Marina Rossell: "El primer que vaig llegir en català van ser els fulls parroquials que havia de repartir"

BarcelonaA la Gornal, un poblet de l'Alt Penedès, el castellà només se sentia a la ràdio. De fet, a l'escola explicaven la llengua castellana en català. La mestra deia: "Llum es diu luz", recorda Marina Rossell, nascuda el 1954. En canvi, el primer cop que la cantautora va veure el català escrit va ser als fulls de la parròquia que enviaven dels bisbats als pobles perquè els nens i nenes els dobleguessin en forma de quartilles i les repartissin per les cases. Ella tenia set o vuit anys, l'edat de la comunió, quan les classes de catecisme van ensenyar-li a llegir en la llengua que parlava, el català.

La música ha sigut sempre un factor imprescindible per a l'educació de Rossell que ja de ben petita assajava caramelles amb el rector del poble per cantar-les el dia de la Pasqua Florida. Eren cançons com 'El Virolai', 'La Santa Espina' o 'Marinada', que ha reproduït més tard en la seva vida professional i ha recollit en l'àlbum 'Cap al cel'. A més, la mare sempre cantava cançons com el 'Per tu ploro' o 'La Pepa maca' mentre rentava la roba al safareig.

Cap als deu anys va començar a escoltar Raimon i, seguidament, Lluís Llach i Maria del Mar Bonet. La cantautora va descobrir la 'Nova Cançó' amb 13 anys mitjançant el programa 'Radioscope', de Salvador Escamilla. Més tard, va continuar escoltant els cantautors amb qui després compartiria escenari al programa d'Enric Frigola i Montserrat Minobis, a Radio Reloj.

Rossell conclou que va viure una experiència 'sui generis' ja que als pobles "gairebé no sabien parlar el castellà i feien una mica el que volien" i, per això, va rebre les classes de catecisme en català. Afegeix que la seva experiència amb la llengua també va ser particular perquè la música en català va estar molt present durant la seva infantesa. I aquesta relació amb la música va ser l'inici d'una història que, més tard, la va portar a formar part de la segona generació de la Nova Cançó i a ser una veu anomenada per la crítica com "la veu exquisida".