El centre europeu de referència per celebrar congressos és a Barcelona: el CCIB fa 20 anys

Cada setmana, l'entorn del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) és un anar i venir de persones. Són visitants i delegats d'arreu del món que no es volen perdre els congressos que acull el recinte, ubicat al districte del 22@, un dels hubs d'innovació més importants del món. Anualment, se n'hi fan prop d'un centenar. La majoria són de l'àmbit mèdic i tecnològic, com el Congrés Europeu d'Oncologia Ginecològica (ESGO), el Congrés de la Societat Internacional de Transfusió Sanguínia (ISBT), la conferència del gegant informàtic IBM o el Congrés de la Societat Europea de Medicina de Cures Intensives (ESICM). L'extens programa de congressos i la seva rellevància ha convertit el CCIB en un dels principals referents europeus per a la celebració de grans congressos i convencions.

Aquest 2024, el centre està d'enhorabona: celebra els vint anys de vida. A més, la fita arriba en un moment molt dolç per al CCIB. Ha tancat l'exercici de 2023 amb xifres rècord de facturació. Per primer cop, va superar la barrera dels 43 milions d'euros i aquest any tornarà a batre un nou rècord, mantenint grans perspectives de creixement per al futur. "El CCIB s’ha consolidat com un centre internacional de referència gràcies a un enfocament basat en l’excel·lència, oferir serveis de la màxima qualitat i a una llarga relació de confiança amb els nostres clients", explica Marc Rodríguez, director general del CCIB.

Un recinte de primera

El CCIB està format per dos edificis: l'Auditori Fòrum CCIB, conegut com a Edifici Fòrum, dissenyat pels arquitectes suïssos Herzog & De Meuron, i el Centre de Convencions, obra de l'arquitecte Josep Lluís Mateo. Els dos edificis estan connectats per una rambla subterrània. Les dimensions de tot plegat són faraòniques: amb una superfície total de 100.000 m², és un dels centres de congressos més grans d'Europa. Actualment, té capacitat per acollir esdeveniments de fins a 15.000 delegats. A més, ofereix tots els serveis necessaris per celebrar-hi un esdeveniment i disposa de 3.000 m² de cuines amb equip propi de restauració que ofereix cuina de proximitat i de qualitat.

Però, com ha arribat, el CCIB, fins aquí? El centre va néixer el 2004 amb el Fòrum Universal de les Cultures, en un moment en què hi havia la necessitat de desenvolupar aquesta àrea de la ciutat i impulsar el turisme de negocis a Barcelona. La gestió es va adjudicar a l'empresa francesa GL Events fins al novembre del 2021, data en què la concessió va passar a Fira de Barcelona. El CCIB, amb un bon accés, comunicació amb transport públic i una oferta hotelera de més de 4.500 habitacions al seu voltant, es va integrar a la ciutat i, després de 20 anys, és un dels líders del sector MICE reconegut internacionalment.

Des de 2021, la gestió del CCIB recau en mans de Fira de Barcelona. Després de tres anys al capdavant, el relleu ha servit per potenciar l’estratègia global de la ciutat en matèria de fires i congressos i reforçar el posicionament internacional de la institució com a referent firal a Espanya i Europa. "El CCIB és un referent en la celebració de congressos i reunions que reforça el lideratge de Fira en el mercat firal internacional", insisteix Constantí Serrallonga, director General de Fira de Barcelona. "En els darrers anys ja hem comprovat com la gestió conjunta dels principals equipaments firals de la ciutat, complementaris entre si, multiplica oportunitats i permet atraure noves fires i congressos", assegura. "Al costat de Fira, hem agafat un nou impuls i mantenim un clar compromís per millorar el nostre entorn social i a dinamitzar l’activitat", concreta Rodríguez.

L'impacte a la ciutat

El 2023, l'any en què el CCIB va fer rècord absolut de facturació, el recinte va acollir 92 esdeveniments, amb 369.625 delegats. Si bé el 60% dels esdeveniments són de procedència nacional i un 40% internacional, el mercat internacional aporta els esdeveniments més grans, de més durada i amb més assistents. En termes de facturació, representen el 90% de la facturació, amb el Regne Unit i els Estats Units com els principals països. Per tipologia, el sector mèdic i el de tecnologies de la informació són els que tenen més pes en l'activitat. Tot això amb un 55% dels esdeveniments repetitius, és a dir, que tornen a escollir el CCIB a la següent edició i suposen el 60% dels ingressos.

"El CCIB ha donat un nou impuls al paper de Fira com a motor econòmic i social de la ciutat i el territori, i a la projecció de la ciutat com a pol d'atracció d'importants esdeveniments", afegeix Pau Relat, president del Consell d'Administració de Fira de Barcelona. "El nostre objectiu és créixer a partir de la qualitat i la innovació, ampliar el nostre llegat i competir per enfortir el nostre posicionament i el de Barcelona com a referents internacionals del sector", conclou.