Si sóc becaria, he de fer declaració de renda? Quantes factures puc desgravar?
Gemma - En el cas dels rendiments bancaris, si hi ha més d'un titular, pot declarar el total un sol contribuent o s'ha de fer al 50% en cas de ser dos titulars? Gràcies.
p { margin-bottom: 0.21cm; } Hola Gemma,
En relació a la teva consulta et comento la situació. Els comptes bancaris s’obren per defecte en règim de cotitularitat i entenent que els titulars del compte són propietaris a parts iguals dels diners que hi ha. Això fa que les entitats financeres declarin a Hisenda que els interessos generats corresponen de forma proporcional a cadascun dels titulars.
Tot i això, seria possible obrir un compte bancari dient a l’entitat financera que la titularitat és, per exemple, del 75% per a una persona i del 25% per a l’altra. És difícil ja que es tractarà d’una situació poc habitual quan et surts del que és ‘normal’ tot son dificultats però és totalment possible i legal. D’aquesta manera, quan el banc declari els interessos a Hisenda, els imputarà segons la titularitat del 75-25% que consti al compte bancari.
Una altra via, encara més complicada seria poder justificar que a origen (és a dir en el moment d’ingressar els diners al compte) els diners eren d’un sol contribuent. Si pots acreditar això, tens una base legal per declarar els interessos al 100% en un sol dels titulars. Tot i això ja ets pots preparar per una possible paral·lela per als dos titulars del compte. Per a un ja que no declara uns interessos que consten a Hisenda ja que així li ho ha dit l’entitat financera, i per a l’altre perquè ha declarat més interessos dels que realment consten a Hisenda.
En resum, el que comentes, si bé és tècnicament possible acreditant que els diners eren només d’un dels titulars és poc recomanable ja que pots acabar amb una revisió de la declaració i Hisenda podria acabar no acceptant el que has fet ja que contradiu la titularitat del compte i que haguessis d’acabar presentant un recurs.
Salutacions.
p { margin-bottom: 0.21cm; } Dolors - Si sóc arrendadora d'un pis, quines despeses em puc deduir al fer la declaració de la renda del 2010? Moltes gràcies.
p { margin-bottom: 0.21cm; } Hola Dolors,
Com a arrendadora d’un pis, les despeses deduïbles que pots posar al teu IRPF son les següents:
En primer lloc, pots deduir els interessos i despeses relacionades que hagis pagat de préstecs demanats per a la compra o obres de millora de l’immoble. També pots deduir les despeses de manteniment i reparació del pis. Un cop deduïdes aquestes despeses, immoble per immoble, el resultat no pot ser negatiu. Si ho fos, la pèrdua l’hauràs de compensar amb resultats positius del mateix habitatge en els propers quatre anys.
Després de deduir-ne les anteriors, pots deduir també les següents despeses:
-Tributs: IBI, escombraries, enllumenat, etc…
-Serveis personals (porteria, vigilant, jardiner, etc…)
-Serveis Jurídics
-Assegurances de la finca
-Serveis i subministraments
-Amortització de l’immoble calculada com el 3% del més gran entre el valor cadastral o d’adquisició de l’edificació excloent el valor del sòl
-Morosos: Es declaren com a ingrés i, si fa més de sis mesos que no paga, a comptar des de la primera gestió feta per cobrar, els saldos deguts es poden posar com a despesa. Si el llogater entra en concurs de creditors, no cal esperar a que transcorrin aquests sis mesos.
Les depeses de comunitat no són directament deduïbles. Cal veure la liquidació de despeses de la comunitat i agafar la part que correspon i posar-la a cadascuna de les categories abans detallades. Compte perquè, de vegades, dins de les liquidacions de comunitat hi conceptes que no són despesa deduïble i que són millora, com seria el cas, per exemple, de la instal·lació d’ascensor en una finca on abans no n’hi havia.
Una salutació.
p { margin-bottom: 0.21cm; } Agnès - He consultat l'esborrany de la declaració i em toca pagar 2600 euros. Treballo a dos llocs. A un, cobro uns 26.000 euros/any i em treuen un 21% d'IRPF. A l'altre, 9.000 euros/any i em treuen un 10%. Amb aquests comptes, jo calculava que em tornarien diners a la declaració del 2010, però durant dos mesos de l'any passat (ja gairebé ni hi pensava), vaig fer una substitució en una escola i vaig cobrar 3.000 euros i només em van treure un 2% (estic soltera i no tinc càrregues familiars). Per tant, suposo que ve d'aquesta poca retenció que ara hagi de pagar tants diners, oi? La meva consulta és si quan trobo una feina que és només per un temps concret, puc demanar d'entrada que em treguin més d'IRPF perquè això no em torni a passar, o l'empresa està obligada a treure't només el mínim? Una altra pregunta: suposo que amb el que ingresso anualment, no em puc desgravar el lloguer del pis, oi? Em podries explicar com funciona? Moltes gràcies!
p { margin-bottom: 0.21cm; } Hola Agnès,
He fet quatre números amb les dades que envies i no em quadra del tot. Els ingressos són de 26+9+3 i, amb les retencions que dius, el que hauries de pagar d’IRPF serien uns 1.700 euros, si la substitució és de 3.000 * dos mesos, llavors si que em quadren els 2.600 que dius.
El motiu de que hagis de pagar tant és, com comentes, la poca retenció que t’han fet a la substitució.
Tot treballador té dret a demanar que se li apliqui un tipus de retenció superior al legalment establert. La comunicació es fa per escrit (carta signada és suficient, essent recomanable en dues còpies i que el treballador en conservi una amb el ‘rebut’ per part de l’empresa) i té efectes per a la resta de l’any (és a dir que cal sol·licitar-la anualment).
Si et tornes a trobar en la situació, la retenció que hauries de demanar seria la mateixa, o una mica superior a la que tens a la feina millor pagada. Tot i això, et recomano que demanis consell al respecte per a intentar no passar-te en la retenció.
En relació al lloguer, només és aplicable per a bases imposables inferiors a 24.000 euros pel que fa a la deducció estatal i de 20.000 euros per la deducció autonòmica (és altres requisits) pel que no en tindries dret. Fes un cop d’ull a les altres consultes ja que en una d’elles he detallat els requisits per a aplicar aquesta deducció.
Un salutació.
p { margin-bottom: 0.21cm; } Bet - Sóc becaria i m'han dit (des de la institució que em dóna la beca) que el que rebo està exempt d'IRPF. Haig de fer la declaració igualment? A quina casella he de posar la quantitat que he rebut per aquesta beca? Moltes gràcies.
p { margin-bottom: 0.21cm; } Hola Bet,
Si ets beneficiaria d’un beca per estudi o investigació i el pagador és un ens públic o una entitat sense ànim de lucre a qui s’aplica el règim fiscal especial d’aquestes entitats, la beca que cobres està exempta de tributar a l’IRPF.
Tot i això, si fas declaració d’IRPF per altres conceptes, recorda declarar-la ja que les rendes exemptes no tributen però es tenen en compte a efecte d’aplicar altres qüestions en l’IRPF.
La casella on hauries de fer-les constar és la casella 687.
Una salutació.
p { margin-bottom: 0.21cm; } Xavi - En cas de voler incloure factures per reformes (instal·lació calefacció i finestres alumini), quins són els límits (per ingressos i imports factures) i quines les limitacions (tipus concrets de calderes o tipus d'alumini)? Moltes gracies.
p { margin-bottom: 0.21cm; } Hola Xavi,
La deducció a l’IRPF per obres de reforma no estableix quina mena de caldera o fusteria exterior cal instal·lar, només es refereix a que cal acreditar que l'obra en concret millora l’eficàcia energètica de l’anterior. Per poder acreditar-ho, la factura de l’instal·lador serà determinant pel que et recomanaria que en la factura fessis constar les característiques tècniques del que has instal·lat. De fet, conserva un pressupost on l’instal·lador faci referència a coses com: desmuntatge de caldera amb xxx característiques i instal·lació de nova caldera amb yyy característiques (on es vegi que la nova caldera és més eficient que l’anterior). Et serà de gran ajuda per justificar-ho a posteriori.
En relació als límits i requisits:
La Base Imposable ha de ser inferior a 53.007,20 euros.
Deducció és el 10% sobre el que anomenem la base de deducció.
Base de deducció serà l’import pagat per les obres, sempre que es faci via transferència, targeta de crèdit o xec (no s’admet el pagament en efectiu).
La base de deducció té varis límits. En primer lloc respecte de l’import de les obres que dona dret a deducció. La quantitat sobre la que es pot aplicar el 10% de desgravació té com a màxim la quantitat de 12.000 euros per habitatge, independentment del nombre de propietaris. En cas que hi hagi més d’un propietari, el límit de 12.000 euros es reparteix entre els propietaris que puguin gaudir de la desgravació (base imposable inferior a 53.007,20 euros).
En segon lloc, hi ha un límit a l’hora de declarar la base anterior a l’IRPF. La base de deducció (els 12.000 euros màxims que he dit abans) a declarar i sobre la que apliquem el 10% de desgravació no pot excedir de 4.000 per declaració de renda, sempre que la base imposable no sigui superior a 33.007,20 euros. Els excessos es poden posar en les declaracions dels 4 anys següents i gaudir també del 10% de desgravació.
En el cas que la base imposable estigués entre el 33.007,20 i els 53.007,20 euros, la base màxima es calcula aplicant la següent fórmula: base màxima= 4.000 – 0,2 * (base imposable -33.007,20).
p { margin-bottom: 0.21cm; } p { margin-bottom: 0.21cm; } Guillem - Sóc treballador de l'administració. Les despeses generades pel pagament a advocats i procuradors en un procés contenciós administratiu contra la Generalitat, són deduïbles fiscalment en la declaració de renda? Gràcies.
Hola Guillem,
Estaria bé saber quin és el motiu pel què ha incorregut en aquestes despeses per donar-te una resposta més exacte. Assumint que aquestes despeses s’han produït per un litigi de caire laboral, dir-te que l’IRPF permet que posis com a despesa deduïble del teu salari les despeses de defensa jurídica per litigis amb l’empresa on es treballa. Tot i això, el límit màxim que pots deduir és de 300 euros anuals.
Una salutació.
p { margin-bottom: 0.21cm; } Núria - El 2009 ens vam comprar, amb la meva parella, un pis i vam anar-hi a viure. Fins llavors vivíem des de feia 5 anys en un altre pis, també de propietat. Era el nostre habitatge habitual i ens desgravàvem les quotes de la hipoteca com a tal. Al canviar d'habitatge, vam posar de lloguer el pis que deixàvem. El nostre habitatge habitual passa a ser el nou pis. El primer dubte que se'm planteja és si tinc dret a la deducció per compra d'habitatge habitual del pis on visc ara. Entenc que del pis antic que ara està llogat no me'n puc deduir les quotes de la hipoteca i l'he de declarar com a rendiment del capital immobiliari. A principis del 2010, em vaig separar de la meva parella (no estàvem casats) i m'he quedat a viure al pis jo amb el nostre fill. Qui era la meva parella continua pagant la meitat de la hipoteca del pis on visc jo i el seu fill. El segon dubte és: quina part de la hipoteca tinc dret a desgravar-me? I, ja per acabar, quan vam adquirir el nou habitatge, els meus pares van haver d'hipotecar part del seu pis. La tercera i última qüestió és, pot algú (els meus pares o jo) deduir-se els pagaments d'aquesta hipoteca? Moltes gràcies per la seva ajuda. p { margin-bottom: 0.21cm; }
Hola Núria,
En relació al cas que comentes, et comento part per part.
Canvi d'habitatge al 2009, sense vendre l’antiga:
La deducció d'habitatge habitual, quan ja s’ha gaudit de la mateixa en habitatges anteriors, només es pot aplicar en la mesura que el que paguis del nou pis excedeixi del que ja vas desgravar de l’anterior. Per posar-ho en un exemple molt simple, seria el següent: Compres un primer pis per 200.000 euros i te’l desgraves tot. Després, sense vendre’l, en compres un altre per import de 350.000. La deducció del nou pis només es podrà fer 150.000 euros, ja que els primers 200.000 ja els vas desgravar en l’anterior. Com és lògic, si hi ha hipoteques pel mig, la cosa es complica ja que hauríem de veure quin ha estat l’import real que has deduït a la teva declaració del pis antic, i així saber quin és l’import que pots deduir del nou.
Pis antic que ara està llogat:
Com bé dius, es tracta d’un rendiment de capital immobiliari i podràs deduir part de la hipoteca pagada. En concret, podràs deduir dels ingressos la part dels rebuts d’hipoteca, mentre que la part de devolució del principal no serà despesa deduïble.
2010 i separació de la parella:
Només et podràs desgravar la meitat de la hipoteca que pagues tu, i que ha de correspondre amb el % de titularitat del pis.
Hipoteca dels pares:
De la teva explicació no em queda del tot clar el que planteges. Si la situació fos que vas ser tu que vas demanar el préstec i els teus pares van donar como a garantia el seu habitatge, no hi ha problema a que puguis deduir la hipoteca. En el cas que hagin estat els teus pares els que han demanat els diners fent una hipoteca sobre casa seva, per després entregar-te a tu els diners i que tu els destinessis a comprar l'habitatge, llavors la cosa es complica. El que tenim és, o bé una donació dels teus pares cap a tu, o bé un préstec que ells et fan i que tu els estàs retornant cada més (entenent que en el fons ets tu qui els dona els diners perquè paguin la hipoteca).
Suposo que cap de les operacions abans esmentades s’han documentat degudament (donació o préstec) amb el que, si bé es podria haver desgravat aquesta hipoteca, et recomano que de no tenir-ho tot ben justificat, t’abstinguis de deduir res per aquest concepte ja que, en cas de revisió per part de l’AEAT, és molt probable que consideressin que el que els explicaries no està prou justificat i et denegarien la desgravació i aplicarien la sanció corresponent.
Una salutació.
p { margin-bottom: 0.21cm; } Raimon - Un familiar em diu que puc fer constar com a despeses en la base de la deducció per inversió en habitatge habitual l'import de l'assegurança de vida que vaig contractar conjuntament amb la hipoteca al comprar un pis l'any 2009. És correcte? En cas afirmatiu, cal satisfer alguna condició en particular? Gràcies per endavant.
p { margin-bottom: 0.21cm; } Hola Raimon,
Durant molt de temps, el criteri de l’AEAT va ser de no acceptar la deducció de les assegurances de vida en garantia de pagament de préstecs que ens demanen que contractem les entitats financeres quan adquirim un habitatge. Per sort, aquest criteri ha canviat i ara es permet que apliquem la deducció sempre que demostrem que era un requisit necessari, imposat per l’entitat financera a l’hora de concedir el préstec.
Una salutació.
p { margin-bottom: 0.21cm; } Anna - Durant el 2010 vaig percebre una paga provinent de l'atur per mes grans de 52 anys que durant aquest 2011 m'han fet tornar, diuen per cobrament indegut. He de pagar els impostos com si no l'hagués retornada? Com puc fer-ho per no haver-los de pagar, si durant aquest 2011 ja he retornat tota la quantitat cobrada? Gràcies.
p { margin-bottom: 0.21cm; } Hola Anna,
En aquest cas, estem davant d’una percepció indeguda o el que és el mateix, una quantitat que no ha estat considerada com a renda del treball i, per tant, no subjecte a tributació. No l’has d’incloure, doncs, al teu IRPF del 2010.
Tot i això, et recomano que conservis ben identificats tots els documents al respecte ja que es podria produir la circumstància que Hisenda t’ho reclamés si ha estat mal declarada pel pagador. En aquest cas, hauries de dirigir-te a la teva Administració de l’AEAT i aportar els documents en què vas fer el reembors per resoldre el problema.
Una salutació.
p { margin-bottom: 0.21cm; } Oriol - Deducció per lloguer d'habitatge habitual: Hi ha dues deduccions, una del govern i l'altra autonòmica. La meva parella compleix els requisits de les dues deduccions, això fa que passi d'haver de pagar 158 a que li tornin 500 (més o menys). Això és normal? Té dret a fer les dues deduccions? En la base de l'estalvi, tinc despeses de compra-venda d'accions. Quan les posa al programa pare, em resten a la base de l'estalvi fins fer-la negativa. Es correcte això? Jo pensava que només es podien deduir dels beneficis que havies obtingut amb la venda, però no que es pogués deduir sobre el total de la base on s'inclouen dividends, interessos de comptes, etc. que no tenen res a veure amb les accions. Crec que feu un servei molt bo com a mitjà de comunicació, no baixeu la guàrdia si us plau. Gràcies.
p { margin-bottom: 0.21cm; } Hola Oriol,
En relació a les teves preguntes:
Tal i com dius, la deducció per lloguer d'habitatge habitual es divideix en deducció estatal i en deducció autonòmica. La deducció estatal permet deduir del que has de pagar d’IRPF el 10,05% del lloguer pagat (amb certs límits) sempre que la base imposable no superi els 24.020 euros anuals.
La base màxima (és a dir l’import sobre el que apliques el 10,05%) de la deducció és:
1) 9.015 euros anuals, si la base imposable no superi els 12.000 euros anuals.
2) Si la base imposable està entre 12.001 i 24.020 euros, llavors el límit sobre el que pots aplicar la deducció del 10,05% serà resultat d’aplicar la formula següent: Base màxima = 9.015 – 0.75 * (base imposable – 12.000)
Per exemple, una persona que ha pagat en concepte de lloguer d'habitatge habitual 11.000 euros durant l’any i que té una base imposable de 23.000 euros tindrà dret a una deducció del 10,05% sobre 9.015 euros. És a dir, 906 euros que podrà restar de l’IRPF que tingui a pagar. Observa que tot i haver pagat un lloguer d’11.000 euros, només pot aplicar la desgravació sobre 9.015 euros que és el límit màxim segons la situació del punt 1) anterior.
Pel que fa a la deducció autonòmica, pots deduir també el 10% (amb un màxim de 300 euros en declaració individual) de que has pagat en concepte de lloguer sempre que la base imposable no superi els 20.000 euros, i sempre que el que s’ha pagat en concepte de lloguer sigui més del 10% dels teus rendiments nets, a més has d’estar en alguna de les següents situacions:
- Tenir 32 o menys anys a 31/12/10
- Haver estat en atur durant més de 183 dies durant l’any
- Tenir un grau de discapacitat igual o superior al 65%.Tenir un grau de discapacitat igual o superior al 65%
- Ser vidu o vídua i tenir més de 65 anys
Si es compleix alguna de les situacions anteriors i, a més, es tracta d’una família nombrosa, el límit de 300 euros passa a ser de 600 euros anuals.
Per últim, si el lloguer està a nom de dues o més persones l’import de la deducció (el 10% de lloguer amb els límits esmentats) no pot superar per el conjunt d’elles els 600 euros. En cas de superar aquest import, els 600 euros es prorrategen entre els llogater que tinguin dret a la deducció.
En resum, si es compleixen els requisits anteriors, felicitats, la teva parella té dret a la deducció per lloguer.
Com que és un tema complex, et recomano que repassis bé les dades i la situació de la teva parella per evitar que s’apliqui una deducció que no li correspon i acabeu amb una sanció per part de l’AEAT.
La base de l’estalvi es divideix en dos apartats, en primer lloc tenim el que anomenem Rendiments de Capital Mobiliari que inclou els interessos, dividends, rendiments de bons i obligacions (fins i tot els resultats generats per la seva transmissió) i els productes d’assegurança, si el resultat d’aquesta base és positiu, tributa al 19-21%. Hi ha una segona part dins la base de l’estalvi que correspon a les alteracions patrimonials, bàsicament els resultat obtinguts per la venda d’accions, fons d’inversió i immobles. Per calcular els guanys o pèrdues el que fem és calcular la diferència entre el valor d’adquisició (preu de compra o valor declarat en l’herència –si és el cas- més despeses generades en la compra o herència que puguem justificar) i el valor de transmissió (preu de venda menys les despeses generades en la venda). Òbviament, el resultat pot ser negatiu i provocar una pèrdua patrimonial. Aquesta pèrdua es podrà compensar amb altres operacions que hagin generat guanys, si no n’hi haguessin prou o no n’existissin, es genera un resultat final negatiu a aquesta part de la base de l’estalvi.
L’inconvenient és que no podem connectar les dues parts de la base de l’estalvi, o el que és el mateix, pots haver cobrat interessos d’un compte bancari i tenir un resultat positiu als Rendiments de Capital Mobiliari de la Base de l’estalvi i una pèrdua a les alteracions patrimonials però no les podràs compensar. Els interessos pagaran impostos mentre que la pèrdua patrimonial queda pendent de compensar en les teves declaracions d’IRPF dels propers 4 anys amb els futurs guanys que obtinguis en futures vendes d’accions, fons d’inversió o immobles.
Responent doncs a la teva pregunta, la pèrdua que has generat venent accions no es pot compensar ni amb interessos ni amb dividends ja que estan a un apartat diferent de l’IRPF i hauràs de veure si en els 4 anys següents pots generar beneficis i compensar la pèrdua generada.
Una salutació.
p { margin-bottom: 0.21cm; } Magda - L'any passat tenia dos préstecs i un d'ells desgravava a l'hora de la declaració perquè estava relacionat amb l'habitatge. Al novembre, els vaig cancel·lar tots dos i vaig fer-ne un de sol nou en un altre banc. A l'hora de desgravar, aquest últim per la renda no podrà ser del 100% no ? Gràcies.
p { margin-bottom: 0.21cm; } El que comentes és correcte. Si has fer un re-finançament i vas unir dos préstecs, un d’ells que et donava dret a deduir i l’altre no, podràs continuar desgravant el nou préstec però només parcialment. Per fer el càlcul, aplica una simple regla de tres i treu el tant per cent del nou préstec que pots desgravar.
Et recomano que documentis la operació de re-finançament amb tots els documents que tinguis i que ho conservis ben arxivat. De fet, seria també recomanable que facis una mena de memoràndum explicant com s’ha fet tot, els imports, les entitats financeres, el nou préstec, etc… t’ho dic per què la meva experiència m’ha demostrat que passen els anys, un dia apareix Hisenda i et demana la justificació de perquè et desgraves un préstec i costa molt llavors recopilar les dades o poder acreditar el que et demanen.
Una salutació.
