‘Dones: ficcions i realitats’, al Museu d’Història de Catalunya
La mostra gira al voltant de les experiències que ha viscut la dona des dels anys quaranta del segle passat fins avui
El Museu d’Història de Catalunya inaugura una nova exposició, Dones: ficcions i realitats, que gira al voltant de les experiències que ha viscut el sector femení des de la postguerra fins avui. Dones: ficcions i realitats, com indica el seu nom, té com a objectiu reflectir les dues visions d’aquest fet. D’una banda, els marcs conceptuals i estereotips que s’han creat a partir de la cultura difosa pels mitjans de comunicació en una societat de caràcter patriarcal. I, de l’altra, com les dones han viscut aquesta situació de manera conflictiva, disconforme i incòmoda.
Després de la Segona Guerra Mundial i amb l’arribada del franquisme, el paper de la dona va començar a quedar subordinat per lleis i reglamentacions que la van apartar de l’àmbit laboral per limitar-la a ser “l’àngel de la llar” i fer-la invisible en aquest sector. A més, l’ star-system de Hollywood els va imposar un control sobre el seu cos i sexualitat. Els dos fets han tingut grans conseqüències que encara es pateixen avui.
A partir dels anys 60, les dones formen cada cop un col·lectiu més gran per fer-se visible i reivindicar els seus drets i això fa néixer el moviment feminista. La seva influència ha aconseguit grans canvis al llarg del temps: la igualtat davant la llei, la participació en la política, qüestionar i lluitar contra la dominació i violència masclista...
Passat, present i futur s’uneixen en l’exposició a partir d’imatges de diferents formats, fotogràfiques, cinematogràfiques, televisives i publicitàries, que constitueixen un itinerari pels moments més emblemàtics que s’han viscut, amb l’objectiu de mostrar les ocasions en què es reflecteix més el malestar de les dones davant els relats oficials que difonien un model reduccionista de la feminitat.
La mostra es distribueix en tres relats que s’entrecreuen al llarg del recorregut: el treball de les dones, la seva invisibilitat i els estereotips creats a l’entorn de les seves activitats laborals; la posada en escena de la participació social i política de les dones, les seves mobilitzacions i l’emergència del feminisme a Catalunya, i, finalment, les narratives audiovisuals relacionades amb una pretesa regularització dels models i comportaments femenins pel que fa al cos, la sexualitat i l’amor.
Llarg recorregut
El Museu d’Història de Catalunya intenta posar el seu gra de sorra en la lluita per la igualtat. Malauradament, encara queda molt camí per fer, ja que en ple segle XXI hi ha llocs on segueixen vigents lleis discriminatòries, on les dones no poden vestir com vulguin, triar amb qui casar-se ni, tan sols, conduir un vehicle. Viuen discriminades pel sol fet de néixer dones.
Per aquest motiu, el Museu vol donar visibilitat al paper d’aquest sector de la població que s’ha vist, durant molts anys, castigat sense veu, vot ni treball i sota unes imposicions estètiques i morals que haurien de percebre’s fora de tota ètica.
La mostra s’emmarca en la commemoració del Dia Internacional de les Dones, que aquest any 2017 fa èmfasi en l’empoderament econòmic de les dones en el mercat de treball. Des del Museu d’Història de Catalunya, amb la voluntat de treballar per la igualtat entre dones i homes, es presenta aquesta exposició, que té com a objectiu mostrar com ha evolucionat la representació femenina als mitjans de comunicació en la segona meitat del segle XX.
