Cal promoure hàbits de consum responsable

He passat de no reciclar res a tenir cinc papereres diferents a casa. Quan estudiava a la universitat vaig fer una estada a Alemanya i allà vaig tenir la sensació que necessitaves fer un màster per saber a quin contenidor havies de tirar la brossa: vidre marró, vidre verd, vidre transparent, paper, envasos quadrats, llaunes... A mi em semblava un embolic però a la gent d'allà no li costava gens.

A poc a poc la separació de deixalles s'ha anat instal·lant a casa nostra i ara em sembla el més natural del món. Les nenes sempre pregunten abans de llençar alguna cosa: "Mare, això va aquí?" Elles saben perfectament que l'entrepà de l'esmorzar no pot anar amb paper d'alumini i que és millor dur cantimplora que ampolla de plàstic. Crec que s'està fent una feina increïble a les escoles.

Tot i així, hi ha coses que em preocupen i que em plantejo: és realment efectiva la separació? ¿Segur que no acaba anant tot al mateix lloc? Potser caldria que ens ho expliquessin una mica millor.

També penso que s'haurien de dedicar molts més esforços enfocats a reduir les deixalles, a no generar-ne. ¿Com pot ser que a molts supermercats encara es vegin sis pomes en una safata de plàstic embolicades amb cel·lofana? ¿Realment cal embolicar els regals que ja van en una bossa bonica? ¿Com pot ser que encara es fabriquin envasos i coses d'un sol ús? Crec que promoure hàbits de consum responsable és tant o més important que la separació de residus i que caldria tenir regulacions més estrictes per evitar la sobreproducció de deixalles.