconsum. També la poden cedir a col·lectius o entitats amb necessitats energètiques. Una de les fórmules per donar vida a aquestes comunitats és constituint-les com a cooperativa. Si es fa així, es converteixen en entitats obertes i participatives, que es regeixen de forma democràtica. "L'objectiu principal sempre serà brindar beneficis socials i ambientals als membres", expliquen des de CEL Coop, una iniciativa que promociona aquests projectes.
Tothom pot formar-ne part: des de persones fins a entitats o empreses, siguin públiques o privades. A més, no només poden oferir autoconsum energètic compartit. "Es poden convertir en comunitats de recursos, de sensibilització o de mobilitat sostenible: dependrà de tot allò que imagini el grup impulsor", afirmen des de CEL Coop.
DESTACATS
"Constituïts com a cooperativa, volem ser un instrument de canvi cap a un nou model energètic més just" - Nuri Palmada, tècnica de l'equip de nous projectes de Som Energia.
"Abans de la Guerra Civil, a Espanya hi havia 2.000 cooperatives d'energia, però van desaparèixer" - Alfonso García, president d'Unión Renovables.
"Per accelerar la transició ecològica, fem acompanyament integral en la creació de comunitats energètiques locals cooperatives" - Moisès Martínez Fèlix, un dels impulsors de CEL Coop.
