Catalunya preveu assolir el 0,7% en cooperació al desenvolupament l’any 2030, tal com fixen les Nacions Unides

Catalunya aspira, com a territori compromès, a un món més lliure, just, igualitari, sostenible, equitatiu i en pau, on els drets humans siguin respectats, protegits i garantits. Amb una àmplia majoria, el Parlament ha donat llum verda al Pla Director de cooperació al desenvolupament 2019-2022, un pla que preveu un creixement progressiu en la inversió en aquesta matèria fins a assolir el 0,7% l’any 2030.

Aquest pla recupera l’objectiu de la llei 26/2001, que ja preveia destinar el 0,7% dels ingressos corrents no condicionats a l’ajuda oficial al desenvolupament (AOD). Segons les estimacions realitzades, aquesta xifra equivaldria a 261,71 milions d’euros el 2030. Per assolir aquesta fita, el pla planteja un augment de 20,82 milions d'euros anuals els anys 2020, 2021 i 2022, segons les disponibilitats pressupostàries, i dibuixa els creixements necessaris per caminar cap a l’objectiu marcat per al 2030.

El compromís del 0,7% en cooperació és un dels punts rellevants del Pla Director 2019-2022, que s’ha elaborat responent a la voluntat d’assumir i de desplegar, des de la política pública de cooperació al desenvolupament, el nou marc internacional de l’Agenda 2030 i dels seus objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Adoptats per l'Assemblea General de les Nacions Unides l'any 2015, els ODS representen una fita fonamental per al conjunt de les polítiques públiques, especialment per aquelles més vinculades amb el desenvolupament. El pla, a més, manté el seu compromís en l’enfocament de gènere i de defensa dels drets humans, propis de l’ADN de la cooperació catalana.

Prioritats estratègiques

Tenint en compte l'augment pressupostari en cooperació previst, el Pla Director 2019-2022 estableix una sèrie de prioritats per als projectes de desenvolupament, que es tradueixen en set objectius estratègics seguint la lògica de la visió 2030 i dels ODS.

Els tres primers se centren en la defensa, garantia i exercici dels drets humans; en el quart destaca la promoció de la sostenibilitat ambiental i la lluita contra el canvi climàtic; el cinquè subratlla la promoció de la governança democràtica; el sisè inclou la cultura per la pau i, finalment, el pla inclou un setè objectiu centrat en reptes globals del desenvolupament, on tenen cabuda especialment les desigualtats i les migracions.

De la mateixa manera que s’apunten uns objectius estratègics, també s’acoten unes zones geogràfiques, i s'hi incorpora una llista de països i pobles prioritaris, així com zones d’especial atenció i també zones i col·lectius especialment vulnerables. Entre les àrees d’especial importància per als pròxims quatre anys hi ha la Mediterrània, l’Àfrica i Amèrica Llatina. La necessitat de recuperar l’educació per al desenvolupament com a línia estratègica ocupa, així mateix, un espai destacat al pla, que pretén avançar cap a una coherència de polítiques públiques que vinculi tota l’activitat de l’executiu al desenvolupament sostenible, i inclou actuacions a l’interior de Catalunya, prenent com a referència el marc universal dels objectius de desenvolupament sostenible.