Poder anar a comprar el pa sense topar-se amb obstacles, detectar quan el semàfor es torna verd gràcies a senyals acústics o visitar els museus sense problemes per llegir els plafons. Catalunya fa anys que avança decidida cap a la plena accessibilitat. Si més no, aquest és el compromís transversal en què ha treballat el govern de Catalunya les darreres dècades. L'objectiu: fer un país on qualsevol persona pugui fer les activitats de la vida diària de la manera més autònoma possible.
Una de les darreres accions per contribuir-hi es va aprovar ara fa just un any, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que se celebra cada any el 3 de desembre. El 28 de novembre es va aprovar el Codi d'Accessibilitat de Catalunya, un document que detalla les mesures en matèria d’accessibilitat aplicables a l’edificació, el transport, l’urbanisme, els productes i els serveis, tant públics com privats i en espais ja existents o els de nova creació. "Es tracta d’un reglament acurat i ambiciós, que planteja un salt qualitatiu i quantitatiu molt rellevant respecte a la normativa actual, i suposa un avenç necessari per fer de Catalunya un país plenament accessible per a tothom", va destacar l'anterior executiu.
El reglament agafa de punt de partida la llei d’accessibilitat i adapta el marc normatiu català a les directrius de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides. "Això situarà el país com un referent internacional en aquest àmbit", va valorar la Generalitat. El nou Codi substitueix la regulació vigent des de l’any 1995 i adequa, incorpora i harmonitza les directrius incloses en la normativa bàsica estatal i europea. Alhora, aprofundeix en aspectes que havien estat poc regulats, com l’accessibilitat comunicativa i cognitiva o l’adequació progressiva de l’entorn.
L'envelliment de la població
Les projeccions de futur preveuen que l'any 2031 pràcticament un de cada quatre catalans tingui 65 anys o més, que s'hagi doblat el nombre de persones amb quatre o més problemes crònics de salut i també que incrementi el nombre de persones amb discapacitat o dependència. Les projeccions estimen que l'any 2060 la població de 85 anys o més s'haurà triplicat. Amb aquest reglament, Catalunya va situar l’accessibilitat com un repte inajornable i va desenvolupar la normativa per dotar el país de les eines necessàries per donar "la millor resposta a la tendència demogràfica de l’envelliment, així com per garantir els drets de les persones amb discapacitat o amb dificultats d’interacció amb l’entorn".
Però, exactament, què proposa el Codi d'Accessibilitat de Catalunya? El codi d’accessibilitat, amb 199 articles, estableix tres grans línies d’actuació. En primer lloc, busca millorar les condicions d’accessibilitat en tot allò que es dissenyi de nou, amb regulacions específiques per a espais naturals com les platges, carrers de plataforma única, establiments hotelers, piscines o la instal·lació de videoporters. L’objectiu és consolidar una cultura de l’accessibilitat que inclogui tothom. En segon lloc, pretén impulsar la transformació de l’entorn per eliminar barreres arquitectòniques, comercials i digitals. Per als ajuntaments, fixa períodes de fins a 15 anys, segons la mida del municipi, per adequar espais i serveis. Finalment, incorpora l’accessibilitat comunicativa i cognitiva per garantir la inclusió de persones amb discapacitats sensorials o intel·lectuals, amb especial atenció als continguts culturals i les arts.
L'exemple barceloní
El nou Codi ja està esperonant els esforços dels municipis catalans en matèria d'accessibilitat. Un exemple el trobem a Barcelona, on l'accessibilitat ja fa temps que és un dels valors transversals en les polítiques que impulsa l'Ajuntament. Aquest estiu, la ciutat ha aprovat un nou Pla d’Accessibilitat. El document actualitza les diagnosis realitzades en els últims cinc anys i té com a objectiu assolir els estàndards requerits per la normativa vigent i pel nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya. "Barcelona és una ciutat referent en l’àmbit de l’accessibilitat i ara ha fet un pas més on demostra el seu ferm compromís amb l’accessibilitat universal com a base de la garantia de la igualtat d’oportunitats", explica el consistori.
Concretament, el pla incideix en 31 espais museístics de la ciutat gestionats per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) on s’inclouen museus, arxius, centres patrimonials, centres d’exposicions i els espais vinculats al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). El document té un calendari d’actuacions previst fins al 2030 i compta amb un pressupost total de 525.000 euros. Emmarcat dins del Pla d’Accessibilitat Universal de Barcelona (2016-2026) i del Pla de drets culturals de Barcelona, el document s’ha treballat conjuntament entre l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i l’ICUB, i s’ha articulat a través de la diagnosi realitzada durant els anys 2019 i 2020.
Com és viure a Skelleftea? Així és la ciutat més accessible d'Europa, a Suècia
Transport públic totalment accessible, ascensors a l'espai públic i avisos sonors arreu. Aquests són tres dels aspectes que converteixen la ciutat sueca de Skelleftea en un dels municipis europeus més adaptats per a persones amb dificultats de mobilitat. Si més no, així ho va valorar el jurat del Premi Ciutat Accessible 2023, que li va atorgar la màxima distinció. El guardó, impulsat per la Comissió Europea amb el suport del Fòrum Europeu de la Discapacitat, li va reconèixer el compromís amb la inclusió i l’ús d’estratègies innovadores per garantir l’accessibilitat de les persones amb discapacitat. Però, exactament, quines mesures ha implantat aquest poble suec?
El municipi integra l’accessibilitat en tots els seus plans urbanístics, amb mesures pioneres com la instal·lació de senyals tàctils i sistemes de calefacció geotèrmica als espais públics per evitar que la neu i el gel esdevinguin una barrera. El parc central i la zona fluvial de la ciutat, per exemple, compten amb camins adaptats per a persones amb cadira de rodes, bancs accessibles, ascensors i, fins i tot, mapes tàctils per ubicar-s'hi.
Alhora, Skelleftea ha implantat un servei de missatgeria SMS per a persones cegues o amb discapacitat visual que els informa sobre obres i obstacles que trobaran a la via pública perquè puguin planificar més bé les seves rutes. El transport urbà és també plenament accessible, amb autobusos equipats amb rampes i pantalles amb informació textual i avisos sonors. Un altre aspecte destacat és la formació específica per a joves amb discapacitat intel·lectual, que els ajuda a explorar la tecnologia i desenvolupar habilitats per a una vida independent.
La ciutat espanyola de Còrdova i la capital d’Eslovènia, Ljubljana, van ser distingides amb el segon i tercer premi, respectivament, en el marc del Premi Ciutat Accessible 2023. A més, tres altres ciutats van rebre mencions especials pel seu compromís amb la millora de l’accessibilitat. Hamburg (Alemanya) va ser reconeguda per la qualitat del seu entorn construït; Grenoble (França), per l’excel·lència de la seva xarxa de transport públic; i Mèrida (Espanya), pel desenvolupament de tecnologies de la informació i la comunicació orientades a l’accessibilitat.