Castelló d'Empúries es transforma el primer cap de setmana de setembre en Terra de Trobadors (i joglars)

Castelló d'EmpúriesTerra de Trobadors, la festa medieval de referència a Catalunya, celebrarà del 6 al 8 de setembre la seva XXXII edició. Enguany, l’esdeveniment cultural i popular tindrà com a temàtica L’art de trobar i la joglaria al Comtat d’Empúries. La temàtica escollida en aquesta edició torna a estar fonamentada en un nou estudi encarregat per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries al musicòleg i especialista en repertori medieval Antoni Madueño, que ha fet una àmplia recerca sobre el fenomen cultural dels trobadors a la vila comtal. La investigació ha permès conèixer com era la vida dels trobadors i els joglars, qui els contractava, quines eren les seves tasques o quins instruments tocaven. També hem pogut conèixer que a Castelló hi havia una companyia de mercenaris, la família Seguí, lleial al rei de Tremissèn (Marroc), que passava diversos anys fora de casa i que s’enduien un joglar propi a qui encomanaven la tasca de recitar i cantar les seves proeses.

Bona part de la programació d’enguany gira al voltant d’aquesta temàtica. El fil conductor són tres dies decretats pel comte Ponç Hug IV, que celebra la seva arribada al Comtat amb un concurs de trobadors i joglars per trobar el millor artista. Aquestes són algunes de les propostes més destacades del programa, que inclou més de dues-centes activitats.

Espectacle itinerant que recrea una comitiva de benvinguda als Comtes, que s’acompanyaran de la confraria dels sabaters, la dels paraires, els representants religiosos, els nobles, els soldats, diversos joglars, trobadors, i altres col·lectius que recorreran els carrers més cèntrics fins a arribar a l’acte d’inauguració.

El Comte ha fet una crida per trobar el trobador o el joglar, i es porta a terme la primera mostra. Per això, cada col·lectiu de la vila comtal presenta el seu candidat amb il·lusió i competitivitat! Un cop hagin sigut presentats, el Comte convida a tothom als sopars medievals que es porten a terme en diferents places de la vila.

Enguany no se celebrarà un únic Sopar Medieval com era habitual a Terra de Trobadors, ja que aquesta proposta s’estén a tots els barris de la vila que acolliran diferents propostes de gastronomia medieval amenitzades amb actuacions diverses (música, malabars, contacontes…). Aquest nou format està fonamentat en documentació històrica que posa de manifest la celebració de sopars simultanis en diversos espais de la vila durant aquesta mena de celebracions.

Un any més, l’entitat de teatre i lluita dels Despertaferro, juntament amb els Arquers del Comtat, ofereixen un conflicte d’armes als peus de la muralla. L’espectacle La taula de reclutament representa un grup de mercenaris –els Seguí–, i el seu joglar, que seran protagonistes d’una batussa que anirà pujant de nivell. Aquest mateix espai acull el renovat campament de soldats. La companyia de teatre i recreació històrica Infestum Espectacles arriba amb un gran desplegament d’armes i armadures per mostrar-nos-en tots els secrets; la companyia Sordibus ens proposa una zona d’activitats familiars participatives, mentre que els Arquers del Comtat, al seu torn, hi desenvoluparan la seva activitat participativa de tir amb arc.

Si parlem de joglars i trobadors, parlem de música, lírica i poesia. Un dels gèneres dialogats de la lírica trobadoresca és el “partiment”, o “joc partit”, on dos o més trobadors componien una mateixa peça de forma conjunta sobre un tema específic sobre el qual acabarien debatent. El que avui en dia coneixem com a glosa o cançó improvisada n’és un llegat molt clar! Per això, Terra de Trobadors organitza la Primera Mostra de Cançó Improvisada, que es durà a terme de la mateixa manera que mostres de glosa d’arreu, a través de certes proves on els glosadors hauran de demostrar les seves habilitats en l’art de trobar, és a dir en l’art de dir i rimar, utilitzant les melodies habituals. Hi haurà sis glosadors i glosadores dels més reconeguts: Mireia Mena, Meg, Joanmiquel, Núria Casals, Joan Font, David Ibáñez i Arnau Sargatal. Els glosadors estaran acompanyats per l’orquestrina amb alguns dels músics més reconeguts de l’escena de la cançó improvisada: Guillem Ballaz, Panxito, i Marta Rius, que també en serà la mestra de cerimònies.

Amb el concert de Guillem de Berguedà, Terra de Trobadors obre una nova branca per acostar el públic a la cultura medieval a través d’interpretacions modernes. En aquest cas, es tracta dels sirventesos originals de Guillem de Berguedà, musicats i convertits en un espectacle de música, lírica i teatre. Fa 20 anys, Francesc Ribera, Titot, culminava la laboriosa tasca d’adaptar Guillem de Berguedà al català modern, musicar-ne els sirventesos i editar l’obra completa del trobador. En aquell moment, l’artista berguedà del segle XXI presentava l’obra de l’artista berguedà del segle XII acompanyat per una orquestra dirigida pel mestre Marcel Casellas. Ara Francesc Ribera presenta una nova versió de l’espectacle, amb una banda més reduïda i versàtil. I ho fa per desmentir un cop més i amb rotunditat tots els prejudicis que asseguren que els trobadors medievals eren uns pusil·lànimes. I té, per fer-ho, el millor material possible: l’obra de Guillem de Berguedà, el millor trobador, i també el més bèstia.

El Grup Cavallista de Castelló d’Empúries, la Cort d’Empúries, Despertaferro i Acers Trempats protagonitzen el Gran Torneig de Cavallers - Memorial Fernando Arnau, una de les activitats més populars. És un espectacle d’exhibició i d’habilitat que es renova cada any i que representa les lluites i els enfrontaments dels cavallers de l’època medieval amb tots els detalls i tota la solemnitat, seguint les formes i els costums de l’Edat Mitjana. L’activitat duu el nom de Memorial Fernando Arnau com a homenatge al fundador de l’entitat organitzadora del torneig.

L’Associació El Salner també adaptarà la seva proposta a la temàtica. La documentació ens explica que a Castelló existia una comunitat de beguines, que eren dones que van protagonitzar un moviment social i religiós sorgit a les darreries del segle XII a tot Europa. Eren dones, soles o en grup, que portaven una vida religiosa al marge de les estructures eclesiàstiques i familiars de l'època; dones independents de qualsevol autoritat masculina, fins a un extrem desconegut a l'època. Eren laiques i religioses al mateix temps, difícils de definir per als seus contemporanis, que també les denominaven "mulieres sanctae".

L'Església catòlica va perseguir les beguines des del principi del segle XIV. El 1312 (dos anys després que fos cremada Margarida Porete) van ser condemnades com a sospitoses d'heretgia, però no van desaparèixer. Durant la Revolució Francesa, al segle XVIII, van ser condemnades i prohibides, però la seva forma de vida ha persistit fins a l'actualitat.

Com ja és tradició des de l’any 2021, els Senyors del Foc ens regalen una vegada més una evocadora passejada pel Camí de l’Infern, un recorregut per diferents carrers de la vila transformats en l’infern després de la batalla: un jardí de foc, espelmes i emocions, amb la instal·lació de diferents estructures i artefactes, així com diversos actors que anirem trobant al llarg del camí. S’hi podrà entrar per grups, i per ordre d’arribada. El grup estarà sempre acompanyat per un guia; tot i així, els menors hauran d’entrar-hi sempre acompanyats per un adult.

El vessant acadèmic del festival és el cicle de conferències Miquel Pujol Canelles, que organitzen el Centre d’Estudis Trobadorescos de l’Ajuntament i l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG. Hi participen destacats especialistes i professors universitaris.

DRÄNIA, l’origen de la flama és un nou espectacle de foc multidisciplinari que combina tècniques de circ, dansa, acrobàcia, teatre, música… Una nova proposta de la companyia Drakonia, que es va estrenar a finals de juny i aterra a Terra de Trobadors després d’haver fet gira per França tot l’estiu amb un èxit indiscutible.

Els documents estudiats recentment per Antoni Madueño evidencien també que a Castelló hi havia un bordell, gestionat per l’administració municipal, a qui les meuques pagaven l’arrendament, és a dir el lloguer del bordell. Aquesta mateixa elit que governava la ciutat n’havia creat les normes. L’entitat Tocant el Cel escenificarà al llarg del cap de setmana diferents possibles situacions que es podien viure en un bordell com el de Castelló.

El mercat medieval és un dels principals atractius de l’esdeveniment, amb més d’una seixantena de parades d’artesans i comerciants que ofereixen al centre del municipi tota mena de productes. També al centre s’instal·len una quinzena de tavernes gestionades per les entitats locals que ofereixen propostes gastronòmiques als visitants.

Aquesta edició de Terra de Trobadors destaca per acollir diversos espectacles de companyies internacionals. Una de les actuacions més destacades és l’espectacle Edukikan, inclòs en l’espectacle de cloenda, protagonitzat per acròbates de Togo que fan acrobàcies, postures impossibles i altres bestieses sobre un parell de xanques molt rústiques de tres metres d’alçada. Des de Porto, arriben les joglaresses Lôa Trovadoresca, que oferiran un concert amb les seves cornamuses, percussions i cordes. També de Portugal arriben els acròbates i malabaristes multidisciplinaris Malatitsch, que mesclen diverses tècniques de diferents arts per crear espectacles sorprenents i plens d’emoció. Finalment, l’Associació Catalano-Eslava de Castelló d’Empúries presenta el projecte Gamaïun Slavik Voices per donar a conèixer la música i danses medievals dels diferents països eslaus. Es programen actuacions en diferents places i també es proposa un taller de danses eslaves durant el dia, al claustre de Santa Clara.

Durant el cap de setmana les entitats aniran portant a terme diverses escenes teatrals que enriquiran la trama general del cap de setmana. La Cort d’Empúries, Tequatre, Despertaferro, El Bordell, El Salner i altres entitats també ens oferiran les seves propostes teatrals relacionades amb el concurs de joglars que s’està duent a terme.

A l’espectacle de cloenda totes aquestes entitats actuaran de manera conjunta, en una escena que resoldrà la trama de tot el cap de setmana anunciant l’artista guanyador del concurs. El premi? Tenir l’honor de dirigir l’espectacle de comiat de la festa, que és una representació visual de la popular llegenda d’origen medieval: El cor menjat.