Quan la cultura catalana va mirar cap a Sabadell
Ara fa cent anys una excursió de joves va ser el germen de la Colla de Sabadell, un col·lectiu d’esperit transgressor i modern i amb un alt compromís amb el país
Un juliol de fa cent anys, mentre el món deixava enrere una guerra devastadora, en una Catalunya que, sota l’impuls de la Mancomunitat inspirada pel Noucentisme, maldava per construir un país ordenat, civilitzat, europeu i modern, un grup d’amics van fer una excursió que ha esdevingut un mite: proveïts d’un ruc de “mansuetud evangèlica” carregat d’estris inútils i heterogenis, i vestits d’excursionistes, la colla formada pels sabadellencs Joan Oliver, Francesc Trabal, Antoni Vila Arrufat i Lluís Parcerisa, pujava cap a la font del Saüc, al peu de la Mola de Sant Llorenç del Munt. “Ens trobàrem tot just sortits de l’adolescència i començàrem a viure, com aquell qui diu, de tronc. Sabadell, la nostra petita pàtria, era una ciutat atrafegada i sorruda, trista i rica. En aquell medi, nosaltres ens sentírem no pas millors, però sí diferents”, escriurà molts anys després Oliver.
![Quan la cultura catalana va mirar c](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Aquell campament, en una època en què aquell tipus de 'performances' eren mal vistes per la bona societat de la qual formaven part per origen familiar i classe social, va ser un escàndol. No seria l’únic terrabastall que provocaria l’anomenada Colla de Sabadell –a la qual cal afegir Josep Maria Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, Miquel Carreras i Costajussà i Joan Garriga–, que gràcies a l’humor corrosiu i provocador i sovint absurd va convertir aquella ciutat conservadora i fabril, contra la qual s’havia revelat, en cap de brot de les “ciutats solitàries” d’aquella Catalunya-ciutat que els noucentistes volien construir. Aquella mena d’humor dadaista que ompliria el “Casino dels Senyors” i les pàgines del 'Diari de Sabadell', però, no seria recordat si no hagués anat acompanyat de la creació d’institucions com la xarxa d’Associacions de Música o les Edicions La Mirada, apadrinades per Carles Riba, Jaume Bofill i Mates i Josep Carner, que els va batejar com a “barcelonins amb perspectiva” i on van publicar els grans noms d’aquell temps.
Amb la Guerra Civil el trio format per Oliver, Trabal i Obiols es va posar al capdavant dels escriptors catalans creant l’Agrupació d’Escriptors Catalans, impulsant el Servei de Biblioteques al Front, ajudant a fundar la Institució de les Lletres Catalanes, tirant endavant la 'Revista de Catalunya' i canalitzant, a través del PEN Català, la solidaritat dels escriptors d’arreu del món amb els seus homòlegs catalans. Un compromís amb la cultura i el país que els portaria a l’exili amb què clourien amargament una etapa irrepetible de les lletres catalanes.
Any Colla de Sabadell
Aquest 2019, des de la Institució de les Lletres Catalanes, hereva de la que van fundar Oliver, Trabal i Obiols, s’ha recollit l’impuls que va néixer a Sabadell per commemorar el centenari de la Colla i s’ha organitzat un Any Colla de Sabadell, que comissaria el periodista i escriptor Joan Safont. L’objectiu d’aquesta commemoració oficial del Govern és revitalitzar l’esperit de la Colla, proposar noves lectures i, especialment, portar arreu de Catalunya l’esperit transgressor i modern que ells van encarnar. A través de diferents iniciatives, a Sabadell i arreu del país, durant aquest 2019 s’impulsarà l’estudi i el coneixement d’uns protagonistes i un període vitals per a la literatura catalana.
