El "privilegi" d'estudiar el català a l'escola durant la Segona República

BarcelonaDiferents persones amb projecció pública i nascudes entre els anys 40 i els 70 ens han explicat, durant les últimes setmanes, com van aprendre el català quan no s'ensenyava a l'escola. Però, què passava abans de la dècada dels 40? Un dels lectors de l'ARA ens ho explica.

El Joan Grañén (Vallfogona de Riucorb, 1919) va anar a l'escola dels germans Maristes d'Igualada i feia totes les classes en castellà menys el catecisme. Però l'arribada de la Segona República a Catalunya ho va canviar tot. Els "hermanos" maristes, que els alumnes anomenaven "armanus", van passar de portar sotana negra fins als talons a dur camisa i corbata, "l'armanu Olegario" es va convertir en el senyor Ramon Escolà i, el 1932, es van començar a fer classes de llengua catalana. Quan el Joan va acabar l'escola, va voler continuar les classes de català a l'Ateneu Igualadí, amb el senyor Gimpera com a professor, el pare de la model i actriu Teresa Gimpera. Ensenyava els alumnes amb la gramàtica catalana de Jeroni Marvà, que el Joan encara conserva.

Gràcies a a aquesta educació Grañén va aprendre a llegir i a escriure un català "més que correcte" que li va ser útil per enviar correspondència en la seva llengua des de la Batalla de l'Ebre. Escrivia cartes als pares i a la família totes les nits mentre que, de dia, era el darrer proveïdor d'una esquadra de polonesos i anava carregat amb el fusell metrallador lleuger. Al final, durant la retirada de l'exèrcit republicà, va seure esgotat a redós d'un marge a esperar que els feixistes el capturessin. Va anar a parar a quatre camps de concentració diferents, on escriure en català ja va ser més complicat. Només podia enviar una postal, en castellà. Va aprendre a fer lletra minúscula i, fins i tot, a escriure unes frases en vertical a sobre de les altres per aprofitar al màxim aquell espai fred i humit del cartró que es va acabar convertint en familiar.

El Joan és un lingüista gairebé autodidacte perquè ha dirigit i corregit textos de la revista 'Excursionisme', de Gràcia, i de 'La Torre Ferrera', la revista de Mont-ras (Baix Empordà), on viu actualment. Escriu cartes als diaris quan hi troba faltes ortogràfiques i la seva néta el recorda sempre amb el diccionari a les mans, per resoldre qualsevol dubte en el moment precís. I el castellà... "el castellà no m'interessa perquè Espanya va atacar Catalunya i la meva llengua i ara ho està tornant a fer", diu.

Sempre ha estat lligat a la cultura catalana. Cantava a la Coral Núria cançons tradicionals catalanes, és subscriptor de diversos diaris en llengua catalana i ha llegit autors com l'Albert Jané, el Josep Ruaix, l'Albert Pla Nualart i el Joan Solà. És subscriptor del 'Cavall Fort' des del primer número i es va encarregar de portar els fills a fer classes extraoficials en català. Grañén és conscient que va trepitjar l'escola durant uns breus anys en què els professors i els llibres van oferir a una generació la possibilitat d'aprendre a llegir i escriure en català. "Jo no pensava que fos un privilegiat, però ho era", explica.