Jaume Barberà: "Sense la consciència política no hauria fet classes de català"

BarcelonaParlava un català ple de barbarismes perquè l'escola no li va ensenyar la llengua i llegir en català li suposava un esforç tan gran que sempre ho feia en castellà fins que un dia el va moure la consciència. Jaume Barberà (Mollet del Vallès, 1955) va començar a llegir llibres en català pel seu compte amb 19 anys i es va apuntar a classes al CIC, a la Via Augusta de Barcelona. "Hauria tingut la necessitat d'aprendre a llegir i escriure qualsevol llengua que hagués parlat, però encara més si era la meva", explica.

Sense la consciencia política no hauria pres la decisió. Ell participava en la lluita antifranquista i, per tant, era actiu contra "l'opressió cultural" que el règim imposava. Va estudiar català com a "enfrontament i rebuig al darwinisme lingüístic i social". Aquesta va ser la seva resistència a una dictadura que "intentava eliminar Catalunya com a poble".

Barberà, periodista i presentador de televisió, creu que la situació actual no és tan diferent de la d'aquella època –malgrat els avenços– ja que la llei Wert "vol eliminar la comunitat lingüística igual que va intentar-ho el franquisme".

De petit l'havien castigat físicament moltes vegades per parlar català amb els seus companys. Per això no entén que hi hagi gent que negui que els catalans han patit una situació en què se'ls prohibia la seva llengua. "Si ara preguntéssim a tot l'estat si Catalunya ha patit repressió, segurament sortiria que no. Però és que, si preguntéssim si el català és una llengua, és possible que també diguessin que no". Això, diu, "és perquè a les escoles no s'ensenya l'Espanya diversa sinó l'Espanya única, i això serveix per crear aquest franquisme sociològic".

El presentador del programa 'Singulars' va començar a capbussar-se en la literatura catalana amb 'El mecanoscrit del segon origen', de Manuel de Pedrolo, quan encara li costava entendre certes paraules. Va acabar recomanant-lo a les seves classes com a professor de català d'Òmnium Cultural, potser perquè l'Alba i en Dídac, els seus protagonistes, sobreviuen en un món utòpic "igual que la cultura catalana resisteix en un escenari paral·lel al del règim".

Entre les seves primeres lectures també es troba el 'Cavall Fort' i 'Les aventures de Tom Sawyer', de Marc Twain. Recorda que aquesta última també parla de trencar les normes donant veu a un nen rebel, en Tom, i al seu heroi, Huckleberry Finn. El Huckleberry Finn de Barberà va ser Joaquim Maria Puyal, amb el 'Vostè pregunta', un programa que s'emetia al circuit català de TVE. En la seva militància l'acompanyava la música de la Nova cançó, peces de cantautors com Quico Pi de Serra i Lluís Llach, entre d'altres, en l'època en què 'L'estaca' es va convertir en el símbol de la revolta.