L’aranès guanya parlants entre la població jove

L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 mostra un increment de tots els índexs de coneixement de l’aranès, tot i la gran presència de persones procedents de fora de la Vall

Monument a l’aranès, a Vielha / DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. DEPARTAMENT DE CULTURA. GENERALITAT DE CATALUNYA
4 min

L’aranès és una variant de la llengua occitana, pròpia de l’Aran, que en aquest territori és ben viva i manté la transmissió intergeneracional a diferència de la resta de l’espai occità. Segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018, que han portat a terme conjuntament la Direcció General de Política Lingüística i l’Institut d’Estadística de Catalunya, els últims anys ha millorat la situació de l’aranès: el 83,3 % de la població l’entén, el 60 % el sap parlar, el 73,5 % el sap llegir i el 45,8 % el sap escriure.

L’aranès, present en els diversos àmbits de coneixement / DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. DEPARTAMENT DE CULTURA. GENERALITAT DE CATALUNYA

L’occità aranès és la llengua inicial del 21,4 % dels aranesos en les seves relacions socials, quatre punts superior a l’Enquesta del 2013. Els coneixements han tingut augments estadísticament significatius, que responen especialment al paper de l’escola atès que es fa visible en la població més jove. El principal factor pel qual una part de la població no coneix l’aranès és l'origen forà, un 63,2 % segons l’Enquesta.

Les dades s’han presentat en plena commemoració de l’Any Robèrt Lafont 2019, aprovat pel Govern. Lafont és una de les figures centrals del moviment occitanista del segle XX, tant pel que fa al vessant cultural, lingüístic i literari com també pel que fa al seu activisme associatiu i polític. Cal destacar que va tenir una relació especial amb el catalanisme cultural i polític. Distingit l’any 1987 amb la Creu de Sant Jordi, el Govern ha acordat commemorar aquest any 2019 el desè aniversari de la seva mort.

L’aranès guanya parlants entre la població jove

Impuls governamental a l’aranès

El Departament de Cultura, mitjançant la Direcció General de Política Lingüística, impulsa el coneixement i l’ús de l’aranès per diverses vies. D’una banda, dona suport i assessorament als departaments de la Generalitat i els facilita les traduccions a l’aranès, té una línia de subvencions per promoure a Catalunya el coneixement i l'ús de l'occità, col·labora amb les ajudes Interlingua en l’àmbit universitari i ha establert el Premi Robèrt Lafont, un guardó biennal a la persona o entitat que hagi destacat pel seu suport a la llengua occitana. Pel que fa a la sensibilització lingüística, Política Lingüística ha organitzat durant deu anys la Mostra de Cinema Occità, convoca els Premis Llanterna Digital a curtmetratges i el programa Kastanya.cat, que promou l’occità mitjançant la cançó. Política Lingüística contribueix també al sosteniment de l’Institut d’Estudis Aranesos i a projectes de llengua del Consell General d’Aran.

L’aranès guanya parlants entre la població jove

Dictats en línia

Política Lingüística també dona suport a l’aprenentatge d’occità per mitjà d’entitats que n’ofereixen, ha desenvolupat un traductor automàtic entre les llengües catalana, castellana i occitana, tant en variant aranesa com en referencial, a més d’una plataforma amb una col·lecció de dictats en línia autocorrectius per aprendre i practicar-ne l’ortografia. La web de Política Lingüística disposa, a més, d’un apartat dedicat a continguts sobre l’aranès.

A més de l’Enquesta d’usos lingüístics, Política Lingüística inclou un apartat específic sobre l’aranès dins l’Informe de política lingüística anual i en fa un diagnòstic en relació amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM). A finals del 2018, una delegació d’experts del Consell d’Europa va visitar la Direcció General de Política Lingüística i l’Institut d’Estudis Aranesos, i van admetre a tràmit l’informe sobre els incompliments de l’estat espanyol pel que fa a l’aranès. L’informe exposa, entre d’altres coses, les ingerències de l’Estat en el sistema educatiu, tant pel que fa a l’occità a l’Aran com pel que fa al català a la resta de Catalunya, les sentències del Tribunal Constitucional contra certs articles de la llei de l’occità, aranès a l’Aran, la falta de presència als mitjans públics de l’Estat, la no contribució a la promoció exterior del català i de l’occità i el no reconeixement dels traductors jurats.

Acord de Govern

Recentment, el Govern ha adoptat un acord per impulsar la presència de l’occità, aranès a l’Aran, en l’àmbit institucional digital de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, incorporarà progressivament l’aranès en els webs del president i del Govern en tots aquells continguts estables de caràcter institucional i històric, com a opció lingüística clarament visible i accessible.

Robèrt Lafont (1923-2009) / FAUSTA GARAVINI (CC BY-SA 4.0)

Any Robèrt Lafont

El cicle 'Conferències Robèrt Lafont' i l’exposició itinerant són dues de les iniciatives principals que la Direcció General de Política Lingüística portarà a terme al llarg del 2019 per commemorar l’aniversari de la mort de l’insigne lingüista occità. L’exposició, de caràcter itinerant i didàctic, permetrà conèixer millor el perfil biogràfic i intel·lectual de Lafont, l’aranès i el conjunt de l’occità. Les conferències, que tindran lloc a tot Catalunya, seran impartides, entre d'altres, pels professors universitaris Aitor Carrera, José Enrique Gargallo, Isabel Grifoll i Patric Sauzet.

S'han preparat unes altres activitats culturals i acadèmiques com la difusió del primer còmic de Tintín en aranès, sessions acadèmiques a les universitats d’estiu de Nimes i Prada, taules rodones i projeccions de documentals, l’elaboració de materials didàctics, la Dictada Robèrt Lafont i l’edició d’una obra de lectura fàcil en aranès.

stats