Un estiu de cinema a la Filmoteca de Catalunya

La filmoteca del Raval de Barcelona ofereix fins al setembre un cicle sobre musicals i una exposició sobre el director de cinema polonès Krzysztof Kieślowski

Un estiu de cinema a la Filmoteca de Catalunya
3 min

Un any més, la Filmoteca de Catalunya no tanca per vacances i ha decidit refrescar els càlids dies d'estiu amb una oferta variada per als cinèfils més assedegats. La institució amb seu al Raval de Barcelona que gestiona el departament de Cultura de la Generalitat manté en cartell durant els mesos d'agost i setembre el cicle 'Musicals, tal com sonen', que va arrencar el juliol passat, així com una exposició de fotografies i cartells de pel·lícules del director polonès Krzysztof Kieślowski, l'autor de films ja clàssics com els que formen la trilogia 'Tres colors' o 'El decàleg'.

El 2 de juliol va començar a la Filmoteca el cicle 'Musicals, tal com sonen', un repàs cronològic, eclèctic i exhaustiu –una seixantena de pel·lícules– del bo i millor del gènere cinematogràfic que més ha fet ballar i cantar. Des dels clàssics de la meca de Hollywood que han inspirat 'remakes' com 'A star is born' (1954) fins a la més recent i oscaritzada 'La La Land' (2016).

Grease es podrà veure el 18 d'agost

En el menú del cicle hi trobem imprescindibles del cine nord-americà com 'An american in Paris' (1951) o 'Grease' (1978) i rareses com 'One from the Heart' (1981) de Francis Ford Coppola o 'Pennies from heaven' (1981) de Herbert Ross. Però en la selecció també hi ha films procedents d'altres latituds com el Japó ('Jazz musume tanjo', 1957), França ('Une chambre en ville', 1982) o l'Argentina ('Sur', 1988).

Els 'biopics' de grans figures de la música també hi estan representats amb el de Jerry Lee Lewis a 'Great balls of fire' (1989), 'Amadeus' (1984), 'Farinelli' (1994) o 'Ray' (2004), i altres films documenten concerts mítics com l'últim de The Band a 'The last waltz' (1978), de Martin Scorsese, o la música com a element d'integració política i social a 'La Nova Cançó' (1976) de Francesc Bellmunt.

També hi ha un record per a una de les figures cabdals del musical que recentment ha desaparegut, Stanley Donen. A principis d'agost es van poder veure algunes de les seves pel·lícules musicals –com la icònica 'Singin' in the rain' (1951)– i, fins a finals de mes, l'homenatge s'eixampla amb films d'altres gèneres de la seva brillant filmografia, com 'Charade' (1963) o 'Indiscreet' (1958), en el cicle 'El feeling de Stanley Donen'.

El cicle 'Musicals, tal com sonen' es podrà veure fins al 12 de setembre. Per consultar el programa i comprar entrades, consulteu la web de la Filmoteca.

La memòria de Kiéslowski

Pel que fa al cinema més d'autor, i després del cicle de pel·lícules seves que es van projectar al juliol, la Filmoteca acull fins al 29 de setembre l'exposició 'Krzysztof Kieślowski: Empremtes de la memòria'.

Cartell de l'exposició sobre Kieslowski

Krzysztof Kieślowski (Varsòvia, 1941-1996) es va formar com a documentalista i mai no va deixar de ser-ho. Els seus films sovint van ser prohibits, però el sistema comunista no li va impedir continuar.

La mostra, produïda pel Museu de Cinematografia de Lodz (Muzeum Kinematografii w Łodzi) i que ara acull la Filmoteca de Catalunya, documenta la trajectòria artística del director de 'Dekalog' (Decàleg) a través d'una vintena de cartells de les seves pel·lícules.

Fotograma de la pel·lícula Blau, de Kieslowski

Aquest material conviu amb una trentena de fotografies fetes pel mateix realitzador mentre estudiava a l'Escola Superior de Cinema de Lodz i que provenen de l'Instytut Polski (l'Instituto Polaco de Cultura en Madrid) i la projecció d'un documental realitzat per l'assistent de direcció del mateix Kieślowski ('I'm so-so' de Krzysztof Wierzbicki, 1998) i produït per la televisió danesa.

El film mostra el director com un home modest i amb una gran curiositat intel·lectual i va ser gravat durant un recés voluntari, uns mesos abans de morir. Kieślowski hi respon a algunes preguntes sobre la seva vida i els seus films.

stats