Compartim temps junts
Activitats sostenibles per aprendre junts i enfortir els vincles
L’Albert Tapia és informàtic, pallasso i un dels animadors d’El rinclowncito, que dissabte passat impartia els tallers de Nadal organitzats per l’ARA amb el suport de la Generalitat de Catalunya. La proposta era gaudir d’un matí màgic i creatiu amb els més petits, participant en activitats nadalenques dissenyades per a totes les edats. La programació consistia en un taller de guarniments sostenibles per crear decoracions nadalenques amb materials reciclats i naturals; el taller de contes i cançons de Nadal, on un artista revivia aquests dos elements tradicionals de les festes; la fàbrica de cartes als Reis d'Orient i al Pare Noel per redactar i decorar les seves cartes màgiques, i el laboratori de Nadal per experimentar la ciència nadalenca creant neu artificial i petites llums màgiques. Un dissabte diferent amb tallers orientats a la tradició nadalenca, fent activitats amb materials reciclats, reutilitzant des de pinyes fins a capses de cartó, bols de menjar per emportar o rotllos de paper de vàter, i allunyant-se del vessant més consumista de Nadal.
La motivació interna que mou el Xavier a passar un matí creant i acompanyant les famílies és ampliar la dinàmica de la vida: “És una proposta que ens permet canviar el xip, tornar a recuperar habilitats manuals, que en el meu cas havia deixat de desenvolupar durant anys. El públic familiar és molt agraït, tenen ganes de passar-s’ho bé, de compartir temps fent coses diferents i sortir de l’entorn més digital, que tots plegats el tenim molt present”. Tothom estava predisposat a passar-s’ho bé, deixar-se sorprendre i aprendre coses noves.
Què aporta el temps en família?
La família és l’espai social on aprenem a ser, a conviure, a socialitzar, a sentir-nos estimats i a estimar. “És la primera unitat social amb què convivim i l’espai social on aprenem a ser, és on pots tornar a casa per Nadal”, assegura la Mireia Cabero, docent dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC i directora de Cultura Emocional Pública. Comenta que la família hauria de representar incondicionalitat, amor i un oasi de protecció, així com l’oportunitat de ser nosaltres mateixos. L’ideal és que sigui un espai d’autenticitat, estima, assaig i error i creixement, perquè la família evoluciona, amb dols i noves arribades. Malgrat tot, Cabero recorda que no sempre és així, a vegades la família també és l’origen de conflictes significatius que es carreguen tota la vida. “Per això és important desenvolupar bons hàbits comunicatius entre els membres de la família i valors com la bonhomia, l’ajuda mútua, el respecte al desplegament de l’altre i el feedback crític i apreciatiu alhora”, proposa.
La Liliana (50) volia aprofitar que dissabte era l’aniversari de la seva filla Cristina (10), per fer alguna cosa plegades. “Aquests tallers són perfectes! Ja estem de vacances, ens agrada dibuixar, a ella li venia de gust fer manualitats i així fem alguna cosa diferent”, diu la mare. Quan la Cristina era petita havien fet tallers de musicoteràpia, però ara feia temps que no gaudien plegades d’una activitat guiada i volien reprendre el costum. Cabero insisteix en la importància que les famílies cultivin tant el “ser junts” com el “fer junts”, perquè compartir activitats uneix, ens ajuda a conèixer-nos més, a vincular-nos i cohesionar-nos a través de reptes i gaudis, i a gaudir plegats. Recomana que coincidint amb l’evolució de cadascun dels membres de la família, les activitats també canviïn. El creixement de pares i fills fa de brúixola de les noves maneres de relacionar-se i activitats per fer plegats. Així les activitats que comparteixen inicialment –puzles, jocs de taula o veure dibuixos animats–, van canviant i es poden compartir converses, viatges, scape rooms, anar a concerts o espectacles culturals.
Entreteniment que enriqueix
Mentre el Xavier (7) i l’Ignasi (8) acaben la carta als Reis, el seu pare, el Toni (50), diu satisfet que ell acaba d’escriure la seva. Ell i la mare de les criatures varen proposar-los passar el primer dia de vacances anant a la Llibreria Ona. “Amb tants dies de festa intentem que no passin tot el temps a casa”, comenta el pare. Se saben afortunats, diuen que tant a Barcelona com a la rodalia hi ha un munt d’oferta d’entreteniment, encara que s’omple ràpidament. La mare afegeix que tallers com aquests fan que creixin, els incentiva la creativitat i els aporta alguna cosa més que passejar pel carrer. Així i tot, en Toni és de l’opinió que tampoc és necessari fer a tota hora activitats organitzades amb les criatures, “hi ha famílies que no paren de fer coses. A nosaltres també ens agrada no omplir tots els caps de setmana, percebem que estar per ells a casa també és temps en família, explicant-los coses, jugant… són molt agraïts”.
En la família el lideratge més important pertany als pares inicialment, i a poc a poc es converteix en un lideratge compartit, “on cadascú ha de tenir el seu lloc, el seu protagonisme i la seva singularitat apreciada”, conclou Cabero.