Com a casa (però al costat de l'hospital)

Barcelona"Vam arribar aquí l'agost del 2023. La meva filla va ser diagnosticada amb un càncer bastant estrany, un neuroblastoma, que és d'alt risc. Vam tenir la gran sort d'entrar en aquesta casa perquè, si no, no sé com ens ho hauríem fet", explica Paula Salguero, mare de la Paula de tres anys, mentre es prepara un cafè a la cuina de la casa de la Fundació Ronald McDonald a Barcelona. És de Girona i, juntament amb la seva parella, els primers dies que la Paula va estar ingressada "vivien" a l'hospital. "Quan ens van dir que teníem on allotjar-nos, se'ns va obrir el cel".

Les cases que la Fundació Ronald McDonald té arreu del món són un petit oasi de tranquil·litat enmig del tràfec que li suposa a una família tenir un fill en tractament mèdic lluny de casa. "És una llar fora de la llar", asseguren. La de Barcelona, oberta des de fa 22 anys —la primera a l'Estat—, es troba a cinc minuts de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i acull quinze famílies que tenen algun fill amb malalties o patologies que requereixen un seguiment constant, malgrat que l'hospitalització no sigui obligada, i que tenen la residència lluny de la capital catalana.

Ara, després de més d'un any, tenen bones notícies i la Paula i la seva família aviat podran tornar a casa, a Girona. "Els primers vuit mesos no podíem marxar i els vam passar tots aquí. Després ens van donar permisos des de l'hospital i vam anar un parell de dies a casa, perquè la nena també s'hi acostumés. Clar, va venir amb dos anys i es pensava que casa seva era aquí. Ara encara creu que hi tornarem per dormir", reconeix.

Sense restriccions

De fet, la casa de la Fundació Ronald McDonald està preparada perquè les famílies que acull puguin viure la seva situació amb certa normalitat. Disposen d'una planta baixa amb zones comunes: cuina, menjador, sales de jocs, jardí, espai de lectura i d'estudi perquè els infants puguin seguir el curs escolar amb totes les facilitats, etc. A la primera planta hi ha les habitacions, que tenen una capacitat de fins a sis persones. "Cadascú pot venir en la modalitat familiar que vulgui, pugui o tingui: avis, germans, etc. No està restringit a pares i fills, ja que busquem que se sentin com si fossin a casa seva dins de la situació tan difícil que viuen", comenten des de la Fundació.

Les famílies entren a viure a les cases de la Fundació Ronald McDonald per derivació de l'hospital, que té en compte els casos de tractaments llargs, en malalties com el càncer, o de temps d'espera per trasplantaments, en casos d'infants i joves que visquin a més d'una hora del centre hospitalari —el temps màxim exigit en cas d'espera d'un trasplantament. "Així, són els hospitals els que deriven les famílies a la Fundació. La Fundació no les escull. I les cases es troben en plena ocupació, no solem tenir habitacions lliures. Quan marxa una família, immediatament n'entra una altra". Tampoc hi ha res que estableixi el temps que les famílies s'hi poden quedar a viure. Marxen quan s'acaba el tractament. I hi poden estar famílies amb fills fins als 21 anys, ja que la durada dels tractaments infantils arriba fins a aquesta edat.

Com que en molts casos els tractaments acostumen a ser llargs, la Fundació facilita a les famílies que puguin tenir aquest espai que els acosti a la normalitat. En el cas que l'infant que rep tractament tingui germans en edat escolar, els facilita l'escolarització en una escola que hi ha just al davant de la Fundació, just a l'altre costat del Passeig de la Vall d'Hebron. I si el nen que està en tractament necessita fer les classes a la mateixa casa, l'Ajuntament de Barcelona les facilita. Per això, per la cerca d'aquesta normalitat, encara que pugui semblar una mica contradictori, els metges no poden entrar a la casa de la Fundació. "Si necessiten res, tornen a l'hospital, però els nens saben que aquí no hi ha agulles, ni bates blanques. És el seu espai segur i de tranquil·litat".

A les tardes l'hora clau són les sis. És quan comencen els tallers i activitats que els ocupen a tots: música, manualitats, tallers de cuina, classes de pintura, etc. Els voluntaris són una peça determinant perquè funcioni aquest engranatge i tots tinguin el seu moment de distracció. "Aquí s'intenta mostrar alegria i fer que s'ho passin bé. Aquí no passa res dolent", recorden des de la Fundació Ronald McDonald. "A part de l'equip, tens el suport d'altres famílies, que et serveix també per distreure't, compartir, riure, plorar... I això sempre va bé", afegeix la Paula, que compta les hores que falten per la barbacoa que han organitzat totes les famílies que ara conviuen a la casa de Barcelona.