Salvador Alsius: primer contacte amb la cultura en català amb Josep Benet i Joan Solà

BarcelonaEl periodista no va llegir ni escriure en català fins que va estudiar al Centre d'influència Catòlica (CIC), que en aquell moment es deia Centre d'Influència Catòlica Femenina (CICF). Allà era on s'impartien els estudis de periodisme més reconeguts de l'època amb professionals com l'historiador i polític Josep Benet, que li va parlar per primer cop de Francesc Macià i de Lluís Companys. Aquest és el primer contacte amb la cultura catalana que va tenir Salvador Alsius, nascut el 1948. Al CIC va rebre les primeres classes de català, que feia el filòleg Joan Solà i va desenvolupar una gran sensibilitat per la llengua. A partir d'aquí, va anar polint les paraules amb bona voluntat fins a aprendre a escriure'l correctament.

No va tenir la possibilitat de fer periodisme en català durant el seu pas per la premsa escrita. Va ser quan va arribar als informatius de TV3 que va poder utilitzar la seva la llengua en la seva professió. Recorda que a l'inici dels informatius es van establir diversos grups: els que dominaven la llengua, els que la dominaven però si improvisaven podien cometre errades, els que no la dominaven gaire i els que no la dominaven gens. Ell estava al segon grup i apreciava molt la feina dels lingüistes que passaven setmanalment la llista de correccions.

Respecte a les seves influències culturals, abans d'aprendre a llegir i a escriure el català ja escoltava els Setze Jutges, Raimon, Maria del Mar Bonet... Recorda especialment un disc de Josep Maria Espinás, que va adaptar cançons franceses de Brassens com 'El Barret' o 'L'Agenda'. Després del seu pas clau pel CIC va agafar les primeres novel·les en català. La primera que troba quan mira enrere en el temps és 'Unes mans plenes de sol', de Manuel de Pedrolo, que va llegir durant les seves milícies universitàries a Toledo. La guardava a la taquilla i, quan es quedava sol, la treia sense ensenyar-la gaire per endinsar-se en una història plena de "descripcions curioses del món rural".

Alsius recorda llegir la revista Tele/Estel i sorprendre's amb els mots encreuats en català però confessa que no comprava gaires diaris. Afegeix que la cantarella ha sigut sempre la mateixa perquè "ja llavors deien que no llegíem prou diaris". A la televisió, el primer que recorda veure va ser Cristina Fabregat amb els cabells trenats presentant els informatius de TVE des dels estudis de Miramar.