Mai no llançarem la tovallola de la cultura ni de l'escola
Intervenció del director de l'ARA en l'acte de presentació de la Bernat Metge als jardins de l'Ateneu Barcelonès
Avui fa tres anys que va caure Lehman Brothers i vam saber que el món s'ensorrava. Me'n recordo molt bé perquè d'aquí quatre dies el meu quart fill farà tres anys. Va néixer just quan la crisi esclatava, i els amics que venien a veure'ns a la clínica ens deien: vols dir que és el millor moment per portar un nen al món? Jo els responia: vols dir que és el millor moment perquè em diguis això? I a més era el millor moment, segur: ja que no cobraré pensió de jubilació necessito el màxim de fills, a veure si algun em manté.
Quan vam decidir fer un diari, també ens ho deien: voleu dir que és el moment, si tots s'estan morint? I vam dir, per això mateix, si tots s'estan morint fem-ne un de nou, de diari, així n'hi haurà algun de viu. I ara que fa deu mesos que fem un diari hi ha gent que ens assegura que un diari necessita vendre tovalloles, ganivets o cassoles per sobreviure. I vam dir: si tothom ven ganivets i cassoles, és millor que oferim clàssics en llatí i grec. Que la gent entre ganivetada i cassolada pugui llegir Ciceró.
Aquests clàssics no són una cassola però fan bullir l'olla del cervell. No són ganivets, però tenen tapa dura i si us en llancen un potser l'aturen. I no són cap tovallola, però és que a l'ARA no volem llançar la tovallola de la cultura. Som un producte cultural, estem al costat de la cultura, i les nostres promocions, la pel·lícula Pa negre o llibres com Les veus del Pamano, el videoclip de Manel, o els CD de Raimon o Feliu Ventura, són promocions culturals.
Quan fas bogeries, com treure un diari quan tots van de baixa o vendre llibres en llatí i grec i català, tres llengües que algú voldria mortes, les tres, o almenys una d'elles, t'adones que no estàs sol. Tenir 233 persones que ja s'han subscrit ens fa adonar que no estem sols en la bogeria. Ara que tot és tan difícil, que tot porta tanta feina, almenys fem l'esforç per coses que paguin la pena.
El que ens agrada més d'aquesta operació, campanya, objectiu, repte, és arribar a les escoles. L'ARA ha nascut per ser al costat de les escoles, dels mestres, dels pares i mares, i per descomptat de la immersió.
I no ens conformem amb defensar que no podem fer ni un pas enrere. En volem fer endavant. Per tant, ens tindreu sempre a favor de la immersió, i a favor de tenir un pla per a l'escola catalana 2020, o 2025, de millorar l'ensenyament de l'anglès, de combatre el fracàs escolar, d'aplicar la digitalització, i alhora que a les biblioteques escolars no hi faltin els clàssics.
Ara que fa tres anys que va caure Lehman Brothers llegeixo l'Aurea Dicta, recull de cites clàssiques que formen part del primer lliurament de la Bernat Metge. I hi trobo: "El crèdit de cadascú és proporcional al nombre de monedes que guarda a la caixa (Juvenal)". Si Lehman Brothers haguessin llegit això no ens costaria tant entendre l'endeutament. Decideixo que tindré l'Aurea Dicta sempre a prop. Tenir Ciceró, Horaci, Plató i companyia de col·laboradors de guàrdia, millorant el present, no estarà malament.
En tot cas, en un món d'incerteses, creiem que sempre hi haurà periodisme, sempre hi haurà marques de comunicació que tinguin prestigi, si se'l saben guanyar, sempre tindrem els clàssics, sempre tindrem mestres amb vocació, i·lusió i passió, sempre treballarem per una escola de qualitat, i sempre tindrem cultura catalana.
Gràcies a tots per fer-ho possible, ARA i aquí.