El Constitucional egipci dissol el Parlament i salva la candidatura presidencial de l'hereu de Mubàrak
L'organisme ha declarat inconstitucional la llei que impedia als ex alts càrrecs del règim presentar-se a les eleccions. La dissolució del Parlament suposa el retorn de la Junta Militar al capdavant del legislatiu
El CaireA dos dies de la segona volta de les eleccions presidencials a Egipte, el Tribunal Constitucional del país ha declarat inconstitucional la llei d'aïllament polític i ha salvat així la candidatura presidencial de l'últim primer ministre de Mubàrak, Ahmed Xafiq. La llei, aprovada a l'abril pel parlament, impedia als ex alts càrrecs de l'antic règim presentar-se a les eleccions.
El Tribunal ha atiat la tensió al país decidint també anul·lar el Parlament establert el gener passat. Una tercera part dels diputats escollits a la cambra baixa van obtenir el seu escó en llistes individuals obertes, però el Constitucional ha considerat que van vulnerar la llei perquè van presentar-s'hi representant partits polítics, i no de manera independent. Al-Gebali ha afegit que les decisions i les lleis aprovades fins ara pel Parlament egipci no seran anul·lades perquè tenen immunitat.
El Parlament egipci es va constituir a finals de gener, després d'un llarg i complex procés electoral, i està integrat per 508 diputats, dels quals 498 van ser escollits en comicis i deu van ser designats per la Junta Militar.
La Junta Militar torna al poder
L'anulació del Parlament torna automàticament el poder a la Junta Militar, segons ha confirmat a Efe un portaveu de la cúpula castrense, el tinent coronel Mohamed Askar.
"D'acord amb la llei i la Declaració Constitucional (en vigor des del març de 2011), el poder legislatiu torna al Consell Suprem de les Forces Armades", ha dit Askar.
Ahmed Xafiq qualifica el moment d'"històric"
El general retirat ha dit que la decisió que li permet seguir amb la seva candidatura a la presidència és "històrica". En una roda de premsa després de saber que el tribunal havia declarat inconstitucional la lei que li prohibia la participació als comicis, Xafiq ha assegurat que "el missatge de la decisió és que ha acabat l'època de l'ajustament de comptes i de l'aprofitament de les institucions de l'Estat en favor d'un determinat grup".
Per Xafiq, que s'enfrontarà en els comicis a l'islamista Mohamed Mursi, president del braç polític dels Germans Musulmans, la decisió "reforça la legalitat del Comitè Electoral Suprem, encarregat d'organitzar les presidencials.
