Joan Martínez Colás: "Aquest país és un pou de talent i allà on vas trobes gent excepcional"
'L'home del paraigua' és una òpera collage que es va estrenar fa dos anys al Gran Teatre del Liceu. Ha fet gira per diversos municipis catalans i cada representació s'ha convertit en un espectacle únic perquè hi han participat associacions, entitats i persones de les diferents localitats. L'1 de desembre arriba al Palau Sant Jordi de Barcelona i reunirà més de 2.000 artistes professionals i amateurs dalt l'escenari.
L'òpera collage és un nou format d'espectacle ideat pel terrassenc Joan Martínez Colás. El primer muntatge amb aquest format és L'home del paraigua , en què comparteixen escenari professionals d'alt nivell amb artistes amateurs, nens, adults, gent gran i persones amb discapacitat. S'utilitzen projeccions en vídeo i en 3D, i en l'aspecte musical es combinen multitud d'estils.
Com sorgeix la idea de l'òpera collage?
Quan em vaig plantejar fer la meva primera obra amb una certa transcendència pública vaig pensar que la volia dedicar a la figura de Vicenç Ferrer. La seva història és la d'un heroi i, per tant, hauria pogut crear una òpera romàntica clàssica. Però aquest personatge va de bracet amb altres personatges que representen persones amb molt poc protagonisme en la societat, la gent més pobra de l'Índia. Conjugar la vida d'un heroi amb la d'aquesta gent em va portar al concepte de collage.
Qui hi pot participar?
Tothom que ho vulgui. En les diferents funcions hi han participat cors, bandes i orquestres, però també un equip de futbol, gimnastes, persones amb discapacitats i associacions d'àmbits molt diversos. A tots els hem trobat un espai dins l'òpera i en cada localitat hem fet un espectacle irrepetible que ha agafat el color del lloc on hem actuat.
Res a veure amb el concepte d'òpera a què estem acostumats...
La idea és portar l'òpera al segle XXI. Hem estat més d'un segle construint barreres que separen els artistes del públic i els artistes professionals dels amateurs. Nosaltres treballem per trencar aquestes barreres. Tothom és susceptible de ser dalt d'un escenari si fa allò pel qual està preparat.
Tothom pot fer de tot?
No, però tothom porta a dins un artista. Tothom és creatiu i cal potenciar-ho perquè ajuda a pujar l'autoestima. Quan una persona o un grup amateur participa en el nostre espectacle, ens adeqüem al seu potencial. Si un nen sap fer el sol i el la amb una flauta, jo li faig un arranjament amb aquestes dues notes. En aquests dos anys he descobert que hi ha gent molt bona. Aquest país és un pou de talent i allà on vas trobes gent excepcional.
Es deu haver de fer molta feina per adaptar cada funció.
L'espectacle té una estructura bàsica i som un equip artístic i tècnic de més de 40 persones en què hi ha professionals d'alt nivell. Cada funció s'ha d'adaptar i tothom treballa per fer-ho possible.
I el seu paper?
Jo m'encarrego de la part musical. Un dels meus objectius és redefinir el paper del compositor en l'actualitat perquè no només pugui fer bandes sonores, música pop o impartir classes per guanyar-se la vida. Als compositors ens agrada compondre. I és una llàstima que el món de l'òpera estigui tan tancat i sigui tan difícil d'entrar-hi.
Per què costa que la música clàssica arribi al gran públic?
Dient "música clàssica" ja li donem una etiqueta negativa. En realitat tot és música. Les etiquetes són el problema més gros que tenim. La gent que està acostumada a l'òpera tradicional mira el nostre projecte amb recel, però també hi ha molta gent que quan sent paraula òpera li fa mandra. Ens hem de deixar de prejudicis i considerar-ho tot música, a seques, perquè les nostres influències són molt diverses i el nostre bagatge cultural ara és molt més ampli.
Per què va escollir la figura de Vicenç Ferrer?
Fa 15 anys vaig començar a treballar amb la Fundació Vicenç Ferrer i el vaig conèixer personalment. Em vaig enamorar de la seva personalitat i de la seva obra. Li volia dedicar la meva primera òpera, en comptes de dedicar-la a un personatge mitològic o d'una altra època. Vicenç Ferrer és un català universal i sempre he pensat que si fos d'un altre país ja tindria el Premi Nobel.
A l'espectacle del Palau Sant Jordi de Barcelona, qui hi participarà?
Hi haurà entre 2.000 i 2.500 persones. Corals de totes les edats, grups de dansa, esbarts de música tradicional catalana, ballarins de hip-hop, grups de batucada, dos actors de Bollywood, persones invidents i persones amb problemes auditius, entre molts i molts altres. Cada grup participa en un número diferent de l'espectacle, que retrata un moment de la vida de Vicenç Ferrer.
¿Mai apareixeu tots junts a l'escenari?
Sí, però només en tres moments de l'espectacle. Al Palau Sant Jordi serà impressionant i estic convençut que el públic s'emocionarà.