La bretxa idiomàtica, un rival a batre al llarg de tota la vida professional

Ens trobem en plena era de la internacionalització i la digitalització. Els sectors productius i econòmics del nostre país desenvolupen la seva missió en un marc global, on les fronteres espaciotemporals es desdibuixen. Un marc que requereix que els comandaments superiors i intermedis, i també les posicions tècniques i de base, tinguin per la mà els idiomes en què es fan els negocis. Una competència lingüística que cal desenvolupar des de les etapes formatives primerenques i al llarg de tota la vida professional. 

Fer del coneixement dels idiomes estrangers una prioritat de país: aquest és l’objectiu que s’ha fixat FemCAT. Per materialitzar-ho, compta amb dues eines: l’Observatori dels Idiomes, conjunt d’indicadors de la bretxa entre l’oferta i la demanda de competències lingüístiques, i la Iniciativa pels Idiomes, amb la que juntament amb altres entitats empresarials impulsa propostes per millorar l’encaix, augmentar el coneixement d’idiomes i potenciar la competitivitat de les empreses. I és que la competitivitat de les empreses i, de retruc, de l’economia d’un país, no només s’entén en termes de productivitat, sinó també pel dinamisme i les habilitats de les persones. La diversitat lingüística, un element clau per al desenvolupament personal i cultural, és una competència fonamental en un mercat laboral cada cop més dinàmic. 

Hàndicap

A Europa coexisteixen 24 llengües oficials. No és d’estranyar, doncs, que el multilingüisme sigui una de les vuit competències per a l’aprenentatge al llarg de la vida que es promou des de la Unió Europea. Gairebé dues dècades després de posar-s’ho com a objectiu, però, cap país de la Unió disposa de mesures poblacionals de nivell de coneixement d’idiomes. Es fa un esforç molt gran per millorar-ne l’ensenyament durant l’etapa obligatòria, i els idiomes representen una de les majors partides a la formació ocupacional i bonificada, però, tot i això, les empreses internacionalitzades o que tenen intenció de fer-ho no troben personal tècnic amb un bon nivell d’idiomes. El fet que durant el primer semestre de 2022 les exportacions catalanes s’enfilessin un 17,2% respecte al 2021, segons dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, hauria de servir com a motivació extra. 

Full de ruta

La Unió Europea disposa de nombroses iniciatives per millorar el coneixement d’idiomes entre la població: destinades tant a l’alumnat com al professorat, a la ciutadania i professionals de totes les edats, i abanderades pels programes de mobilitat com el veterà Erasmus. Allò que no es mesura no es pot millorar, i malgrat que la Unió Europea en va dissenyar els mecanismes a principis de segle, no s’ha aconseguit encara sistematitzar la mesura del coneixement d’idiomes a la fi de cada etapa educativa. FemCAT advoca per fer partícips de l’esforç, de formació i acreditació, tant l’ensenyament reglat com l’ocupacional. Alhora, difon la transversalitat de la necessitat d’idiomes en tots els perfils professionals. Conèixer millor la bretxa entre oferta i demanda i posar el llistó d’exigència a escala europea ajudarà a adaptar la formació i mobilitat a les necessitats de la població de totes les edats i situacions. 

OPINIÓ

Les diverses bretxes lingüístiques

Els membres de FemCAT volem contribuir a fer de Catalunya un dels millors països del món, des de la nostra condició d’empresaris i empresàries compromesos amb Catalunya. Ens preocupa la bretxa entre oferta i demanda d’idiomes al món laboral i promovem el coneixement de llengües per crear oportunitats per les persones i les empreses. La necessitat és transversal a tots els llocs de treball: les empreses internacionalitzades cerquen persones capaces de llegir documentació tècnica, mantenir converses i resoldre problemes de clients i proveïdors de tot el món. Per a les persones, un bon coneixement d’idiomes és una credencial valuosa per una trajectòria professional rica, i aporta la possibilitat de comprendre i gaudir experiències culturals i humanes més variades. Les dades parcials que hem recopilat a l’observatori de FemCAT mostren una evolució positiva, però amb moltes bretxes. La bretxa social, amb el reforç d’idiomes com a activitat extraescolar reservada a qui s’ho pot permetre. La bretxa de formació: és rar un bon nivell d’idiomes entre els graduats de la Formació Professional, perfils imprescindibles. La bretxa de la tercera llengua: si bé l’anglès, llengua franca internacional, és cabdal, els mercats prioritaris a Catalunya parlen francès, alemany i altres llengües. Entre les empreses, la bretxa de la dimensió: les empreses grans poden fer visible la seva projecció internacional, mentre que no es coneixen les opcions que ofereixen els nombrosos “campions ocults” mitjans i petits. La bretxa del territori, amb el talent estranger concentrat a la regió metropolitana. Totes elles limiten la trajectòria de les persones i la competitivitat de les empreses, i poden ser abordades. Des de FemCAT animem les persones de totes les edats a aprendre idiomes, i demanem als poders públics que intensifiquin l’esforç, començant per la sistematització de la mesura del nivell assolit a cada etapa educativa, tal com recomana la Unió Europea.