Autònoms i trams d'IRPF: com funcionen

Per començar hem de tenir present que la paraula autònom és un concepte laboral, no fiscal, i que, en canvi, la renda és una qüestió fiscal. Aquesta és la primera de les puntualitzacions que fa la Carmen Jover, professora associada de dret financer i tributari de la Universitat Autònoma de Barcelona i presidenta de la Comissió de Fiscalistes del Col·legi d’Economistes de Catalunya: “Sovint s’equipara autònom amb tenir activitat econòmica, i no sempre és així, no tots els autònoms tenen una activitat econòmica”. 

Si es tracta d’un autònom que té activitat econòmica, pot ser que aquesta activitat sigui empresarial o professional, això dependrà de l’epígraf de l’IAE, l’impost que grava l’exercici de les activitats econòmiques. Cada autònom ha de triar l’epígraf, dels més de 500 que hi ha, que més s’ajusti a la seva activitat, tenint present que els autònoms amb activitat professional només poden ser persones físiques, no poden ser societats. Tant uns com els altres avancen l’IRPF trimestralment mitjançant retencions o pagaments fraccionats. Aclarits aquests conceptes, ja podem diferenciar entre retenció i tributació. 

La retenció i la tributació

La retenció és l’avançament de l’IRPF. Pràcticament cada vegada que tenim un ingrés, independentment de si s’és o no autònom, avancem una part de l’import per complir amb l’obligació de contribuir a través de l'IRPF. Per tant, quan s’emeten factures, es cobra el sou o interessos al compte corrent, també es reté una part de l’import que correspon a l’avançament. I després està la declaració de la renda, que és la tributació. La campanya del 2024 ha començat el 3 d’abril i es pot presentar per internet la declaració fins a l’1 de juliol. “Aquí és quan tributes de veritat. En funció del que hagis avançat, la declaració sortirà positiva, hauràs de pagar a Hisenda, o negativa, que serà Hisenda qui ingressarà al nostre compte la part de més que hem avançat”, explica la professora. 

Els autònoms empresarials presenten trimestralment el model 130, amb el qual fan uns pagaments fraccionats, ingressant el 20% del seu benefici, que és el resultat dels ingressos menys les despeses. Si es tracta d’un autònom professional, quan emet factures a societats o persones físiques, les factures tenen una retenció fixa del 15% sobre l’import brut. És un tipus fix i únic del 15% obligatori per a tothom, excepte els tres primers anys d’activitat, que la retenció pot ser del 7%. Jover recorda que si només s’avança el 7% quan arribi el moment de fer la declaració de la renda, llevat que s’hagi facturat molt poc, segurament haurem de pagar a Hisenda. També existeix el règim de mòduls que s’estableix per a determinats sectors, com agricultura, taxistes, bars i restaurants o perruqueries. Cada activitat té un mòdul diferent i no tributen en funció del que es guanya sinó d’uns barems que s’estableixen per a cada activitat. 

Les retencions de tots els autònoms són avançaments, la diferència és que amb els professionals la retenció la fa un tercer i en el pagament fraccionat el fa el mateix empresari. El percentatge de la retenció és exactament igual a totes les comunitats autònomes de règim comú; recordem que al Pais Basc i Navarra, degut al seu règim foral, tenen competències pel que fa a l’IRPF. 

La declaració i els trams

Els trams de l’impost de la renda de les persones físiques (IRPF) són els mateixos per a les persones assalariades que per a les que tenen activitat econòmica individual. Quant s’ha de pagar? L’Estat decideix el 50% de l’escala general del que es paga i l’altre 50% depèn de la nostra comunitat autònoma. Es tributa en funció del que es guanya, independentment de si prové d’un sou o d’activitat econòmica. Caldrà sumar les dues quotes per saber el percentatge que correspon, sabent que si ets empresari ja hauràs avançat el 20%, i si ets professional el 15%.  

El més important és saber quins ingressos s’han de declarar, que són els meritats, i les despeses que són deduïbles. Les despeses s’han de poder correlacionar amb un ingrés i han de ser necessàries per a l’activitat. S’ha de poder acreditar que el 100% de la despesa afecta només a l’activitat laboral, no pots deduir-te el mòbil si també l’utilitzes per a ús particular. “L’error més comú és deduir-se despeses que no són deduïbles o que no es pot demostrar l’afectació a l’activitat econòmica”, diu Jover. I recorda que a l’esborrany de l’IRPF no estan inclosos els rendiments d’activitat econòmica i haurem d'incloure’ls abans de presentar la declaració. 

Ves al Kit de supervivència de l'autònom, una guia pràctica per acompanyar els autònoms i les petites i mitjanes empreses en l’aventura diària d’emprendre un projecte per compte propi.