Més del 97% de la població catalana té garantida la depuració de les aigües residuals

Avui és habitual que els rius formin part de la vida de la ciutadania i de moltes de les seves activitats. I a les persones nascudes a principis del segle XXI fins i tot els pot semblar estrany que fa 40 anys els principals rius de Catalunya estiguessin contaminats i allunyats de les activitats de la població. Si tirem d’hemeroteca, podrem comprovar que els rius a prop de Barcelona, com el Llobregat i el Besòs, per posar-ne dos exemples, estaven molt contaminats i amb episodis d’escumes que podien tenir una alçada superior a una persona.

A principis de la dècada dels noranta, el govern de la Generalitat de Catalunya fa una aposta decidida per la implantació de depuradores, amb l’objectiu de recollir i tractar les aigües residuals generades per les activitats de la població i millorar mediambientalment el nostre entorn. Les depuradores s’encarreguen, d'una banda, de recollir les aigües residuals (a través del que es coneix com un col·lector en alta, que es connecta amb la xarxa de clavegueram) i tractar-les, i, de l’altra, aportar l’aigua degudament depurada a rius i torrents, així com també a zones litorals, per garantir cabal d’aigua i millorar mediambientalment les masses d’aigua.

En menys de 30 anys, el nombre de depuradores en servei s’ha multiplicat per sis, passant de les 80 que hi havia a principis de la dècada dels 90 a les 521 actuals.

Els efectes positius del sanejament

La posada en servei de les depuradores, a més d’altres mesures com el control d’abocaments, les inspeccions al territori i altres actuacions mediambientals, han fet possible que la qualitat dels nostres rius s’hagi recuperat de manera progressiva. Precisament, el riu Besòs, que fa 30 anys era notícia per les grans escumes que s'hi generaven, ara és notícia per altres motius, com la presència consolidada de llúdrigues en diversos punts de la seva conca.

Una altra conseqüència de l’activació dels diversos sistemes de sanejament ha sigut la millora considerable de la qualitat de les aigües litorals. A principis de la dècada dels 90, quan encara era incipient el desplegament de depuradores als municipis més poblats, la proporció de platges amb qualitat excel·lent a Catalunya era de poc més del 20%. Transcorreguts 30 anys, aquesta proporció ha crescut en 70 punts i els últims anys és força habitual que la proporció de platges amb qualitat excel·lent sigui superior al 90%.

La paradoxa del 1.000/1.000

Tot i aquest alt índex de l’estat del sanejament a Catalunya, hi ha una part de la població (el 2,9%) que no disposa d’un sistema de sanejament adequat per tractar les aigües residuals generades.

Això es produeix, principalment, en municipis i nuclis de menys de 2.000 habitants. Per garantir el sanejament d’aquestes zones de població cal dur a terme unes 1.000 actuacions en l’àmbit de sanejament amb un pressupost aproximat d’uns 1.000 milions d’euros.

La dada pot sorprendre, ja que el nombre de sistemes de sanejament pendents dobla el nombre de depuradores que hi ha actualment actives. Això passa perquè molts petits municipis estan ubicats en zones aïllades i sense possibilitat de connectar-se a depuradores properes, ja que això suposaria actuacions encara més costoses i amb obres complexes. A més, també hi influeix que molts municipis petits estan dividits en diversos nuclis, amb distàncies considerables entre ells.

Això fa que hi pugui haver localitats amb un nombre reduït d’habitants però que requereixen la posada en servei de més d’un sistema de sanejament (cosa que provoca que tant el cost de construcció com el d’explotació sigui més car que en el cas de les grans plantes depuradores).

A més de la construcció de noves depuradores, des de l’Agència Catalana de l’Aigua també es treballa per modernitzar instal·lacions que fa anys que estan en servei, tant per millorar la seva capacitat de tractament com per adequar-la a les necessitats de sanejament actuals i futures.