L’Any Teresa Pàmies reivindica el valor literari de l’autora

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat com a commemoració oficial d’aquest any el centenari del naixement de Teresa Pàmies. És una ocasió, doncs, per descobrir i redescobrir una de les grans escriptores de la nostra literatura. Com va dir el cantant i compositor Raimon en una entrevista recent disponible a la web de l’Any Pàmies: “Hi ha l’aspecte testimonial de la seva vida. La sinceritat i el despullament del seu jo i del món on ha viscut”, i també i, sobretot, hi ha “la llengua viva, entenedora i literàriament cada vegada més i més treballada”.

Aquest “cada vegada més i més treballada” és essencial, juntament amb la creació d’una veu pròpia basada en una llengua viva i precisa. Teresa Pàmies va treballar molt la llengua, amb determinació: llegint i rellegint autors com Josep Pla. D’entrada, algú podria dir: llegia Josep Pla, ella, que era una comunista refugiada? Sí, perquè no era sectària: sabia diferenciar entre les idees d’algú i els seus defectes personals, i també entre les opcions polítiques i la vàlua literària. I no ho oblidem: va forjar una llengua i una literatura fora de casa. No, no pensem que comença a escriure a partir dels 50 anys, amb Testament a Praga. Pàmies tenia la dèria d’escriure des de molt jove, una vocació literària imparable, i molts dels seus llibres van ser escrits durant l’exili. Potser la seva vocació va néixer del periodisme militant, quan la jove capitana comunista escrivia al diari Juliol aquelles proclames plenes d’emoció que li servirien per agafar ofici. Ofici, tècnica, però mai sense passió.

Testament a Praga només va ser l’inici de més d’una cinquantena d’obres. Ara és el moment, doncs, de tornar a Teresa Pàmies sense tòpics ni sense prejudicis. Descobrireu algú sempre digne, amb un llenguatge precís, ric i efectiu. Amb pàgines d’una gran qualitat literària, i d’altres pròximes i vives com cap.

Llegiu, ara podeu, Gent del meu exili, que s’acaba de reeditar. Un llibre amb un munt de personatges inoblidables que va trobar per tots els països i ciutats on va estar al llarg dels més de 30 anys d’exili. Ho defineix molt bé el seu fill Tomàs, en l’escrit del pròleg, quan diu: “La meva mare era una gran comunicadora, tenia l’habilitat d’explicar històries i era capaç de transportar-les al paper mantenint el mateix magnetisme”.

ESPECTACLES I EXPOSICIONS DE L’ANY PÀMIES QUE ES PODRAN GAUDIR AQUEST ESTIU A LES BIBLIOTEQUES

• Hola, soc la Teresa. Espectacle infantil a càrrec de Laberta Delpoblet
• Teresa Pàmies, la llengua com a ofici. Conferència-concert a càrrec de Big Mama
• Coses de la vida: a ritme de bolero. Concert a càrrec de Celeste Alías
• Cròniques de Teresa Pàmies. Espectacle a càrrec de Q-Ars Teatre
• Tot és en els llibres. Exposició itinerant

OBRES DE TERESA PÀMIES EDITADES RECENTMENT

• Gent del meu exili Editorial Empúries, 2019
• Memòria dels morts Editorial Empúries, 2019
• Vacaciones aragonesas Xordica Editorial, 2018
• Si vas a París, papá...: Diari de maig dels 1968 Tigre de Paper Edicions, 2018
• Quan érem refugiats Sembra Llibres, 2017

Més informació:

anyteresapamies.cat