Picanyol: aprendre a llegir i escriure català mig d'amagat al final d'unes classes d'esperanto

BarcelonaAmb 7 anys, Josep Lluís Martinez Picañol (Moià, 1948), Picanyol per al món artístic, va demanar a casa un llibre de Folch i Torres. A partir de llavors, li van començar a comprar llibres en una merceria que hi havia al poble. Al primer, 'La fortuna d'en Pere Virolet', el va seguir 'Bolavà, el detectiu', 'Les aventures extraordinàries d'en Massagran', 'La vida i els fets de Justí tant-se-val', i 'Les aventures del pobre Friquet', que el va fer patir molt perquè va ser el primer llibre que va llegir en què l'heroi moria.

Recorda especialment "les meravelloses il·lustracions d'en Junceda que sintonitzaven perfectament amb Folch i Torres". Els llegia amb prudència malgrat que als pobles no hi havia la sensació de que el català fos prohibit. De gran, els ha tornat a comprar perquè li feia gràcia tenir-los i alguns, fins i tot, els han llegit als fills. "S'haurien de recuperar, el llenguatge era una mica arcaic per a avui en dia però les aventures eren boníssimes", assegura. Li va costar però quan va aconseguir llegir en català es va sentir molt còmode perquè era la llengua de la família i del poble.

A Moià només es parlava català. De fet, recorda un brigada de la Guàrdia Civil que es va aprendre unes quantes frases en català perquè va veure que era la manera de ficar-se la gent a la butxaca. "Mira si és fàcil guanyar-se els catalans", afegeix Picanyol.

Més tard, cap als 12 anys, va anar a classes d'esperanto. El professor, al final de la classe, aprofitava per fer lliçons de llengua catalana. El dibuixant recorda com exagerava les vocals tòniques per ensenyar els accents oberts i tancats. Llavors va ser quan es va atrevir a escriure en català. Després utilitzaria la llengua per acompanyar les seves il·lustracions de l'Ot, el bruixot del 'Cavall Fort', una revista que es va crear perquè, com ell, infants i joves poguessin aprendre a llegir i a escriure en català a través de la lectura.