Barcelona millora la xarxa de transport públic gràcies a la tecnologia BIM

Les xifres no enganyen: la crisi climàtica a què ens enfrontem és greu i va 'in crescendo'. Un motiu més que suficient perquè els governs central, autonòmics i municipals posin en marxa mesures que afavoreixin la sostenibilitat i altres formes de vida més respectuoses amb el medi ambient. Un dels que ha promogut aquest tipus de treballs és la Generalitat de Catalunya, que ha dut a terme tres projectes d'enginyeria civil per millorar la seva xarxa de transport públic, amb un èxit en què ha tingut molt a veure la metodologia BIM (Building Information Modeling).

Cal destacar que aquesta metodologia té cada dia més adeptes entre els sectors de l'arquitectura, l'enginyeria i la construcció, ja que permet unir en un únic model digital tota la informació d'un projecte, a la qual poden accedir totes les persones implicades, tenint així, a l'abast de la mà, les dades més actualitzades i les correccions davant de les possibles incidències ocasionades durant el transcurs del treball.

Així, per assolir l'objectiu de reducció de la contaminació, i amb aquesta tecnologia d'aliada, un dels projectes promoguts per la Generalitat mitjançant Infraestructures.cat ha consistit en l'adequació de les parades de transport urbà existents a les “noves necessitats” de la població. Ayesa Ingeniería ha estat l'empresa contractada per a aquest projecte, les actuacions de la qual han consistit en la “reubicació de les marquesines per millorar la seva accessibilitat i seguretat, el condicionament de l'entorn on estan ubicades i la dotació a les parades dels serveis necessaris, és a dir, de les instal·lacions”, explica Sonia Rodríguez, arquitecta i coordinadora de BIM d'Ayesa Ingeniería, a la darrera entrevista de la secció 'AbiertoXObras' de la consultora especialitzada Espacio BIM (espaciobim.com).

El segon dels projectes ha estat desenvolupat per la UTE Valloan –formada per les enginyeries Ayesa, BAC i Eurogeotècnica– i ha permès, en línies generals, “ampliar la xarxa ferroviària de la línia Llobregat-Anoia, amb l'objectiu de donar cobertura amb un mode de transport públic d'altes capacitats a zones de Barcelona d'alta densitat de mobilitat que no disposaven d'un servei ràpid i eficient per fer els desplaçaments metropolitans”, apunta Sergio Casado, BIM Manager d'Ayesa Ingeniería. Concretament, aquest treball permet crear noves estacions d'intercanvi a Hospital Clínic, Francesc Macià i Gràcia i incrementa la connectivitat entre les diferents xarxes ferroviàries, com la L1 i L5 de la xarxa de metro, la línia del Trambaix i la línia del Vallès de FGC.

Finalment, i partint de la mateixa filosofia d'incrementar les opcions de mobilitat sostenible, el tercer dels projectes encarregats per la Generalitat –en aquest cas, a Eurogeotècnica– ha tingut a veure amb dotar d'una via ciclista la connexió entre Santpedor i Manresa. "Es tracta d'un carril que discorre paral·lel a la carretera BV-4501 amb què dotem de més seguretat els usuaris que decideixen utilitzar aquest mitjà de transport", assenyala el BIM Manager de l'empresa, Jorge Prado, que posa de manifest que la metodologia BIM els ha permès “coordinar tot el projecte de manera ordenada i documentada”.

Això, de fet, ha estat possible en els tres treballs desenvolupats gràcies, en gran mesura, a la interoperabilitat. Segons Borja Sánchez Ortega, director de projectes i director del Màster BIM Manager Internacional d'Espacio BIM, es tracta de “la capacitat de diversos sistemes per treballar junts sense problemes i sense pèrdues de dades, i per afavorir-la, diverses entitats com la buildingSMART promouen iniciatives open BIM, és a dir, la realització i l'operació d'immobles basant-se en estàndards oberts”.