Dijous, el Palau de Congressos de Barcelona va viure un moment inèdit per al cooperativisme català. El recinte va acollir el primer Congrés del Cooperativisme de Catalunya després de la restauració de la democràcia, impulsat per la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat) i promogut per la Generalitat. Durant tot el dia, els assistents van reflexionar sobre com aquest model empresarial ha cuidat el territori, ha teixit aliances i ha equilibrat necessitats de forma organitzada des de fa 125 anys.
Evolució del nombre de cooperatives constituïdes a Catalunya, per any
Avui, el cooperativisme català viu una etapa dolça: Catalunya és el territori líder a l'Estat en nombre de cooperatives. N'hi ha 4.706, segons el Registre General de Cooperatives de Catalunya. Un terç, nascudes fa menys de 10 anys: ni la crisi econòmica ni la pandèmia del coronavirus van frenar l'aparició de noves cooperatives. De fet, els indicadors mostren que aquest model empresarial va agafar embranzida. Entre el 2016 i el 2022 el nombre de cooperatives va créixer un 55% a la província de Barcelona i fins a un 70% a la de Girona. Però, què té aquest model empresarial per haver-se tornat tan atractiu?
Nombre de cooperatives, per sector
"Des de fa 125 anys, el cooperativisme ha estat un motor de creació de noves oportunitats a Catalunya", recorda CoopCat, l'entitat que integra les federacions de cooperatives del país. "Als pobles i a les ciutats, milers de famílies treballadores s'han autoorganitzat en cooperatives, sindicats, mútues, escoles i ateneus per fer front als reptes quotidians amb solidaritat i suport mutu", resumeix. Les arrels del moviment són fondes. Tanmateix, els experts asseguren que mai fins ara l'economia social i solidària (ESS) -que inclou el moviment cooperativista- havia viscut una eclosió tan important.
Pes de les cooperatives amb menys de 10 anys, per territori
"Arran de la pandèmia, organismes com la Unió Europea o les Nacions Unides van entendre que no només calia reactivar l'economia sinó canviar les bases del fonament econòmic", analitza Eloi Serrano, director de la Càtedra d'ESS del Tecnocampus-UPF. El cop d'efecte del coronavirus va sumar-se a l'estela que havia deixat la crisi financera de 2008, als canvis tecnològics i a l'emergència climàtica. Tot plegat ha acabat fent un còctel que ha afavorit l'economia social. "La Unió Europea ha situat l'economia social com a punta de llança de les seves polítiques i el govern espanyol té un ministeri que inclou aquest sector al nom -continua exemplificant Serrano-. En cap altre moment de la història el marc teòric de l'economia social i solidària havia estat tan reconegut", sentencia.
El model, en xifres
La presència cada cop més gran del cooperativisme a les polítiques públiques ha anat en paral·lel a l'augment de les cooperatives als registres oficials. Una de les conseqüències és que el sector s'ha rejovenit amb força: 1 de cada 3 empreses catalanes que han triat funcionar amb aquest model empresarial s'han constituït durant l'última dècada, segons dades facilitades per CoopCat. "Catalunya, a més, compta amb cooperatives de tots els sectors econòmics", especifica l'entitat, que recalca la diversificació del model com un dels seus punts forts. De les que n'hi ha més és de les cooperatives de treball: suposen un 36% del total.
Recentment, una enquesta de la consultora Takticom ha posat xifra a la percepció que té la ciutadania catalana de les cooperatives. El model en surt molt ben parat. El 81,3% de la població considera que el cooperativisme ha de tenir un pes més important a l'economia; el 45,5% és o ha estat sòcia o clienta d'una cooperativa; i entre tots els enquestats puntuen amb un 7,4 sobre 10 aquest model d'empresa. De fet, entre la resta, és el que la ciutadania valora millor. L'estudi també permet veure el grau de simpatia que té el cooperativisme entre els votants dels partits polítics. Entre els que creuen que ha de tenir un pes més important dins l'economia hi ha els de la CUP, els Comuns, Esquerra, PSC i Junts. A l'altra banda s'hi situen el Partit Popular i Vox.
Els valors, al centre
Per als experts, parlar de cooperativisme és parlar de valors. "En aquest model empresarial es posen les necessitats i els interessos de les persones per sobre dels del capital", resumeix Rosa Garcia-Hernández, coordinadora del Diploma d'Especialització en Economia Social i Solidària de la Universitat Autònoma de Barcelona. "Són organitzacions democràtiques que tenen una estructura horitzontal, en les quals cada persona equival a un vot, independentment de l'aportació de capital que hi hagi fet", continua. Com a tercer element essencial, cita el retorn que fan a la comunitat. "Les cooperatives utilitzen els seus excedents per assolir objectius d'interès social", apunta.
"Les cooperatives són un model heterogeni de fer empresa, on conviuen cooperatives d’àmbit més rural i cooperatives urbanes, cooperatives de gran dimensió i projecció exterior, i petites cooperatives d’àmbit local", ressalta CoopCat. Per a la Confederació, això dona al teixit cooperatiu català una gran riquesa. "Aquest arrelament territorial fa que reinverteixin els beneficis en la seva àrea d'origen, mobilitzin recursos locals, mantinguin activitats econòmiques en risc de desaparició, generin capital social i empoderin la població local per definir el seu propi model de desenvolupament", acaba.
Un futur esperançador
Amb el panorama actual, l'evolució del cooperativisme a Catalunya sembla haver d'anar sobre rodes. "Té un bon futur", vaticina Garcia-Hernández. Tanmateix, avisa que té reptes que encara ha de solucionar. "És important crear cooperatives, però també ho és saber fer que es consolidin", explica. També apunta que el cooperativisme ha de poder arribar a totes les capes de la població i a totes les classes socials, i que cal analitzar la relació de les cooperatives amb les administracions públiques per tal de saber quines són les fórmules que més convenen per enfortir el sector.
Des de CoopCat coincideixen a assenyalar alguns d'aquests reptes. "Cal situar-lo com a model econòmic de futur, i ampliar la cultura cooperativista i popularitzar el model entre la població general -com a model propi i de país-, per generar orgull i sentiment de pertinença i interpel·lar el sector polític i econòmic del país, de manera que reconegui el cooperativisme com un model propi, vàlid i estratègic per al país", conclouen.
L'economia social i solidària desembarca, també, a les universitats
D'uns anys ençà, el creixement del sector de l'economia social i solidària (ESS) s'està traduint en un augment de l'oferta formativa universitària en aquest camp. És el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona, que aquest setembre donarà el tret de sortida a la vuitena edició del Diploma d'Especialització en ESS. "Principalment, atrau tres perfils diferents d'alumnes: graduats en administració i direcció d'empreses, treballadors d'administracions públiques i persones que ja coneixen molt el sector cooperatiu, però que volen aprofundir-hi encara més", apunta Rosa Garcia-Hernández, coordinadora d'aquesta titulació.
Aquest setembre, el Tecnocampus-UPF estrena el màster oficial en economia social i solidària. "Som l'únic centre de l'Estat i, segurament, de tot Europa que en els nostres estudis de grau d'empresa hi tenim una assignatura d'economia social", contextualitza Eloi Serrano, director de la Càtedra d'Economia Social i Solidària del Tecnocampus-UPF. "Quan acaben els estudis, els alumnes saben què és la gestió democràtica d'una empresa, com funcionen les cooperatives...", cita. Durant set anys, el centre havia ofert un postgrau en gestió de cooperatives, que és el que ara s'ha reformulat per convertir-lo en màster. "Són els primers estudis oficials en ESS de la història de Catalunya", assenyala.
Al Tecnocampus-UPF els alumnes podran triar entre dos itineraris: el professionalitzador i el de recerca. Aquest segon els permetrà accedir a un programa de doctorat. "És molt important situar l'ESS dins l'esfera científica", explica. I afegeix: "La retòrica no transforma, sinó que el que transforma és que la cooperativa sigui una activitat econòmica sostenible i duradora, que permeti transformar les bases de l'economia", explica Serrano.
Entre els principals motius que expliquen l'augment de l'oferta formativa en aquest àmbit n'hi ha tres de destacables. "Un primer factor ha estat la necessitat d'una formació específica que ha anat mostrant el mateix sector; un segon, la voluntat de la Generalitat de Catalunya de promoure aquest tipus de formacions; i un tercer, l'interès de les mateixes universitats per fer recerca acadèmica en temes d'ESS i en incloure els estudis dins la Facultat d'Economia i Empresa", apunta Garcia-Hernández.
XIFRES:
19,1% - El percentatge de cooperatives d'Espanya que són catalanes
4.706 - El nombre de cooperatives que hi ha a Catalunya
1.506 - El nombre de cooperatives que tenen menys de 10 anys
7,4 - La nota mitjana que posa la ciutadania al model empresarial cooperatiu, sobre 10.
Un 81% dels catalans consideren que el cooperativisme ha de tenir un pes més important en l'economia.
L'arrelament, la diversificació, la innovació, la intercooperació i la participació democràtica, els cinc valors clau del cooperativisme català.
"Si vols muntar una empresa i vas a una gestoria, no et parlaran del model cooperatiu: encara costa arribar a públics no convençuts" - Eloi Serrano, director de la Càtedra d'ESS al Tecnocampus - UPF.
"Els estudis universitaris d'ESS atrauen tant estudiants d'ADE com treballadors d'administracions públiques o de cooperatives" - Rosa Garcia-Hernández, coordinadora del Diploma d'Especialització en ESS de la UAB.